Anar al contingut

Serra de Albarracín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra de Albarracín
Per a la comarca aragonesa d'igual nom vore Serra de Albarracín (comarca).


La serra de Albarracín és un conjunt montanyós de la partix sur-occidental de la cordillera Ibèrica, ubicat entre les comunitats autònomes espanyoles d'Aragó, Castella-la Mancha i Comunitat Valenciana. S'estén a lo llarc de 60 km, en disposició noroest-surest, en una cota màxima de 1936 m sobre el nivell de la mar en el cerro o pico de Caimodorro.[1][2] En esta serra naixen varis rius de rellevància en la península ibèrica, com el Tajo, el Xúquer, el Jiloca, el Turia i el Cabriel.

Geologia

[editar | editar còdic]

Els monts de Albarracín són generalment de roques calcáreas i en les seues masses es mostren multitut de petrificaciones fòssils, havent donat lloc a que en el lloc que més abunden rebera el nom de les Calaveres, per haver-les confòs en restants humans.

Pico Caimodorro. Pico més alt de la Serra de Albarracín.
Vèrtiç Goedésico i mirador del Pico Caimodorro. Pico més alt de la Serra de Albarracín. 1936 m s. n. m.[3] Oriola del Tremedal

A l'est principia la serra de Gúdar en Cap de Molga de Llaures, desprenent-se d'este punt una atra série de cerros que, prolongant-se cap al nort en forma piramidal, presenten la seua major elevació en la serra de Molga (1610 m s. n. m.) en el terme d'Ulls Negres. Per l'oest d'Albarracín i cerro de Molga es desprén una atra cordillera que, despuix d'uns 40 km d'extensió, forma el collado L'Argent, la cordillera del qual es veu tallada pel riu Guadalaviar, elevant-se novament baixe el nom de serra de Javalambre, que s'unix en la denominada serra de Espadán. Al suroest, entre els rius Cabriel i Guadalaviar, comença una atra serra molt escabrosa que s'estén a la Comunitat Valenciana, en el nom de serra de Cabrillas.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Serra de Albarracín». Gran Enciclopèdia Aragonesa. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 21 de juliol de 2014.
  2. (2004).Universitat de Saragossa i Institució Fernando el Catòlic.Consultat el 21 de juliol de 2014.
  3. «Ficha Vèrtiç Geodèsic Caimodorro de el IGN».