Seqüestre del barco Plaja de Bakio
.svg){kind=link}
El seqüestre del barco Plaja de Bakio va ser un incident ocorregut entre el 20 i el 26 d'abril de l'any 2008. Durant eixos dies la tripulació del barco espanyol Plaja de Bakio va ser retinguda per pirates en la costa de Somàlia.
El barco i la tripulació
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Plaja de Bakio (barco).
L'embarcació seqüestrada va ser un barco atunero congelador, propietat de l'empresa Peixquera Vasc Montañesa (Pevasa), en sèu en el municipi viscaí de Bermeo. Es tracta d'una nau d'estructura senzilla, de llents moviments per la gran celler congeladora que alberga en la seua part inferior. La peixca del tonyina en esta modalitat, al ser en ret de peixca de sege, fa necessari que l'embarcació conte en grues per a poder pujar cada captura, la qual cosa redunda en l'escassa velocitat del barco.
El Plaja de Bakio, en el moment del seqüestre, albergava una tripulació composta per 26 persones: 13 espanyols (8 d'orige gallec i 5 d'orige vasc) i 13 africans.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut L'embarcació es trobava en la zona peixcant tonyina des del 15 d'abril, 5 dies abans del seqüestre. En principi, l'activitat que portaven a terme consistia en carregar els cellers en aigües internacionals durant varis dies i, quan estes estigueren plenes, acostar-se a la costa per a desembarcar-les i tornar a faenar.
Desenroll de l'incident
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]El precedent més utilisat per la prensa espanyola per a ilustrar el seqüestre del Plaja de Bakio va ser la captura d'un yate francés, el Li Ponant, tan sol quinze dies abans.[1] Durant eixe incident, més de trenta persones varen ser retingudes per un grup de pirates similars als que després seqüestrarien l'embarcació espanyola. En este cas, l'armador del barco va tindre que pagar un rescat propenc als dos millons de dólars nortamericans.[2] La mitat dels pirates varen ser detinguts i part dels diners recuperats.[3][4]
No és difícil trobar més precedents de conflictes entre naus europees i pirates somalís. Existixen dos factors que fan freqüents este tipo de successos: per un costat, la mala situació política de Somàlia propicia l'aparició d'este tipo de grups paramilitars; per un atre, la dificultat de les autoritats europees per a desplaçar-se a zones tan alluntades fa que el temps de reacció siga elevat.
Seqüestre
[editar | editar còdic]El seqüestre del atunero vasc va ser ràpit. Sempre parlant en térmens de la franja horària de Somàlia, a última hora de la vesprada del dia 20 d'abril una menuda llancha en tres o quatre individus a bordo es va acostar a l'navío, que va ser atacat en lanzagranadas i posteriorment abordat per la totalitat d'eixe comando, que va reduir a la tripulació i es va fer en el control del Plaja de Bakio.[5] Ademés, els pirates varen privar als navegants de qualsevol tipo de comunicació exterior, llevant-los els seus teléfons mòvils. Els primers moments varen ser confusos, ya que durant vàries hores es va perdre la conexió en la nau.
Les primeres notícies de primera mà varen aplegar el 22 d'abril, quan els captores varen permetre al patró del barco, Amadeo Álvarez, realisar una cridada a la seua família.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Durant eixa conversació, que va ser transmesa a la prensa per la filla d'Álvarez, es va narrar com va ser el seqüestre, es va intentar tranquilisar a les famílies i es va assegurar que no havia ferits. Per un atre costat, es varen posar de manifest els propòsits dels seqüestradors, que varen assegurar que la seua intenció era obtindre diners a través del pagament d'un rescat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Per un atre costat, el Govern d'Espanya va començar a organisar el seguiment del cas. Les primeres decisions que es varen prendre varen dur en si el desplaçament de la fragata Méndez Núñez, la més ràpida de l'Armada Espanyola, que tardaria 48 hores en aplegar a Somàlia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Segons açò, la ministra de Defensa, Carme Chacón, en colaboració en el ministre d'Exteriors Miguel Ángel Moratinos i la ministra de Mig ambient, Mig Rural i Marí Elena Espinosa, s'haurien posat en contacte en l'OTAN per a recaptar ajuda i informació.
Arribada a terra
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Al sendemà, el 22 d'abril, els seqüestradors varen permetre fer una nova cridada, esta volta a un dels tripulants vascs: Mikel Arana. A lo llarc de la mateixa, el mariner va actualisar l'informació sobre la seua situació, i va indicar que el barco havia segut fondejat front a la costa de Somàlia.
