Sant Lázaro (Uruguay)

Sant Lázaro o be Port de Sant Lázaro va ser el primer fortín i assentament europeu construït el 6 d'abril de 1527, a la vora del Riu de l'Argent per Sebastián Caboto que estava al mando d'una expedició espanyola, en un lloc desconegut de la Banda Oriental (potser prop de l'actual Carmelo), i que va servir de base per a remontar el riu Uruguay i el seu afluent oriental, el riu Sant Salvador, per a fundar a finals de maig de 1527 un atre establiment, el fortín de Port de Sant Salvador. El fortín de Sant Lázaro va ser abandonat des de decembre i despoblado per dos anys, posteriorment es repoblaria des de novembre de 1529 fins a maig de 1530.

Història

l'italià Sebastiano Caboto al mando d'una expedició al Riu de Solís aplega a la Veta de Santa María, la boca de el “Riu de Solís”, en el més de febrer de 1527.
La navegació pel riu va ser llenta i difícil per cinquanta llegües fins a aplegar a un "port de terra ferma" el dumenge de Lázaro, que va anar sis d'abril.
En eixe port va erigir un fortín sobre la marge oriental del Riu de l'Argent, que va cridar Port de "Sant Lázaro".
L'ubicació de Sant Lázaro és discutida: per a Ruy Díaz de Guzmán es tractaria del riu Sant Joan, per a Toribio Medina la punta Martín Chic, per a Julián Miranda l'actual Conchillas, per a Eduardo Madero correspondria a la Punta Grossa i per a Rolando Laguarda Trías es tractaria del riera de les Vaques.

El tripulant Luis Ramírez va ser testic presencial i protagoniste dels primers moments de Sant Lázaro i també del seu decliu.
En este port de Sant Lázaro, el capità general Caboto va estar ancorat en tota la seua flota aproximadament un més. Els traductors varen saber allí, que en la regió estava el mosso de l'anterior expedició de Solís al Riu de l'Argent, qui li va relatar els rius que devien remontar per a aplegar a les riquees. També els va advertir que les naos majors no podrien remontar eixos rius.

Decidit a salpar en busca de les riquees de la comarca, Caboto va prendre algunes decisions necessàries:

I perque les naos no podien passar pel Paraná adins, a causa dels molts baixos que hi havia, les va deixar en trenta hòmens de la mar per a que buscaren algun bon port segur do les ficaren.

Carta de Luis Ramírez

deixar en el dit Sant Lázaro una persona en dèu o dotze hòmens per a la guarda de molta facenda que allí quedava, aixina de La seua Majestad com de particulars, entre els quals vaig anar yo un, a causa de no estar lliure de la meua malaltia, que encara em tenia molt fatigat.

Carta de Luis Ramírez

El clima canviant també va ser motiu de retart:

""i ans que La seua Mercé [Gaboto] partira el divendres de rams estant el tienpo molt assossegat i clar ...obra de tres ores de la nit es lebanto un temps tan espantós que encara els que estabamos en terra pensem perezer varen passar les naos mocho perill i l'una dellas ubo de tallar el mastel prinçipal per a la salbaçion de la dha nao i va ser est i temps tan temerós que prenc la galeota questaba en l'aigua en dos amarres i les quebro i en pes com si fora una cosa molt libiana la trau de l'aigua.

Carta de Luis Ramírez

Sebastian Caboto va partir de Sant Lázaro en la major part de la gent en la galeota Santa Catalina i en la carabela Sant Gabriel el 8 de maig de 1527, per a remontar el riu Paraná.

Antón de Grajeda en la Santa María del Espinar, la Trinitat i trenta marins va remontar el riu Uruguay i va explorar per a buscar un fondeadero més segur que Sant Lázaro. Va trobar un lloc adequat en el riu "Sant Salvador" en un meandre a l'abric del vent i prop de la desembocadura, en a on no va tindre problemes en els aborigen dels voltants, i l'abundant llenya va permetre alçar el fortín Sant Salvador a finals de maig de 1527, el que es mantindria poc més de dos anys i mig.

A partir d'eixe moment, de mitan de 1527, els espanyols de Sant Lázaro es varen alimentar en lo poc que va deixar allí l'expedició:

i en herbes del camp i no en una atra cosa nos vàrem sostindre mentres les trobàvem i teníem possibilitat per a anar-les a buscar, que nos ocorria anar dos i tres llegües a buscar les penques del camp i no els trobar sino en aigua a a on no els podíem traure. En fi, que la nostra necessitat va aplegar a tant extrem, que de dos gossos que allí teníem nos combine matar l'u i menjar-li, i rates els que podíem haver

Carta de Luis Ramírez

Els habitants de Sant Lázaro varen ser rescatats a fins de 1527, en una galeota enviada des del nou assentament de Caboto en el Paraná.

Sebastian Caboto va retornar al seu primer port de "Sant Lázaro" en novembre de 1529, en tota la seua gent i les seues naus, expulsat de l'assentament de Sant Salvador per un atac dels indígenes. Es va mantindre en el seu primer assentament de Sant Lázaro durant una semana, abans de partir fòra del riu de Solís cap al nort.

Poc temps despuix, l'expedició de Caboto alçaria el fort Sancti Spiritus en el riu Paraná, actual Port Gaboto. Llavors Caboto va enviar la galeota Sant Gabriel al mando de Miguel de Rifós, en el més de decembre de 1527, per a buscar als que havia deixat en el fortín de Sant Lázaro, els quals es trobaven a la vora de la supervivència per la fam i les privacions, devent alimentar-se d'herbes i rates, per estar rodejats d'aborigen que s'havien tornat hostils en ells.

En setembre de 1529, despuix de l'assalt i incendi del ya citat fort Sancti Spiritu, Caboto i Diego García de Moguer varen decidir retrocedir al fort Sant Salvador en la banda oriental del riu Uruguay, pero allí també la situació era difícil per una atra rebelió aborigen i l'escassea d'víveres, i encara que s'havien realisat sembres de blat, dacsa i ordi, encara no era época de collita, per la qual cosa Caboto va resoldre permanéixer allí un temps més. En l'interval va enviar a Antonio de Montoya en dos embarcacions fins a l'illa "dels llops" per a faenar animals i dispondre de carn.

Pero la situació es va complicar perque els pobles originaris dels voltants es varen aliar per a atacar-los en gran número i en un dels enfrontaments va resultar mort Grajeda i un calafate. En decembre, despuix d'un nou malón en que casi pert la vida Caboto, est va resoldre abandonar el fort Sant Salvador per a dirigir-se al fortín de Sant Lázaro en l'espera de Montoya, pero a finals de decembre ho va donar per desaparegut i decidiria abandonar el fortín de Sant Lázaro per a mamprendre el viage a Espanya en la Santa María del Espinar en maig de 1530.