Sensibilitat del terremot

Es diu sensibilitat del terremot a la suposta en una persona que diu tindre la capacitat de predir els terremots. Sensitivos notables inclouen al geólogo nortamericana Jim Berkland, qui propon que la sensibilitat deu ser científicament amprada en la predicció de terremots.

Els sensitivos a sovint diuen sentir els efectes físics i mentals que es manifesten abans d'un terremot, com zumbido d'oïts, marejos, maldecaps, somis vívidos, ansietat i visions.

Sensibilitat

No hi ha evidència de que els sensitivos a terremots són realment capaços de predir els terremots i els síntomes que afirmen tindre per a predir-los han segut molt controvertits. No hi ha prova científica de que esta capacitat siga efectiva. Un estudi sicològic realisat a Jim Berkland va revelar que els seus "capacitats" eren infundades. Gene Emery va realisar un seguiment sicològic a Clarisa Bernhardt, qui també afirma poder sentir els terremots ans que ocórreguen, i va aplegar a la conclusió de que les seues prediccions no eren verdaderes. En 1976, Clarisa Bernhardt falsament va predir un terremot molt gran, que s'esperava fòra de magnitut 8 en Carolina del Nort.

Causes

Segons la terapeuta Reneau Z. Peurifoy, les supostes causes de la sensibilitat humana als terremots són similars a les causes de la sensibilitat de terremots en animals. Quan la pressió s'acumula abans d'un terremot, el cristal de cuarzo en l'interior de la Terra es deforma i crea una càrrega elèctrica. Este fenomen, conegut com l'efecte piezoelèctric, pot enviar senyals elèctriques als animals. S'ha teorizado que alguns sensitivos també pot reaccionar a un canvi en l'electromagnetisme d'un àrea causat per l'aument de les tensions en les falles geològiques. També existix la possibilitat de que el radón emés abans d'un terremot, és suficient per a ser notat pels sers humans sensibles.