Anar al contingut

Savannah

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Savannah
Est artícul tracta sobre la ciutat de l'estat de Geòrgia. Per a atres usos vore Savannah (desambiguación).


Savannah (Plantilla:AFIc-en sə-VAN -ə) és la ciutat més antiga de l'estat nortamericà de Geòrgia i és la sèu del comtat de Chatham. Establida en 1733 en el riu Savannah, la ciutat de Savannah es va convertir en la capital colonial britànica de la província de Geòrgia i més vesprada en la primera capital de l'estat de Geòrgia,[1]

En la seua fundació, Savannah va assumir la tasca de ser el lloc alvançat britànic en la frontera en la Florida espanyola, paper que en els xixanta anys previs havia eixercitat Charleston (Carolina del Sur). La "zona de contacte" es va desplaçar uns doscents quilómetros cap al sur, ya en l'actual estat de Geòrgia, consolidant el control britànic de Carolina del Sur. A la seua volta, Savannah i Geòrgia varen perdre la seua funció de frontera quan en 1763, en terminar la guerra dels Sèt Anys Espanya va cedir la Florida a Gran Bretanya per a recuperar La Habana i Manila.

Una ciutat portuària estratègica en la Revolució de les Tretze Colónies i durant la guerra de Secessió,[2] Savannah és hui un centre industrial i un important port marítim de l'Atlàntic. És la quinta ciutat més gran de Geòrgia, en una població del cens dels Estats Units de 2020 de 147 780 habitants.[3] l'àrea metropolitana de Savannah, la tercera més gran de Geòrgia, tenia una població de 404 798 habitants en 2020.

Cada any, Savannah atrau a millons de visitants als seus carrers empedradas, parcs i edificis històrics notables. Estos edificis inclouen el lloc de naiximent de Juliette Gordon Low (fundadora de Girl Scouts of the USA), la Societat Històrica de Geòrgia (la societat històrica en funcionament continu més antiga del Sur), l'Acadèmia d'Arts i Ciències de Telfair (una de les primeres museus), la Primera Iglésia Batista Africana (una de les congregació batistes afroamericanas més antigues dels Estats Units), el Temple Mickve Israel (la tercera sinagoga més antiga del país) i el Museu del Ferrocarril de l'Estat de Geòrgia.[4][5]


L'àrea del centre de Savannah, que inclou el districte històric de Savannah, els seus 22 places tipo parc i el districte històric victorià de Savannah, és un dels districtes històrics nacionals més grans dels Estats Units (designat pel govern dels EE. UU. en 1966).[6] El centre de Savannah conserva en gran medida el pla original de la ciutat prescrit pel fundador James Oglethorpe (un disseny ara conegut com el Pla Oglethorpe).

Savannah va ser la ciutat amfitriona de les competències de vela durant els Jocs Olímpics d'Estiu de 1996 celebrats en Atlanta.

Nom

[editar | editar còdic]

Savannah va rebre el seu nom del riu Savannah, que provablement es deriva dels nomenes variants de Shawnee, un poble natiu americà que va emigrar al riu en la década de 1680. Els Shawnee varen destruir a un atre poble natiu, els Westo, i varen ocupar les seues terres en la capçalera de la navegació del riu Savannah en la llínea de caiguda, prop de l'actual Augusta.[7] Estos Shawnee, el nom natiu dels quals era Ša·wano·ki (lliteralment, "meridionals"),[8] eren coneguts per vàries variants locals, inclosos Shawano, Savano, Savana i Savannah.[9]

Una atra teoria és que el nom Savannah es referix als extensos pantans que rodegen el riu milles terra adins, i es deriva del terme anglés "savanna ", una espècie de pasturage tropical, que els anglesos varen prendre prestat de la sabana espanyola i ho varen usar en el sur. colónies (La paraula espanyola prové de la paraula taína zabana. )[10] Encara atres teories sugerixen que el nom Savannah s'origina en térmens algonquinos que signifiquen no solament "meridionals" sino potser "sal".[11][12]

Història

[editar | editar còdic]
Eel general James Oglethorpe

El 12 de febrer de 1733,[13] el general James Oglethorpe i els colon del barco Anne varen desembarcar en Yamacraw Bluff i varen ser rebuts per Tomochichi, els Yamacraw i els comerciants indis John i Mary Musgrove. Mary Musgrove a sovint s'eixercitava com a intérpret. En eixa data es va fundar la ciutat de Savannah, junt en la colónia de Geòrgia. En 1751, Savannah i el restant de Geòrgia es varen convertir en una colónia real i Savannah es va convertir en la capital colonial de Geòrgia.

Quan va esclatar la guerra d'Independència dels Estats Units, Savannah s'havia convertit en el port comercial més al sur de les Tretze Colónies. Les tropes britàniques varen prendre la ciutat en 1778, i a l'any següent una força combinada de soldats nortamericans i francesos, inclosos haitianos, no va poder derrotar als britànics en el lloc de Savannah. Els britànics no varen abandonar la ciutat fins a juliol de 1782.[14] En decembre de 1804, la llegislatura estatal va declarar a Milledgeville com la nova capital de Geòrgia.

