Anar al contingut

Saurauia scabrida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià


Saurauia scabrida és una espècie que pertany a la família Actinidiaceae. Alguns dels seus noms comuns són: mameyito, almendrillo (diversos llocs de l'alvertent del Golf de Mèxic); muk'ul ahoh (tseltal, Chiapas); ts’een xixte’ (huasteco); calama, mameycillo, acaluma, cerbatana, ixtlahuatl, moc, moc blanc, moquillo, nistamalillo, pipicho, zapotillo.[1][2]

Classificació i descripció

[editar | editar còdic]

Arbusto o arbre, funcionalmente dioico, perennifolio, fins a de 10 a 15 m d'alt, tronc fins a de 20 cm de diàmetro. La corfa externa es troba finamente fisurada, de color café clar a gris moreno, que canvia a pardo, carnosa, d'olor fragant, produïx a voltes un exsudat transparent pegajoso; ramillas cilíndriques, en cicatrius de fulls caiguts, densament estrigosas a hirsutas o canosas, tricomas fins a de 3(6) mm de llarc, no ramificats o plumosos, mesclats en pèls fasciculados més curts. Fulls simples disposts en espiral, aglomeradas, subapicales en les branques jóvens, més o menys coriáceas, peciols de (1) 3 a 6 cm de llarc, en el mateix tipo de pubescencia que les ramillas, làmines elíptiques, oblongo-elíptiques a obovadas, de (7 )12 a 35 (39) cm de llarc, de (5) 8 a 15 (18) cm d'ample, àpiç agut a acuminado o rara volta obtús, base per lo general cuneada a redonejada o truncada, marge serrat o aserrulado, en 15 a 32 parells de nervaduras secundàries, nervaduras terciarias elevades en el envés, fes glabrescente a escabroso, envés molt més pubescente que el fes, viloso a hirsuto o canoso, els pèls principalment estrelats, mesclats en alguns no ramificats. #inflorescència aglomeradas, subapicales en les branques jóvens, molt ramificadas i difusas, en pubescencia similar a la de les ramillas, fins a de 40 cm de llarc, el pedúncul fins a de 26 cm de llarc, molt més llarc o aproximadament del mateix llarc que l'eix florífero, en unes 30 a 200 flors, bràctees i bractéolas angostamente triangulars a subuladas, per lo general d'1 a 5 mm de llarc, pedicels de 3 a 8 mm de llarc; flors masculines de 9 a 13 mm d'ample, sépals 5, elíptic-ovados o oblongo-ovados a orbicular-elíptics, de 3 a 5 mm de llarc i de 2 a 3.5 mm d'ample, verts, les porcions desprotegides durant la prefloración furfuráceas i freqüentment també estrigosas o hírtulas, les porcions cobertes durant la prefloración i la superfície interna per lo comuna glabras o glabrescentes, el marge ciliat, pétals oblongos a obovados, de 5 a 8 mm de llarc, de 3 a 5 mm d'ample, obtusos o emarginados en l'àpiç, glabros llevat en la base vilosa, blancs, estams 30 a 50, filaments filiformes d'1 a 2.5 mm de llarc, vilosos en la base, anteres d'1.5 a 2.5 mm de llarc, grogues, per lo general llaugerament divergents, pistilodio ovoide, de més o menys 1 mm de llarc, sense estils; flors femenines en sépals i pétals similars als de les masculines, estams estèrils més o menys semblants als de les flors masculines pero menys desenrollats i sense produir polen viable, ovari subglososo a ovoide, d'1.5 a 2 mm de llarc, llaugerament sulcado, en 3 o 5 lóculos en els nostres representants, estils prims, de 3.5 a 5 mm de llarc, capitados. Els fruts són bayas globosas o subgloboso, de 5 a 7 mm en diàmetro, llaugerament sulcado dins dels lóculos, inicialment vert, roig en la madurea, glabras, en els sépals i estils persistents; 3 o 4 loculares en numeroses llavors; llavors irregularment anguladas, de 0.7 a 1 mm de llarc, reticulado-areoladas.[2][1]

Distribució i ambiente

[editar | editar còdic]

Component més o menys freqüent del bosc mesófilo de montanya, a voltes penetrant als encinares i pinades més humides, a sovint en la vegetació secundària corresponent. Té una distribució altitudinal de 500 a 2100 m s. n. m. Distribuïda en Mèxic en Sant Luis Potosí, Querétaro, Hidalga, Oaxaca i Chiapas; Guatemala, El Salvador i Hondures.[3][1][4]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Actinidiaceae. Flora del Bajío i de regions adjacents. 2002. Steinmann V. W. 12 juny 2015.
  2. 2,0 2,1 Pennington T.D., Sarukhán J. 2005. Arbres tropicals de Mèxic: manual per a l'identificació de les principals espècies. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Tercera edició. pp 523.
  3. Tròpics.org. Missouri Botanical Garden. 12 juny 2014. <http://www.tropicos.org/name/500056>
  4. «Llistat d'arbres del Salvador».Englera.(29)
    17–225.ISSN 0170-4818.Consultat el 2021-02-02.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]