Satyrium pruni

palometa black hairstreak (Satyrium pruni)

La palometa black hairstreak ( Satyrium pruni) és una palometa de la família Lycaenidae .

Distribució

La palometa és originària d'Europa, des de Escandinavia fins a Ucrània, també es troba tan a l'est fins a Mongòlia, Coreja i Japó. Per lo que se sap la UICN la considera una espècie estable.

Descripció en Seitz

T. pruni L. (73 d). El mascle té algunes taques anals en la part de dalt. La femella té una banda anal enmedio i a voltes tenen una taca discal de color rajola. Davall té una llínea molt prima de barres blanques i la banda submarginal de color roig rajola en la seua ala posterior està entre dos files de taques negres, que estan vorejades finamente d'un blanc azulado que a voltes s'estén fins a l'ala anterios.

En tota Europa central i meridional, des de la costa atlàntica fins a Gran Bretanya, a través d'Europa i Àsia fins a Amurland i Corea; pero no està present en el nort d'Àfrica i provablement tampoc en Japó, els espècimen registrats en este últim país presumiblement pertanyen a mera o prunoides. En ab. Fulvior Tutt (les femelles en particular)en la seua ala anterior tenen una taca discal de color groc anaranjado i el restant de l'ala està coberta d'un café dorat. En ab. ptorsas Hfngl. en abdós ales tenen dalt una banda rojosa groguenca submarginal; en els espècimen transicionando la bansa està incompleta (ab. progressa, excessa ). ab. obsoleta Tutt not té damunt taques anals rojoses groguenques, en el seu cas té taques grogues pàlit i no roges en ab. lutea tutt. Un eixemplar en l'etapa lútea que té la part inferior opaca i que no tenen taques negres en el costat proximal de la banda de l'ala atrassera, se li va nomenar com ab. paupera Tutt, i els individus que tenen una àmplia banda macular blanca en la part inferior paralela al marge exterior són ab. albofasciata Tutt. — Els ous són molt plans, de color marró grisáceo, en la part superior cóncava i els depositen de forma individual o en parells. La larva té forma de cochinilla, és color vert, té una ralla dorsal més obscura, i als seus costats tenen chicotetes barrugues o tubèrculs amrrones. D'abril a finals de maig deixen els ous en arbustos de prunyonera i ciruelos. S'ha observat que ataca a atres larves de pruni que s'estaven fixades abans de la muda (Frohawk). La bua és alguna cosa angulosa en la part anterior, de color marró obscur, en marques més obscures i una taca. pàlida en forma de cadira de montar; l'abdomen és tuberculado i fortament elevat; en conjunt s'assembla a un pequeñp brot o a excrement de pardal. Les palometes apareixen en juny, normalment volant soles, encara que en alguns anys són tan abundants que poden nàixer fàcilment vàries dotzenes en una hora. Quan això succeïx la palometes volen entre les branques dels arbres comestibles i entre la maleza de baix d'estos, també els agraden les flors de aligustre.

Gran bretaña

És una espècie poc comuna en Gran Bretanya i es troba restringida a una série de llocs en el sur i l'est de Midlands, entre Oxford i Peterborough. La colónia més gran d'crío està en el bosc Ham Home-cum-Hamgreen Woods (en anglés) en el comtat de Buckinghamshire. Històricament, hi ha hagut al voltant de 90 colónies concoidas des del seu descobriment en 1828, pero hi ha hagut molts intents d'introducció, en la seua majoria sense èxit, en varis llocs del sur d'Anglaterra, inclós un intent en 1952 en Surrey que semblava tindre èxit fins que l'hàbitat es va destruir. Ara és una de les amriposas més rares de Gran Bretanya.

En juny de 2018, es va anunciar que s'havia descobert una gran pobñación en Sussex de l'Est, i es va observar en Oxfordshire en un lloc a on no s'hi havia vist des de 1988.

Europa continental

Se li troba en la amyoría dels països partix d'Europa continental, llevat en les regions costeres del Mediterràneu. Encara que està molt distribuïda, és una espècie local i depén de l'estat del seu hàbitat. A l'est de la regió la seua població està disminuint.

Escandinavia

La palometa Black hairstreak es troba en el sur de Finlàndia (Llista de palometes de Finlandía, en anglés) i Suècia (Llista de palometes de Suècia, en anglés), i extinta en Dinamarca.

Apariència i comportament (Gran Bretanya)

Tinga en conte que l'informació sobre esta espècie s'aplica a Gran Bretanya i alguns detalls poden no ser consistents en les espècies en atres parts de la seua àrea de distribució.

Esta chicoteta palometa marró, en una envergadura d'uns 37 mm, és molt similar a la rabircorta w-blanca pero la palometa black hairstreak té una hielera de taques anaranjadas a lo llarc de la vora superior de l'ala atrassera. En la femella, estes taques també s'estenen fins a les ales delateras. Les parts inferiors són similars a les de la palometa rabicorta w-blanca, pero en el cas de la rabicorta negra la llínea blanca tendix a ser més recta i la vora taronja s'estén fins a les ales davanteres. La forma més fàcil de distinguir-les és pel renc de taques negres que acompanyen a la banda taronja, la qual la rabicorta w-blanca mai té.

Passen la major part de la seua vida en les copes dels arbres o en xares denses, a on poden menjar ligamaza i molt rara volta baixen al nivell sel sol.

Cicle de vida i plantes alimentícies

Els ous els posen de forma individual en #prunyonera (Prunus spinosa) jóvens i és en esta etapa quan hibernan. Encara que la prunyonera és la planta alimentícia principal, de forma ocasional usen la pruna comuna (Prunus domestica) i atres espècies de Prunus. La oruga eclosiona en la primavera següent, a finals d'abril, just ans que s'òbriguen els brots i s'alimenta dels brots florals. Les larves més velles són verdes i es camuflen be en els fulls de les que s'alimenten. La pupación té lloc en fulls o branques chicotetes en juni, les bues tenen un patró blanc i negre per a imitar l'excrement d'un pardal, com a defensa davant depredaores que puguen menjar-les. Les palometes adultes d'esta espècie d'crío única (univoltina) mamprenen el vol des de finals de juny fins a mediats de juliol.

Enllaços externs

• Fauna Europaea Distribució per país i regió (en anglés).