Sanguisorba officinalis
Sanguisorba officinalis és una espècie de planta perenne pertanyent a la família de les rosáceas.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta perenne de fulls basals i inferiors imparipinnadas de 3-7 cm de llongitut. en els folíols dentados (9-12 dents en cada costat). Les superiors són poc numeroses i més menudes. Alcança els 15 cm a 2 m d'altura. Té una raïl negra per fòra i de color rosat el seu interior. Esta espècie es distinguix d'atres Sanguisorba per les seues glomérulos de flors de color púrpura obscur (totes hermafroditas), situats sobre llarcs pedúnculs laterals.[1]
Flores
[editar | editar còdic]La flor és menuda i de simetria regular. Carix de pétals i presenta quatre sépals de color roig intens. Està formada per quatre estams i dos carpelos units en la base. Les flors es disponen en una inflorescència terminal en forma de mechó, densa i de contorn oval.[2]
Fulls
Els fulls són alterns i presenten un pecíol llarc. La làmina està dividida en varis foliolos, generalment entre sèt i tretze, cada u en pecíol propi. Els foliolos medixen entre 2 i 4 cm de llongitut, són de forma elíptica a oboval, en base cordiforme i màrgens dentados. El envés presenta una fina capa cerosa de tonalitat grisa azulada.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Té una distribució eurosiberiana. En la península ibèrica, habita en prats de sega i herbars molt humits de montanya.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sanguisorba officinalis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 116, en l'any 1753.[3]
Sanguisorba: nom genèric que deriva, provablement, de la paraula llatina sanguis referint-se a la capacitat d'esta planta per a frenar l'hemorràgia.
officinalis: epítet latino que significa "oficinal, de venda en herbarios".[4]
- Varietats acceptades
- Sanguisorba officinalis var. longifila (Kitag.) T.T.Yu & C.L.Li
|
Propietats
[editar | editar còdic]- Principis actius
Conté sanguisorbina, tanino, goma i sales.
- Medicinals
Com planta medicinal s'utilisa com: diurético, estomacal, sudorífico, febrífugo, tònic, astringente i aromàtic. La raïl és astringente, estíptico i vulnerario. S'usa la planta sancera. Per via externa, i pel seu alt contingut en taninos, eixercix efectes hemostáticos, útil per a les ferides i certes úlceras tórpidas o varicosas. En la medicina tradicional chinenca, s'utilisa en el tractament de les hemorràgias digestives i respiratòries, diarrea i gastroenteritis, aixina com, per via externa en cas de cremadas.
S'ha utilisat en la medicina tradicional chinenca (MTC), a on se li coneix en el nom de Vaig donar Yu. S'utilisa per a gelar la sanc, detindre el sagnat, la calor i curar les ferides.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Agrimonia bastarda, ensalada italiana, escalerilla, herba de la gavinetada, herba de la enjarretadura, herba de la gola, herba de la mora, herba del gavinet, herba ge, jazmia, néspola, niéspola, níspera, nísperero del Japó, nyispro, níspola, níspolero del Japó, pampanilla, pempinela, pempinella, perifolio, perifollo, pimpinela, pimpinela dels prats, pimpinela major, pimpinela menor, pimpinella acopada, pimpinella d'Espanya, pimpineta, rompepiedras, sanguina, sanguinària, sanguisorba, sanguisorba de roca, sanguisorba major, sanguisorba menor.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Hàbitat
-
Planta
-
Inflorescència
-
Fulls
-
Fulls en flors.
-
Flores
-
Flores i fulls
-
Praderia
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sanguisorba officinalis». Universitat de les Illes Balears: Fotografias detallades i informació de l'espècie. Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Pimpinela major, Sanguisorba officinalis - Flores - NatureGate». luontoportti.com. Consultat el 2025-12-13.
- ↑ Sanguisorba officinalis en Tròpics
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ 5,0 5,1 «Sanguisorba officinalis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 6 d'octubre de 2010.
- ↑ (Herbal Matèria Mèdica de China per Donen Bensky)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sanguisorba officinalis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.