Serenata
La serenata és una forma musical concebuda per a orquesta de corda, de vent, mixta, conjunt de cambra o percussió.
Va ser un divertimento que va alcançar enorme popularitat durant el XVIII: La serenata es tocava, en anochecer, moltes voltes a l'aire lliure, i feya les delícies de les velades en els jardins dels palaus dels aristócrates. Curiosament el nom no deriva de sera, que en italià és «vesprada», sino de seré, «humitat de l'atmòsfera en la nit». L'orige de la serenata està en les balades que els enamorats cantaven front a les finestres de l'amada a la vespradeta quan alguna cosa no havia eixit be en la relació.
En el XVIII, constava de fins a dèu moviments. Wolfgang Amadeus Mozart va compondre tretze serenates, normalment per a celebrar un acte social: bodes, festes cortesanas, etc. Les serenates de Mozart comencen en un moviment de marcha que té forma de sonata; dos moviments llents alternen en dos minuetos; seguixen un rondó i un final molt lluent, que a voltes també és una marcha. Ludwig van Beethoven va compondre serenates en trio de cordes (Op.8) i per a flauta, violí i viola (Op.25). En el XIX es varen compondre serenates per a orquestes (Brahms, Dvorak, entre uns atres). També es conceben les serenates com a cançó o lied (Franz Schubert, Richard Strauss, Hugo Wolf, Massenet...) o per a ser tocades per un instrument, com el piano (Isaac Albéniz, Claude Debussy i Ravel).
La serenata popular tradicional
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En varis països d'Hispanoamèrica, com Colòmbia, Veneçola, Cuba, El Salvador, Guatemala, Mèxic, Paraguay, Perú, Brasil, Chile, Argentina i uns atres com Filipines i Guam, el terme "serenata" es referix al fet de dur, generalment per les nits, un conjunt de cordes típic i tradicional, per eixemple un mariachi (en el cas de Mèxic), la tuna (d'orige espanyol pero que es va estendre per l'Amèrica hispana) o una serenata criolla andina (en el cas de Perú) serenata guayanesa (en el cas de Veneçola) són un duo o un trio en intérprets dels instruments típics del país, a l'exterior de la casa d'una dama, i fer que el conjunt interprete i cante cançons per a que l'home expresse sentiments variats, per lo comú d'amor, agraïment o desijos de reconciliació.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Serenata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.