Anar al contingut

Servici Geològic Colombià

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Servici Geològic Colombià (anteriorment l'Institut Colombià de Geologia i Mineria - Ingeominas), és un institut, adscrit al Ministeri de Mines i Energia, encarregat de realisar l'estudi dels recursos naturals i els riscs d'orige geològic.

Com a conseqüència del canvi de naturalea, el Servici Geològic Colombià té com a objecte realisar l'investigació científica bàsica i aplicada del potencial de recursos del subsol; alvançar el seguiment i monitoreo d'amenaces d'orige geològic; administrar l'informació del subsol; garantisar la gestió segura dels materials nuclears i radiactius en el país; coordinar proyectes d'investigació nuclear, en les llimitacions de l'Artícul 81 de la Constitució Política, i el maneig i l'utilisació del reactor nuclear de la Nació.

Història

[editar | editar còdic]

Va ser en l'any de 1916 quan es va crear i es va organisar la Comissió Científica Nacional per part del Govern de Colòmbia per a iniciar investigacions geocientíficas en forma més sistemàtica que aquelles alvançades prèviament en el territori colombià.

Noms que ha tingut en el transcurs del temps:

  • En 1928 es crea el Laboratori Químic Nacional-LQN.
  • En 1940 es crea el Servici Geològic Nacional-SGN.
  • En 1963 es porta a terme l'Inventari Miner Nacional-IMN.
  • A partir de l'any 1968 es va denominar Institut Nacional d'Investigacions Geològic Mineres - INGEOMINAS, producte de la fusió de les tres institucions prèviament creades (LQN, SGN, IMN).
  • En 1991 és transformat en l'Institut d'Investigacions en Geociencias, Mineria i Química - INGEOMINAS, adquirint compromisos institucionals del recentment desaparegut Institut d'Investigacions Tecnològiques - IIT.
  • En 1999 és transformat pel govern colombià en l'Institut d'Investigació i Informació Geocientífica, Miner-Ambiental i Nuclear - INGEOMINAS, adquirint compromisos institucionals del recentment desaparegut Institut de Ciències Nuclears i Energies Alternatives - INEA.
  • En 2004 per decisió del govern colombià el INGEOMINAS adquirix compromisos d'agència minera que tenia la desapareguda MINERCOL i és canviada la seua naturalea científica en entitat de caràcter públic.

INGEOMINAS va ser una agència colombiana governamental, adscrita al Ministeri de Mines i Energia. El decret 4131 de 2011 (3 de novembre)[1] va canviar la naturalea jurídica de l'institut, d'establiment públic a Institut Científic i Tècnic, en personería jurídica, autonomia administrativa, tècnica, financera i patrimoni independent, des de llavors es denomina Servici Geològic Colombià, adscrit al Ministeri de Mines i Energia, el qual fa part del Sistema Nacional de Ciència, Tecnologia i Innovació (SNCTI).

El Servici Geològic Colombià va seguir eixercint totes les funcions, incloent aquelles en matèria minera, que per competència directa o per delegació se li havien assignat a l'Institut Colombià de Geologia i Mineria (Ingeominas) fins que va entrar en operació l'Agència Nacional de Mineria (ANM).

Funcions

[editar | editar còdic]

Les funcions del Servici Geològic Colombià estan definides en el decret número 4131 de 2011[1] i el decret 2703 de 2013[2] que definix les funcions de les seues dependències.

  • Assessorar al Govern Nacional per a la formulació de les polítiques en matèria de geociencias, amenaces i riscs geològics, us d'aplicacions nuclears i garantisar la gestió segura dels materials nuclears i radiactius en el país.
  • Generar i integrar coneiximents i alçar, compilar, validar, almagasenar i suministrar, en forma automatizado i estandardisada, informació sobre geologia, recursos del subsol i amenaces geològiques, de conformitat en les polítiques del Govern Nacional.
  • Investigar fenomens geològics generadors d'amenaces i evaluar amenaces d'orige geològic en afectació regional i nacional en el territori nacional.
  • Administrar i mantindre les instalacions nuclears i radiactives al seu càrrec aixina com coordinar els proyectes d'investigació nuclear.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Decrete número 4131 de 2011». Consultat el 26 de febrer de 2015.
  2. «Decrete 2703 de 2013». Consultat el 26 de febrer de 2015.