Semla (deesa)

Archiu:Illustrerad Verldshistoria band II Ill 008.png

Espill de bronze provinent de Vulci d'entre el 400 i 350 a.C. a on es veu un jove Fufluns sent abraçat per una deesa identificada com la seua mare Semla.^[1] A l'esquerra el deu Aplu i un chicotet sàtir.

'___protected_title_0___' o '___protected_title_1___' era, en la mitologia etrusca, la deesa de la Terra, mare de Fufluns, deu de les plantes, la felicitat i la salut, a qui procreó en el deu Tinia.^[2]

Semia està provablement relacionada en la deesa grega Sigues-me-li, com indica el seu nom Semla, podent ser un equivalent directe. De la mateixa manera que Sigues-me-li, Semla va ser fulminada abans de donar a llum pel raig de Tinia, pero segons algunes versions, Fufluns, de la mateixa manera que el seu equivalent Dionisio, baixaria al inframundo a rescatar-la.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 De Grummond, Nancy Thomson (2006). Etruscan myth, sacred history, and legend, 1st ed edició, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, pp. 116 i 177. OCLC ocm70174841. ISBN 978-1-931707-86-2.
↑ (2006) The religion of the Etruscans, 1st ed edició, University of Texas Press, pp. 21 i 49. OCLC ocm61253887. ISBN 978-0-292-70687-3.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Semla (diosa)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[:0-1] 1,0 ^1,1 De Grummond, Nancy Thomson (2006). Etruscan myth, sacred history, and legend, 1st ed edició, University of Pennsylvania Museum of Archaeology and Anthropology, pp. 116 i 177. OCLC ocm70174841. ISBN 978-1-931707-86-2.

[2] (2006) The religion of the Etruscans, 1st ed edició, University of Texas Press, pp. 21 i 49. OCLC ocm61253887. ISBN 978-0-292-70687-3.

[1]

[2]