Savannah, un pròsper port marítim a lo llarc de el XIX, va ser la sexta ciutat més poblada de la Confederació i el principal objectiu de la Marcha cap a la mar del general William T. Sherman. El 21 de decembre de 1864, les autoritats locals varen negociar una rendició pacífica per a salvar a Savannah de la destrucció, i les tropes de l'Unió varen entrar en la ciutat en amanecer.[15]

Geografia

[editar | editar còdic]

Savannah es troba en el riu Savannah, aproximadament Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). riu dalt de l'Oceà Atlàntic.[16] Segons l'Oficina del Cens dels Estats Units (2011), la ciutat té una superfície total de Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist., de les quals Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. és terra i Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. és aigua (5,15%). Savannah és el port principal del riu Savannah i el port més gran de l'estat de Geòrgia. També es troba prop del Canal Intracostero de l'Atlàntic El riu Ogeechee de Geòrgia fluïx cap a l'oceà Atlàntic unes Error de Lua en Módulo:ConvertirAux en la llínea 469: attempt to perform arithmetic on local 'l' (a nil value). al sur del centre de Savannah i forma el llímit sur de la ciutat.

Savannah és propensa a les inundacions per les abundants pluges, una elevació just per damunt del nivell de la mar i la forma de la costa, que presenta un major risc de marejadas durant els huracans. La ciutat utilisa actualment cinc canals. Ademés, s'han construït vàries estacions de bombeig per a ajudar a reduir els efectes de les inundacions repentines.[17]

Clima

[editar | editar còdic]

El clima de Savannah es classifica com subtropical humit (Köppen Cfa ), caracterisat per estius llarcs i calorosos i hiverns curts i fresca. Savannah registra pocs dies de temperatures baix zero cada any (i té rares nevades). Per la seua proximitat a la costa atlàntica, Savannah rara volta experimenta temperatures extremes com en l'interior de Geòrgia. No obstant, les temperatures extremes han oscilat oficialment entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist., el 20 de juliol de 1986 i el 12 de juliol de 1879, fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. durant el brot de l'Àrtic de giner de 1985.[18]

Estacionalment, Savannah tendix a tindre estius càlits i humits en freqüents (pero breus) tormentes elèctriques que es desenrollen en les masses d'aire càlit i tropical, que són comuns. Encara que els estius en Savannah solen ser solejats, la mitat de la precipitació anual de Savannah cau durant els mesos de juny a setembre. Els punts de rocío promig en estiu oscilen entre Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist.. Els hiverns en Savannah són templats i solejats en temperatures màximes diàries promig de Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. en giner. Novembre i decembre són els mesos més secs registrats en l'Aeroport Internacional Savannah–Hilton Head. Cada any, Savannah informa un promig de 21 dies en temperatures baix zero, encara que en alguns anys menys de 10 nits cauran baix zero, i la ciutat inclús ha passat una temporada d'hivern completa (la de 1879-1880) sense registrar un congelamiento.[19] Encara que poden passar décades entre events de nevades, Savannah ha experimentat nevades en rares ocasions, sobretot en decembre de 1989, quan fins a Error de Lua: expandTemplate: template "es:Decimales" does not exist. es va registrar en un dia en parts de la ciutat.[20]


Savannah està en risc d'huracans, particularment del tipo de tormentes de Veta Verda que tenen lloc durant el pico de la temporada. Per la seua ubicació en Geòrgia Bight (l'arc de la costa atlàntica en Geòrgia i el nort de Florida), aixina com a la tendència dels huracans a tornar a curvar-se en la costa, Savannah té un risc menor d'huracans que atres ciutats costeres com Charleston. Savannah rara volta es va vore afectada per huracans durant el XX, en l'excepció del huracà David en 1979.[21] No obstant, el registre històric mostra que la ciutat va ser freqüentment afectada durant la segona mitat de el XIX. La més destacada d'estes tormentes va ser el huracà Siga Islands de 1893, que va matar a lo manco a 2000 persones. (Esta estimació pot ser baixa, ya que és possible que no s'hagen informat les morts entre els molts afroamericanos rurals empobrits que viuen en les illes de barrera de Geòrgia. )

Savannah es va vore afectada més recentment per una temporada activa d'huracans en 2016, inclós el huracà Matthew (que va tocar terra parcialment en la paret de l'ull),[22] i va ser roçada pel huracà Irma en 2017.[23][24][25]


Economia

[editar | editar còdic]

Savannah conta en establiments de l'indústria textil, del calcer, de l'indústria química, indústria peixquera i indústria alimentària. És també un important centre comercial.

Per un atre costat, en funció dels seus atractius culturals, és un atractiu centre turístic en l'estat de Geòrgia, especialment en época hivernal.

Comunicacions

[editar | editar còdic]

Savannah és centre d'una àmplia ret de comunicacions, siga per carretera o per ferrocarril, ademés de posseir un dels ports més importants del sur dels Estats Units, que ocupa uns 13 km de vora al pas del riu Savannah per la ciutat.

