Seda artificial
La seda artificial o seda artística és qualsevol fibra sintètica que s'assembla a la seda, pero la producció de la qual sol ser menys costosa. A sovint, "seda artificial" és solament un sinònim de rayón.[1] Quan es fabrica en viscosa de bambú, també es denomina a voltes seda de bambú.[2]
Les primeres sedes artificials en èxit es varen desenrollar en la década de 1890 a partir de fibra de celulosa i es varen comercialisar com rayón o viscosa, nom comercial d'un fabricant concret.[3] En 1924, el nom de la fibra es va canviar oficialment en Estats Units pel de rayón, encara que en Europa es va seguir utilisant el terme viscosa. El material es denomina comunament en l'indústria com rayón viscosa.[4]
En 1931, Henry Ford va contractar als químics Robert Boyer i Frank Calvert per a produir seda artificial feta en fibres de soya. Varen conseguir fabricar una fibra textil de fibres proteiques de soja hiladas, endurides o curtidas en un bany de formaldehit, que va rebre el nom de Azlon. Es podia utilisar en la confecció de trages, capells de feltre i abrics. Encara que la producció pilot de Azlon va alcançar 2300 kg al dia en 1940, mai va aplegar al mercat comercial; el nylon de DuPont va ser el guanyador en la busca de la seda artificial.
Encara que inicialment no es venia en el nom de seda artificial, el nailon, la primera fibra sintètica, es va desenrollar en Estats Units a finals de la década de 1930 i es va utilisar com a substitut de la seda japonesa durant la Segona Guerra Mundial. Les seues propietats són molt superiors a les del rayón i la seda quan es mulla, per lo que es va utilisar per a moltes aplicacions militars, com els paracaigudes. Encara que el nylon no és un bon substitut del teixit de seda sobre el seu aspecte, és una alternativa funcional d'èxit. Els plans originals de DuPont per a que el nailon es convertira en un substitut més barat i superior de les miges de seda[5] es varen fer realitat molt pronte,[6] i després es reorientaron per al seu us militar[7][8] a penes dos anys despuix, durant la Segona Guerra Mundial. El nailon es va convertir en poc temps en una fibra industrial destacada, substituint definitivament a la seda en moltes aplicacions.
En l'actualitat, l'imitació de seda pot fer-se en rayón,[9] cotó mercerizado,[10] polièster,[11] una mescla d'estos materials, o una mescla de rayón i seda.
A pesar de tindre un aspecte generalment similar, la seda autèntica té característiques úniques que es distinguixen de l'artificial. No obstant, en alguns casos la seda artificial pot fer-se passar per seda autèntica als compradors incautos. Existixen vàries proves per a determinar la composició bàsica de la fibra d'un teixit, algunes de les quals poden realisar-se abans de comprar un teixit la composició del qual siga dubtosa. Les proves inclouen fregar el pèl en la mà, cremar un menut tros dels flocs per a olorar la cendra i el fum, i dissoldre el pèl realisant una prova química.[1]
Térmens per a la seda artificial
[editar | editar còdic]- La "seda Bangalore" és en realitat polièster teixit per a que semble seda.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Is Your Silk Oriental Rug Made of Real Silk?». Jacobsen rugs.
- ↑ Stefan Anitei. «Bamboo Silk could be the Textile of the Future». Softpedia.
- ↑ «A Short History of Manufactured Fibers».
- ↑ «Ohio State University Extension Fact Sheet: Rayon—The Multifaceted Fiber».
- ↑ See DuPont's Press release on Nylon in 1938 which claimed nylon was "strong as steel" and the "first man-made organic textile prepared from raw materials of the mineral kingdom."
- ↑ Nylon Sellout, pp. 65–66.
- ↑ «Stocking Panic». Business Week.
- ↑ "Hosiery Woes," Business Week, 7 de febrer de 1942.
- ↑ [1]
- ↑ «Types of oriental rugs, Glossary - weaving, materials, dyes, design». bukhara-carpets.com. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2015.
- ↑ «Wayfair.com - Online Home Store for Furniture, Decor, Outdoors & More - Wayfair». csnrugs.com.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Seda artificial» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.