Saturació d'oxigen
El terme saturació d'oxigen servix per a senyalar un cas particular de monosaturacion o saturació (del H.P.A.F. saturatio) que representa la cantitat (en percentage) d'oxigen en els decorreguts corporals, generalment en la sanc.[1]
En medicina, el terme saturació d'oxigen s'ampra habitualment per a referir-se al nivell d'oxigenación de la sanc. La oxigenación es produïx quan les molècules d'oxigen (O2) entren en els teixits del cos. Per eixemple, la sanc es oxigena en els pulmons, a on les molècules d'oxigen viagen des de l'aire cap a la sanc i es combinen en l'hemoglobina formant la oxihemoglobina, i en ella es repartixen per tot el cos.
La saturació d'oxigen en sanc, concretament la saturació arterial d'oxigen (SaO2), és un important paràmetro per a evaluar la funció respiratòria. En molts casos, segons el quadro clínic, l'edat i la situació del pacient, permet traure conclusions sobre la funció i l'activitat del pulmó.
Saturació d'oxigen en sanc
[editar | editar còdic]L'us més corrent de la saturació en medicina és la mida de la saturació d'oxigen en sanc (saturació d'oxigen en sanc arterial) per mig del método de la pulsioximetría per a poder detectar l'insuficiència respiratòria. És important, en particular, el seguiment del pacient durant l'anestèsia general en els procediments mèdics, o durant l'oxigenoterapia en el cas d'un estat greu del pacient. De fet es medix el percentage d'oxigen vinculat en la hemoglobina de la sanc (el contingut de oxihemoglobina).
Els valors de saturació s'expressen en l'abreviatura "S", afegint el símbol químic de l'oxigen "O2".
A baixes pressions parcials d'oxigen, la majoria de l'hemoglobina està desoxigenada. Al voltant del 90% (el valor varia segons el context clínic), la saturació d'oxigen aumenta d'acort en una curva de dissociació d'oxihemoglobina i s'aproxima al 100% a pressions parcials d'oxigen superiors als 10 kPa.
Saturació d'oxigen i pressió parcial d'oxigen
[editar | editar còdic]
La curva mostra que el percentage d'hemoglobina saturada d'oxigen està directament relacionada en la pressió arterial parcial d'oxigen. Quant més alta és la pressió parcial de l'oxigen (pO2) més alta és la saturació d'oxigen en sanc. Per la dependència de l'afinitat de l'oxigen en l'hemoglobina, que depén del número de molècules d'O2 ya vinculades (cooperatividad), esta relació no és llineal. La curva de l'oxigen vinculat mostra una pendent en forma de "S".[2]
Valors estàndar:[3]
- pO2 (sanc arterial): 71 - 100 mm Hg; baix2: 94 - 97 %
- pO2 venosa mixta: pO2: 36 - 44 mm Hg; baix2: 65 - 82 %
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nivell d'oxigen en la sanc: Informació en MedlinePlus sobre proves de laboratori» (en és). medlineplus.gov. Consultat el 26 de maig de 2020.
- ↑ saturation3 [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ Guder, Notte; "El Laboratori Llibre", P. 999; Elsevier 2009, 2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Saturación de oxígeno» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.