Sant Pedro de Choya
Sant Pedro de Choya és una localitat argentina del departament Choya en la província de Santiago del Estero.
Fundadors
[editar | editar còdic]Els fundadors i primers veïns de Sant Pedro varen ser quatre grans terratinents,[1] i es trobaven emparentats entre sí.[2] Si be la presència de dò Crisanto Gómez alluntant-se de la política catamarqueña en virtut de la guerra civil li dona lluentor i llegenda a la fundació, és necessari aclarir que difícilment haja segut de la partida inicial, ya que l'escola va ser oberta en 1859, com a escola privada i oficialisada en 1863 com a escola N.º 3 Fra Cayetano Rodríguez.[3] Gómez va assumir la primera magistratura provincial de Catamarca en 1868 i despuix de culminar el seu mandat es va radicar en Sant Pedro, a on va fallir i està enterrat en el cementeri local.[4]
Crisanto Gómez Molina
[editar | editar còdic]Crisanto Gómez Molina era net de Juan Nicolás Gómez i Bulacia i de María Mercedes Espeche i Quiroga, fill de Cándido Bernabé Gómez Espeche –qui va ser tingut per l'home més acabalat de la província de Catamarca- i de Francisca Antonia Molina i Fancs. Esta senyora no és aliena al clan familiar, puix la seua mare era María Rosalía Fancs i Espeche, i la seua yaya María Josefa de Espeche i Toledo Pimentel.[5]
Félix Rosa Tolosa
[editar | editar còdic]Félix Rosa Tolosa era primer de Crisanto Gómez Molina, net de Juan Nicolás Gómez i Bulacia i de María Mercedes Espeche i Quiroga, fill de Teresa Gómez Espeche i de Lorenzo Tolosa Leiva.[5]
Fermín Brizuela
[editar | editar còdic]Fermín Brizuela era marit de Eladia Gómez Jerez, primera germana de Félix Rosa Tolosa i de Crisanto Gómez Molina, neta de Juan Nicolás Gómez i Bulacia i de María Mercedes Espeche i Quiroga, filla de Pedro Ignacio Gómez Espeche i de Clara Jerez Trejo, els fundadors de Vila La Punta. A la seua volta, Fermín Brizuela és cunyat de Félix Rosa Tolosa, casat en Melitona Brizuela i Molina. Pero ademés, els germans Melitona i Fermín Brizuela eren mig germans de Crisanto Gómez Molina, puix la mare de tots ells era Francisca Antonia Molina i Fancs, de qui ya parlem.[5]
Juan Francisco Espeche i Gómez
[editar | editar còdic]Juan Francisco Espeche i Gómez era fill de Juan Victorino Espeche i Quiroga -germà de María Mercedes- i de María Simona Gómez i Bulacia –germana de Juan Nicolás- conegut esquema de matrimonis entrecreuats que les famílies serranes vénen practicant des de temps de la Conquista per a retindre el patrimoni familiar. Per lo tant serà doble tio segon de cada u dels restants fundadors, doble lloc que ho és tant per pare com per mare. Òbviament resultava el major dels quatre, per lo tant és provable que a ell li haver cabut la principal responsabilitat en la fundació del nou poble.[5]
Com pot constatar-se, les “pintoresques deturpaciones familiars” en les que “la yaya materna resultava primera germana del gendre i la yaya paterna, en la mateixa família, tia carnal de la yaya materna i tia segona dels seus nets” a les que fa alusió Vaig donar Lullo no s'originen en Sant Pedro de Choya, sino que són anteriors a la fundació mateixa, i correspon per tant atribuir-les a la societat serrana originària i no a la seua succedànea choyana.[2]
Decadència del poble
[editar | editar còdic]La llínea ferroviària Còrdova-Tucumán va ser encarada pel propi Estat Nacional i conclosa en 1876. En forma simultànea es varen iniciar les obres de la llínea de Còrdova a Que el seu, i d'allí a Catamarca. Supon Vaig donar Lullo que és el tren lo que va matar al poble.
Si be la rutilante activitat social de Sant Pedro es va prolongar fins a 1938, ya en 1954 Orestes Vaig donar Lullo afirmava que “el Sant Pedro de hui viu l'agonia de de els pobles que no saben qué fer despuix d'haver-ho fet tot.”[2] En 2006 només queden sesenta y seis persones distribuïdes en díhuit llars.[3]
La decadència va sobrevindre com a conseqüència de la paulatina pèrdua de gravitació del NOA i pel pas d'una societat eminentment rural a una atra principalment urbana. Les velles famílies propietàries que com a famílies feudals habitaven en àmbits rurals des dels primers temps hispànics es varen vore envolts en este procés generalisat d'urbanisació de la societat argentina. El Tucumán, que cap a 1857 contenia el 43,9 % de la població argentina, per a 1895 només representava el 26,9% dels habitants del país. A la seua volta, la població rural, que en 1869 representava el 71,4%, en 1895 s'havia reduït al 62,6%, i per a 1914 representava només el 47,5%[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ http://myslide.es/documents/la-verdadera-història-de-sant-pedro-de-choya-llibre.html
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Orestes Vaig donar Lullo, Vells pobles, Santiago del Estero, 1954.
- ↑ 3,0 3,1 Separata del diari El Lliberal, El primer country del país, Santiago del Estero, 19 de març de 2006.
- ↑ Amalia Gramajo de Martínez Moreno, Solar dels meus majors, la Concepció de l'Alt, Edicions V centenari, Santiago del Estero, 2001.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Prudencio Busts Argañaraz, Espeche.
- ↑ Elena Chiozza, La població argentina en expansió en Història Integral Argentina, Creiximent i desequilibris, Centre Editor d'Amèrica Llatina, Buenos Aires, 1971.
- Este artícul conté una traducció derivada de «San Pedro de Choya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.