Seqüestre dels uruguayans
«Seqüestre dels uruguayans» és el nom en el que és conegut el cas en que, en el marc de l'Operació Còndor, es va propiciar l'actuació clandestina de l'aparat repressiu uruguayà en Brasil en 1978 que, a la seua volta, va resultar en un revés per a les forces de seguritat d'abdós governs militars.[1]
Operatiu
[editar | editar còdic]Un comando del eixèrcit uruguayà, en la connivència del règim militar brasiler, va eixir de Montevideo, va creuar la frontera clandestinament en novembre de 1978 i va desembarcar en Porte Alegre, la capital de l'estat brasiler de Rio Gran do Sul, a on va seqüestrar a un matrimoni de militants de l'oposició uruguayana: Universindo Rodríguez Díaz i Lilián Celiberti, junt en els seus dos fills, Camilo i Francesca (de 8 i 3 anys).
L'operació illegal va fracassar quan dos periodistes brasilers --el reporter Luiz Cláudio Cunha i el fotógraf João Baptista Scalco, de la sucursal de la revista Vexa en Porte Alegre-- alertats per una cridada telefònica anònima, varen ser al departament a on vivia el matrimoni, en el barri del Menino Deus de la capital gaúcha.[2] Allí, confosos en companyers dels uruguayans, els periodistes varen ser rebuts per hòmens armats que mantenien retinguda a Lilián. Universindo i els seus fills ya havien segut duts a Uruguai clandestinament.[3] L'inesperada arribada dels periodistes va trencar el sigilo de l'operació, que ràpidament va ser desmontada per a dur també a Lilián a Montevideo.
El fracàs de l'operació va evitar que els seqüestrats anaren assessinats. La denúncia del seqüestre va aplegar als titulars de la prensa brasilera i va constituir un escàndal internacional que violentó els règims militars de Brasil i d'Uruguay.
Juïns
[editar | editar còdic]Dies despuix, els fills del matrimoni varen ser entregats als yayos materns. Lilián i Universindo, presos i torturats en Brasil i Uruguay, varen estar cinc anys en les presons militars d'Uruguay. En la democratisació uruguayana en 1984, el matrimoni va ser lliberat i va confirmar els detalls del seqüestre.[4]
En 1991, per iniciativa del governador Pedro Simon, l'Estat de Riu Gran del Sur va reconéixer el seqüestre i va indemnisar als uruguayans, gest que el règim democràtic de Montevideo va repetir a l'any següent en el govern del president Luis Alberto Lacalle.
En 1980, la justícia brasilera va condenar a dos policies --els inspectors Orandir Portassi Lucas (conegut com "Didi Pedalada", exjugador de fútbol de l'Internacional i de l'Atlètic Paranaense) i João Augusto dona Rosa del DOPS (Departament d'Orde Polític i Social) gáucho, braç estatal de la repressió política-- per ser els hòmens armats que varen rebre als periodistes en l'apartament del carrer Botafogo. Abdós, varen ser identificats pels periodistes i pel matrimoni uruguayà com a participants en el seqüestre, confirmant-se la participació brasilera en l'Operació Còndor dels uruguayans en sol gáucho.[5]
El delegat Pedro Seelig, cap del DOPS (Departament d'Ordem Política i Social) divisió de repressió del govern militar brasilero, va ser identificat pel matrimoni uruguayà com a responsable de l'operació en Porte Alegre. Seelig va ser denunciat a la justícia brasilera pero, com Lílian i Universindo estaven presoners en Uruguai sense permís per a expondre, va ser absolt per falta de proves. Tampoc varen ser condenats els quatre oficials de la secreta Companyia de Contrainformación de l'Eixèrcit Uruguayà --dos majors i dos capitans—que varen participar en el seqüestre en l'autorisació de les autoritats brasileres.[6] Un d'ells, el capità Glauco Yanonne, va torturar personalment a Universindo en la sèu del DOPS, en Portoalegre.[7] A pesar de ser reconeguts pel matrimoni, cap militar uruguayà va ser processat per la justícia en Montevideo per la Llei d'Impunitat que va garantisar amnistia als participants en la repressió.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sequestro dos Uruguaios: o cas que revelou a Operação Condor em Porte Alegre ganha versão em quadrinhos - Sul21» (en portugués). Archivat des d'el original, el 13 de juny de 2015. Consultat el 13 de juny de 2015.
- ↑ CUNHA, Luiz Cláudio. Sucesso d'investigação. In: Fernando Molica (org.) 10 reportagens que abalaram a ditadura. Sao Paulo: Record, 2005, pp. 117-248. Vore també les següents edicions de la revista VEXA: 20 d'octubre de 1978; 29 de novembre de 1978; 27 de decembre de 1978; 17 de giner de 1979; 15 de febrer de 1979; 18 de juliol de 1979; 24 d'octubre de 1979; i 11 de juny de 1980.
- ↑ CUNHA, Luiz Cláudio. Per que sou testemunha d'acusação deste seqüestro. Playboy, n° 52, novembre 1979, pp. 127-131 i 164-168.
- ↑ FERRI, Omar. Seqüestro no Cone Sul. O cas Lílian i Universino. Porte Alegre: Mercat Aberto, 1981.
- ↑ CUNHA, Luiz Cláudio. "O seqüestro de Lilian i Universindo - 15 anos depois: A farsa desvendada", Zero Hora, Caderno Especial, 22 de novembre de 1993, 8 p. Vore també "O Seqüestro dos Uruguaios - 15 anos depois", RBS Documente. Video produït i presentat per la RBS TV, Porte Alegre, novembre 1993.
- ↑ BOCCIA PAU, Alfredo et al. En els sòtols dels generals. Els documents amagats de l'Operatiu Condor, Assunção, Paraguai: Expolibro, 2002, pp. 219-222.
- ↑ CUNHA, Luiz Cláudio, Glauco Yanonne. Torturador ganhou um Nobel. Zero Hora, Caderno Especial, 22 nov 1993, p. 6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Secuestro de los uruguayos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.