Anar al contingut

Samuel Crompton

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Samuel Crompton

Samuel Crompton (Firwood, Lancashire, 3 de decembre de 1753-26 de juny de 1827) va ser un inventor anglés,[1] conegut per idear la primera màquina de hilar verdaderament pràctica, denominada "spinning mule" (mula de hilar).[2][3]

Samuel Crompton va revolucionar l'indústria textil en la creació de la seua mula hiladora, un alvanç clau en la mecanisació de la producció textil durant la Revolució Industrial. L'invenció de Crompton, que combinava lo millor de la hiladora Jenny i la hiladora hidràulica, va oferir una solució a un desafiu crític en la manufactura textil: la necessitat d'una major eficiència en el hilado. Abans del seu invent, la producció textil depenia en gran mida del treball manual, lo que llimitava l'escala i la velocitat de la producció. El hilado era un procés laboriós que requeria que els treballadors operaren contínuament les màquines, lo que a sovint resultava en fils de calitat irregular i baixa. No obstant, la hiladora mule de Crompton va canviar dràsticament la dinàmica de la producció textil en aumentar significativament tant la velocitat com la calitat del procés de hilado.[4]

Crompton, a diferència de molts dels seus contemporàneus, no era un ingenier ni un inventor format. En canvi, la seua creació va sorgir d'una combinació d'ingeni personal i perseverança. Va passar gran part de la seua joventut experimentant en dispositius mecànics, a sovint utilisant recursos llimitats i treballant en un chicotet taller improvisat en la seua llar en Bolton, Lancashire, prop de Mánchester. A pesar de no tindre una formació formal, la comprensió de Crompton de les tecnologies de hilado existents li va permetre imaginar una màquina que anara més eficient que qualsevol atra que existira anteriorment. La seua mula hiladora va incorporar lo millor de la capacitat de la hiladora Jenny per a hilar múltiples fils simultàneament i la capacitat de la hiladora hidràulica de produir fils més forts i duradors.[5]

L'impacte de la mula hiladora en l'indústria textil va ser profunt. Va permetre la producció massiva de fils d'alta calitat, lo que a la seua volta va facilitar el creiximent dels molins textils que podien produir teles teixides a una escala sense precedents. En aumentar la capacitat de producció, la mula hiladora va ajudar a reduir el cost dels productes textils, fent-los més accessibles i assequibles per a un mercat més ampli. Este alvanç tecnològic va jugar un paper fonamental en l'impuls de la Revolució Industrial, ya que va permetre als fabricants de teixits satisfer la creixent demanda de teles tant en els mercats nacionals com a internacionals. La major disponibilitat de teixits assequibles també va impulsar el desenroll de noves indústries, com la de la confecció, i va contribuir a l'urbanisació en atraure a treballadors cap a les ciutats fabriles.[6]

Més allà del seu impacte immediat en la manufactura textil, la mula hiladora de Crompton va ajudar a aplanar el camí per a futures innovacions en la maquinària industrial. El seu èxit va demostrar el potencial de combinar la mecanisació en l'habilitat i creativitat humana, lo que es va convertir en una característica destacada dels desenrolls futurs en diverses indústries. No obstant, les contribucions de Crompton no varen estar exentes de controvèrsia. Encara que va rebre un reconeiximent inicial pel seu treball, Crompton va lluitar per a obtindre una compensació financera o paleses per la seua invenció, que a sovint va ser copiada sense el seu permís. A pesar d'estos desafius, el seu treball va assentar les bases per a la mecanisació de l'indústria textil i va deixar una chafada indeleble en l'història del progrés industrial.[6]

Semblança

[editar | editar còdic]

Durant la seua infància, Crompton va perdre a la seua mare, i va tindre que contribuir als recursos de la família dedicant-se al hilado de materials textils. Els defectes de la hiladora Jenny li imbuyeron l'idea de concebre alguna cosa millor, i durant cinc o sis anys este comés va absorbir tot el seu temps lliure i diners, incloent lo que guanyava per tocar el violí en el teatre Bolton.[7] Sobre 1779 li va aplegar l'èxit en la producció d'una màquina apta per al hilado i us en la manufactura de la muselina, que en un principi va ser coneguda com la hiladora de muselina o la hiladora Hall-i'-th'-Wood (pel nom de la casa en la que en residia la seua família), i que posteriorment rebria el nom de Spinning-mule.[8][9][10]

Mula de hilar rotatòria

[editar | editar còdic]

Cap a 1779, Samuel Crompton va conseguir fabricar una mula-jenny, una màquina que hilaba fil adequat per a la fabricació de muselina.[11] Era coneguda com la roda de la muselina o la Hall i Woodwheel,[12] pel nom de la casa en la que ell i la seua família vivien per eixa época.[13] La mula-jenny es va conéixer més tarde com la mula de hilar. Hi havia una gran demanda del fil que Crompton fabricava en Hall i' th' Wood, pero caria de mijos per a obtindre una palesa. Les intromissions en els seus métodos varen obligar a Crompton a elegir entre destruir la seua màquina o fer-la pública. Va adoptar esta última alternativa despuix de les promeses de varis fabricants de pagar-li per l'us de la mula, pero tot lo que va rebre varen ser unes 60 lliures.[11] Llavors va reprendre el hilado pel seu conte, pero en un èxit llimitat.[7]

