Anar al contingut

Senar sequitur (llògica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Falàcies En llògica, senar sequitur (del llatí «no se seguix») és un argument en el qual la conclusió no es deduïx (no se seguix) de les premissas. En sentit ampli, s'aplica a qualsevol raonament inconsecuente o inválido, és dir, tota falàcia és un senar sequitur.

Eixemples

[editar | editar còdic]

Un eixemple de senar sequitur és el següent:

  1. Si és un gos (A), llavors és mamífer (B)
  2. És mamífer (B)
  3. Per lo tant, és un gos (A)

Este argument té la següent forma:

  1. Si A, llavors B
  2. B
  3. Per lo tant, A

Esta és una forma d'argumentació inválida cridada afirmació del conseqüent. És un error, ya que el conseqüent B pot tindre atres raons per a ocórrer a banda de A. Note's que la primera premissa és un condicional, la qual cosa significa que l'antecedent A és suficient per al conseqüent B, pero no viceversa. En este eixemple, encara que les premisses siguen verdaderes, la conclusió pot ser falsa, perque no tots els mamífers són gossos.

Un eixemple més evident és el següent:

  1. Si estic en Kyoto, llavors estic en Japó
  2. Estic en Japó
  3. Llavors, estic en Kyoto

En este segon eixemple, encara que és correcte que Kyoto està en Japó, no sempre que s'està en Japó s'està en Kyoto.

Vore també

[editar | editar còdic]