Erro en la cita: Element<ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Ademés, Arana va senyalar que nous membres del grup captor del barco havien accedit al mateix, i que la sifra era propenca als 10 pirates.
A continuació, es va produir una certa ralentisació en el devindre dels acontenyiments. Durant tres dies, el Plaja de Bakio va estar ancorat en la costa, rebent víveres i instruccions. Paralelament, la fragata Méndez Núñez va aplegar a la zona. Des del dia 24 d'abril, ya li la podia vore operant en el lloc.[6]
L'estratègia seguida va ser mantindre's a una certa distància de seguritat, per a que la fragata passara desapercebuda front als pirates pero poguera seguir qualsevol moviment del barco atunero.
No obstant, la situació dels pirates no va ser tot lo favorable -per a ells- que calia esperar, puix estant fondejats en la costa es varen vore somesos la pressió d'atres grups paramilitars, que amenaçaven en atacar el barco i «furtar-los» els rehens.[7] Açò va tindre dos conseqüències immediates: la primera, va millorar la predisposició dels captores per a buscar una solució dialogada al seqüestre; la segona, els va obligar a moure el barco.
Regrés a alta mar
[editar | editar còdic]D'esta manera, el 25 d'abril el barco seqüestrat va tornar a alta mar. Segons sembla, un grup de combatents islamistes heretat en Somàlia havia començat a realisar operacions de cara a atacar el barco i capturar als rehens.[8] Despuix de vàries jornades de seqüestre, l'ànim va començar a decaure entre la tripulació del atunero vasc. Aixina ho va comunicar el capità de la nau, Amadeo Álvarez, tan sol un dia abans de tornar a alta mar.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Segons les notícies d'este moment, l'embarcació va ser duta a uns 160 quilómetros de la costa.[9] En tot moment, la fragata Méndez Núñez va seguir relativament prop els moviments del Plaja de Bakio.
L'informació «oficial» en este punt és escassa, i diversos mijos de comunicació, ya traslladats a la zona a través d'enviats especials, varen contactar en peixcadors locals. Un d'estos, Abduqadir Ahmed, va indicar que abans de tornar mar adins no només es aprovisionaron de menjar, sino també de medicines.[9] Això indicava que, a pesar de la necessitat d'aplegar a una solució, els pirates estaven preparats per a permanéixer llarc temps en el Plaja de Bakio.
Lliberació
[editar | editar còdic]Despuix de casi una semana de seqüestre, el 26 d'abril s'anunciava el rescat de la tripulació del Plaja de Bakio. La vicepresidenta del govern, María Teresa Fernández de la Vega, va celebrar una roda de prensa en la que va senyalar que la tripulació estava en bon estat, i que ya s'estava treballant per a traslladar-la a una zona de major seguritat.[10] Segons dita roda de prensa, la lliberació és frut d'una àrdua llabor diplomàtica portada a terme entre l'armador del barco i el Govern d'Espanya.
Encara que María Teresa Fernández de la Vega no va reconéixer en cap moment el pagament d'un rescat, des del primer moment varen sorgir informacions que apuntaven a que sí havia ocorregut tal cosa.[11] Açò va ser confirmat, posteriorment, per Andrew Mwangura,[12] director d'una organisació que es dedica a trobar bucs perduts en la zona i pel president de l'autoritat portuària de la localitat somalí de Haradhere, Abdisalam Khalif Ahmed.[13] La majoria de fonts afirmen que el pagament del rescat va ser d'1,2 millons de dólars (770.000 euros) pagats per l'armador.[14] Segons el propi Abdisalam Jalif Ahmed, els pirates varen abandonar el barco despuix de rebre el pagament del rescat a través d'una nau de menut calat.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
El full de ruta traçat en eixe moment plantejava, escoltats per la Méndez Núñez, la tornada a les Illes Seychelles, base de la flota atunera vasca en eixe lloc, i d'allí tornada a Espanya. Encara que varen navegar escoltats en tot moment per la fragata, el 4 de maig, ya en la tripulació en Espanya, es va revelar que un grup de pirates diferent al que va portar a terme el seqüestre va tindre intencions de tornar a capturar-ho quan el Plaja de Bakio s'alluntava de Somàlia.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut Segons pareix, varen ser dissuadits per la presència de la fragata militar espanyola.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El Món.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ La Veu de Galícia.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ Públic.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ El País.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ El Món.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ La Veu de Galícia.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ El Correu Digital.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ 20 minuts.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ 9,0 9,1 El Món.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ Cadena Ser.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ El Món.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ El Món.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ (2008).El Periódico.Consultat el 19 d'octubre de 2011.
- ↑ (2009).intereconomía.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secuestro del barco Playa de Bakio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.