Anar al contingut

Searsia lancea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Rhus lancea (Searsia lancea)

Rhus lancea L.f. (sense. Searsia lancea (L.f.) F.A.Barkley), comunament conegut com Karee.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbre siempreverde, resistent a les gelades i tolerant a les sequies, el qual pot alcançar una altura de 8 metros d'altura en una extensió de 5 metros. Té una forma llorona elegant, i en una corfa badada obscura que contrasta be en els seus fulls trifoliadas vert-obscures sense pelusses, en els màrgens plans. Produïx menudes flors grogues a les que li seguixen fruts aplanados groc-verdosos, els quals són assaborits per les aus.

En temps anteriors els fruts varen ser martafallats, se'ls va afegir aigua i se'ls va deixar fermentar, produint una cervesa evidentment refrescant. L'arbre és un bon arbre d'ombra per als jardins, parcs i aceres i és un dels arbres més comuns en el Highveld i el Bushveld en Suràfrica, pero no es troba en el Lowveld. Li favorixen àrees riques en calç en el Karoo i en Namíbia.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Rhus lancea va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 184. 1781[1782].[1]

Etimologia

Rhus: nom genèric que deriva de la paraula grega per a "roig", una alusió als cridaners colors d'autumne d'algunes espècies.

lancea: epítet que es referix als fulls en forma de llança.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Rhus lancea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 16 de juliol de 2013.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. «Searsia lancea». Plantz Afrika. Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2014. Consultat el 29 de giner de 2010.
  2. van Wyk, B. and van Wyk, P. 1997. Field Guide to trees of South Africa. Struik, Cape Town
  3. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. M. Welman, I. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons