Anar al contingut

Scaptotrigona mexicana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Scaptotrigona mexicana.JPG
Scaptotrigona mexicana (Scaptotrigona mexicana)


Les abelles de l'espècie Scaptotrigona mexicana pertanyen a la tribu Meliponini, o abelles sense aguijón. Posseïxen comportament social. Carixen de aguijón com tots els membres de la tribu Meliponini; no obstant, tenen mandíbules poderoses i poden mossegar.

És una abella menuda, de color negre.

Comportament

[editar | editar còdic]

Anidan en buits de troncs o branques i es caracterisen per tindre una entrada de cera en forma de trompeta. També poden anidar en cavitats entre raïls i pedres.[1]

És una espècie en un marcat comportament defensiu, el niu és protegit agresivamente per les obreres, que s'enredren en el cabell, deixen una olor molt peculiar i mosseguen la pell.

Distribució

[editar | editar còdic]

S. mexicana esta distribuïda des de Tamaulipas a través del golf de Mèxic fins a Chiapas i continua a través de Guatemala, des del nivell de la mar fins als 1000 m s. n. m.[2]

És una de les dos espècies d'abelles sense aguijón que tradicionalment han segut explotades per a la producció de mel en Mesoamérica i ara està aumentant el seu us en la meliponicultura.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

La nomenclatura vernàcula varia depenent de la comunitat, existix una varietat de noms para per a identificar-les. Té diferents denominacions, per eixemple: “abella puerca”, “taxkat”, “chinchin”, “enredra pèl o qualla cap" en algunes regions de Tabasco, “abella de mont”, “tenchaliya”,[2] pisilnekmej[3]o pisilknetsin,[4] congo negra (Chiapas i Guatemala).

[editar | editar còdic]

Des de temps molt antics s'han utilisat la mel i propóleo de Scaptotrigona mexicana com a remei i/o ingredient en la farmacopea tradicional de Cuetzalan, en base en l'idea de que “la mel és curativa perque l'abella s'alimenta d'algunes plantes medicinals”. La mel s'ingerix o aplica directament per a tractar onze padecimientos: dolor i refredat d'estòmec, fòc labial, tós, malalties de la gola, carnosidad dels ulls, gastritis i úlceres estomacales, ferides i ulceracions de la pell (llagues), infertilitat en la dòna, càncer, peu diabètic, hemorroides, cremades.[5]

Referències

[editar | editar còdic]