Patrimoni cultural

[editar | editar còdic]
Archiu:Caps block 42 Anderson Hall.jpg
Anderson Hall, Savannah College of Art and Design.
Sinagoga Mickve Israel.


Freqüentment se cita a Savannah en la prensa europea com a una de les ciutats més belles dels Estats Units. Els seus 24 places ornamentadas en estàtuas i fonts, en arbreés d'elevat porte plantats en les mateixes donen un aspecte especial a la ciutat, que es complementa en la supervivència de numeroses vivendes anteriors a la guerra de Secessió. És puix una de les ciutats més típiques del Vell Sur (Deep South) d'Estats Units.

En el centre de la ciutat, fortament bolcat cap al turisme, es conserva un cementeri colonial, aixina com la Catedral de Savannah, consagrada a Sant Joan Batista, fundada en 1802 per francesos escapats d'Haití.

cal destacar igualment la sinagoga Mickvé Israel, construïda en els anys 1870 en un estil d'imitació de l'arquitectura gòtica. Cal tindre en conte que la presència judeua en la ciutat, una de les més antigues dels Estats Units, es remonta a la mateixa fundació de la ciutat en el XVIII.

Savannah conta igualment en diverses universitats, a saber: una escola privada de Belles arts, la Savannah College of Art and Design, i dos universitats públiques gestionades per l'Estat de Geòrgia, la Armstrong Atlantic State University i la Savannah State University (esta última era històricament un centre universitari per a estudiants de raça negra, pero que va passar a ser un centre integrat racialmente en els anys 1960.

[editar | editar còdic]

La ciutat utilisada com decorat per a la película Mijanit en el jardí del ben i del mal (1997), basada en la novela homònima de John Berendt.

Ciutats hermanadas

[editar | editar còdic]
Archiu:River St in Savannah, Georgia. caps block 44
River Street, en Savannah.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  2. ↑ "Savannah", in The Concise Columbia Encyclopedia (Columbia University Press, 1994), p. 779.
  3. ↑ «QuickFacts: Savannah city, Geòrgia». United States Census Bureau. Consultat el 2021-10-13.
  4. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  5. ↑ «Savannah Information». Savannah Area Convention & Visitors Bureau. Archivat des d'el original, el 2008-01-02. Consultat el 2008-01-01.
  6. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  7. ↑ Cashin, Edward J. (1986). Colonial Augusta: "Key of the Indian Countrey", Mercer University Press, p. 4. ISBN 978-0-86554-217-4.
  8. ↑ "Shawnee", in Webster's Collegiate Dictionary, 11th ed., 1145
  9. ↑ «Savannah River Basin». Geòrgia River Network. Archivat des d'el original, el 2011-09-25. Consultat el 2010-10-12.
  10. ↑ Bright, William (2004). Native American Placenames of the United States, University of Oklahoma Press, p. 424. ISBN 978-0-8061-3598-4.
  11. ↑ Names in South Carolina, Volume 22, Institute for Southern Studies.
  12. ↑ Names in South Carolina, Volume 16, Institute for Southern Studies.
  13. ↑ O.S. February 1, 1732, according to the Julian calendar used in the British colonies until September 2, 1752.
  14. ↑ «Siege of Savannah During the American Revolutionary War». History Net: Where History Menges Alive – World & US History Online. Archivat des d'el original, el 2013-09-26. Consultat el 2014-10-01.
  15. ↑ Jacqueline Jones, Saving Savannah: The City and the Civil War (New York: Alfred Knopf, 2008), 206.
  16. ↑ «Part 1: Visit to Savannah». Georgiainfo.galileo.usg.edu. Archivat des d'el original, el 2012-12-15. Consultat el 2012-12-29.
  17. ↑ «Stormwater Management | Savannah, GA – Official Website». www.savannahga.gov. Archivat des d'el original, el 2019-01-30. Consultat el 2019-01-29.
  18. ↑ «Average Weather for Savannah, GA – Temperature and Precipitation». The Weather Channel. Archivat des d'el original, el 2009-04-24. Consultat el 2009-12-06.
  19. ↑ «NowData – NOAA Online Weather Data». National Oceanic and Atmospheric Administration. Archivat des d'el original, el 19 d'agost de 2021. Consultat el 2022-06-11.
  20. ↑ «USDA Plant Hardiness Zone Map». Archivat des d'el original, el 2014-07-12. Consultat el 2014-07-09.
  21. ↑ Mobley. «Hurricane David, 30 years after the storm» (en en). Savannah Morning News. Archivat des d'el original, el 2019-01-30. Consultat el 2019-01-29.
  22. ↑ «Hurricane Matthew Review from Savannahpat.name ... Observations from Patrick Prokop». www.savannahpat.name. Archivat des d'el original, el 2019-01-30. Consultat el 2019-01-29.
  23. ↑ «[1]», Savannah Morning News. Consultat el 2018-05-17 (en en).
  24. ↑ «[2]», ajc. Consultat el 2018-05-17.
  25. ↑ «[3]». Consultat el 2018-05-17 (en en).

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Savannah&oldid=819463»