La hiladora jenny retortillava les meches utilisant rodells a la manera de la hiladora hidràulica de Richard Arkwright, mentres que el carro del huso es movia cap a avant i cap a arrere 54 polzades per a estirar el fil, i després per a arreplegar-ho en els husos de hilatura a la manera de la jenny de James Hargreaves.[14] L'importància de la mula radicava que podia hilar el fil millor de lo que es podia fer a mà, lo que permetia obtindre un fil cada volta més fi. El fil gros (40s) es venia a 14 chelins per lliura, mentres que el fil fi (80s) hilado en la seua mula es venia a 42 chelins per lliura.[15] [16]

Com la mula no estava patentada, al poc temps va començar a ser fabricada en atres tallers. La màquina es va construir en ferro, se li varen aplicar fonts d'energia externa en 1790[11] i per a 1834 era totalment automàtica o autoactiva.[17] Un cens realisat en 1812 va mostrar que s'estaven utilisant entre 4 i 5 millons de mules de hilar en Gran Bretanya. Crompton no va rebre regalías pel seu invent.[18][19]

En 1800, es va recaptar una suma de 500 lliures a benefici de Crompton per mig de subscripció, i quan en 1809, Edmund Cartwright, l'inventor del teler mecànic, va obtindre 10.000 lliures del parlament britànic, Crompton es va decidir a solicitar una subvenció. En 1811, va recórrer els districtes manufactureros de Lancashire i d'Escòcia per a recopilar proves que demostraren l'ampli us de la seua mula, i en 1812 el parlament li va concedir 5.000 lliures.[19] En l'ajuda d'estos diners, Crompton va iniciar un negoci com a blanquejador i després com a comerciant i hilandero de cotó, pero sense èxit. En 1824, una série d'industrials (entre els que es trobaven Isaac i Benjamin Dobson,[nota 1] Benjamin Hick,[nota 2] John Kennedy i Peter Rothwell[nota 3]) del Club Black Horse de "enjuïciament" de Bolton, li varen subscriure una anualidad o renda de 63 lliures esterlines sense el seu coneiximent.[7][20]

Crompton va morir en la seua casa de King Street, Bolton, el 26 de juny de 1827, i va ser enterrat en l'iglésia parroquial de St Peter's en Bolton.[21]

Notes

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Samuel Crompton, the inventor of the spinning mule : a brief survey of his life and work, with which is incorporated a short history of Messrs. Dobson & Barlow in SearchWorks». Consultat el 30 de giner de 2017.
  2. ↑ Timmins, 1996, pp. 21,24.
  3. ↑ Jackson, Tim (4 May 2006). «The Fashion Handbook». Routledge. Consultat el 30 de giner de 2017.
  4. ↑ Simmons, J. (2001). The Industrial Revolution: A Very Short Introduction. Oxford University Press. pag 144 ISBN: 978-0192853561
  5. ↑ Mokyr, J. (1990). The Lever of Riches: Technological Creativity and Economic Progress. Oxford University Press. 404 pag. ISBN: 978-0195053579
  6. ↑ 6,0 6,1 Pollard, S. (1968). The Genesis of Modern Management: A Study of the Influence of the Lancashire Cotton Industry. Cambridge University Press. 264 pag. ISBN: 978-0521094909
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Plantilla:EB1911
  8. ↑ «Is There a Tweaker Driving Innovation On Your Team?». Consultat el 30 de giner de 2017.
  9. ↑ (2007) «Mocha - Mohair yarn», Dictionary of Traded Goods and Commodities, 1550-1820, Wolverhampton: University of Wolverhampton.
  10. ↑ (2003) The Cambridge History of Western Textils, Cambridge, UK: Cambridge University Press. ISBN 0-521-34107-8.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 Baines, 1835, p. 199.
  12. ↑ Baines, 1835, p. 202.
  13. ↑ «Samuel Crompton 1753 - 1827».
  14. ↑ Baines, 1835, p. 198.
  15. ↑ Baines, 1835, p. 201.
  16. ↑ Edwin. «The difference between 40s and 60s fabrics Which is better?» (en anglés). fcosy.com. Consultat el 4 d'abril de 2025.
  17. ↑ Baines, 1835, p. 207.
  18. ↑ «Crompton, Samuel, 1753-1827» (en anglés).
  19. ↑ 19,0 19,1 Baines, 1835, p. 203.
  20. ↑ «Black Horse Hotel, Blackhorse Street». Blogger.
  21. ↑ «Manchester Engineers and Inventors».

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]
92.

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Samuel_Crompton&oldid=810471»