Anar al contingut

Serra de les Mines

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Serra de les Mines

La serra de les Mines és una cordillera situada en el noreste de Guatemala que travessa els departaments de Baixa Verapaz, Alta Verapaz, El Progrés, Zacapa, i Izabal.

És d'orientació oest-este en una llongitut de 130 km i un esgambi entre 15 i 30 km. En el seu vertent nort està delimitada pel riu Polochic i en el sur pel riu Motagua. A l'oest, la vall del riu Salamá la separa de la serra de Chuacús i en l'est està delimitada pel llac de Izabal. El seu cim més elevat és el cerro Raxón en una altitut de 3015 m s. n. m.[1]

La cordillera té diferents tipos d'hàbitat, incloent la reserva de bosc núvol més extensa de Centroamérica. La major part de la cordillera ha segut declarat Reserva de la biosfera en l'any 1990 i acceptada per la UNESCO en 1992.[2][3]

La reserva té 885 espècies, al voltant del 70% de totes les espècies que es troben en Guatemala i Belize, incloses aus amenaçades com el resplandeciente quetzal (Pharomachrus mocinno), l'àguila arpía (Harpia harpyja) i la pava cornuda (Oreophasis derbianus).

Els felinos en una presència significativa són el jaguar (Panthera onca), el puma (Felis concolor), l'onça (Puma yagouaroundi), el ocelote (Leopardus pardalis) i el tigrillo (Leopardus wiedii).

Atres mamífers en la reserva inclouen el corcel roig (Mazama americana), el aullador negre guatemalteco (Alouatta pigra) i el tapir de Baird (Tapirus bairdii).[4]

Reserves de Jade

[editar | editar còdic]

La zona sur de la Serra de les Mines també és coneguda pels seus rics jaciments de jadeíta (una de les dos formes de jade), marbre, serpentina i atres minerals. Depòsits d'jadeíta més menuts han segut redescubiertos esporàdicament en els últims 50 anys desenrollant-se activitats mineres en l'àrea la qual cosa explica l'orige del nom de la serra, pero no va ser fins a 1998 que es va identificar una font important major d'jadeíta.

La jadeíta es troba en tot lo món, en països com Myanmar, Nova Zelanda, Kazakhstan, Rússia, Columbia Britànica, Estats Units i Turkestán. L'atra forma, nefrita, és molt més comuna, pero de molt manco valor. La jadeíta blava té una estructura similar als diferents colors de la jadeíta; són els oligoelementos que es troben en els minerals els que contribuïxen al seu color. Se sap que la jadeíta blava, per eixemple, té traces de titani i ferro. En un moment es va pensar que els artefactes d'jadeíta i nefrita trobats en el Nou Món provenien d'Àsia.

Característiques topològiques

[editar | editar còdic]

Per la topografia i diversitat d'associacions vegetals en la Reserva de la Biosfera Serra de les Mines, existixen llocs de gran bellea escènica com El Bot de Chilascó, que és una de les cascades més altes de Centroamérica, en una altura de més de 130 metros, ubicada en la comunitat de Santa Creu, Chilascó, Salamá, Baixa Verapaz. Un atre lloc de gran bellea i un dels més visitats de la Reserva és la Pedra de l'Ángel, ubicada en la comunitat de les Albors, la qual està rodejada de bosc núvol i es troba a una altitut de 2.400 metros. En este lloc es pot observar fauna com el quetzal, el guajolote i uns atres grans mamífers, ademés de ser un espectàcul paisajista únic.[5]

Curiositats

[editar | editar còdic]

Civilisacions Precolombinas

[editar | editar còdic]

La regió de la Serra de les mines, junt en la vall del riu Motagua, va ser utilisada per civilisacions precolombinas més antigues com la olmeca i la maya com a font d'jadeíta. La jadeíta es va utilisar per a diferents propòsits, com a objectes rituals i adorns. Per la seua ubicació entre Mèxic i América Central, els mayas es varen convertir en una influència important en el comerç mesoamericano. La jadeíta es va convertir en una exportació important per als mayas, junt en la serpentina, la sal i el cacao. Se suponia que estes cultures varen acumular tot el seu jade de la vall del riu Motagua, l'única font coneguda d'jadeíta en eixe moment, en el centre de Guatemala, prop del Portón.

Mapa en relleu de Guatemala

[editar | editar còdic]
Serra de les Mines en el Mapa en Relleu de Guatemala.
Es poden apreciar els rius Polochic i Motagua.
Museu Municipal del Mapa en Relleu, zona 2. Ciutat de Guatemala.

En 1905, durant el govern del llicenciat Manuel Estrada Cabrera i a solicitut d'est, el tinent coronel i ingenier Francisco Vela va construir en l'Hipòdrom del Nort de la Ciutat de Guatemala el Mapa en Relleu del país; en el mapa, la Serra de les Mines es presenta en tota claritat, i es poden vore els rius Polochic i Motagua que corren al Nort i el Sur ella, respectivament.[6]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Parkswatch. «Reserva de la biosfera - Serra de les Mines». Consultat el 19 d'abril de 2009.
  2. CONAP. «Llistat d'Àrees Protegides (giner, 2011)» (xls). conap.gob.gt. Archivat des d'el original, el 8 d'octubre de 2011. Consultat el 14 de juny de 2011.
  3. UNESCO. «MAB Biospheres Reserves Directory: Guatemala - Serra de les Mines» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2009.
  4. IUCN. «IUCN – Ret List of Threatened Species». Consultat el 2008.
  5. UNESCO. «Serra de les Mines Biosphere Reserve, Guatemala -Ecological Characteristics». Consultat el 22 d'abril de 2022.
  6. Museu Municipal del Mapa en Relleu, zona 2. Ciutat de Guatemala.


Referències

[editar | editar còdic]