Servici Nacional de Productes Agraris
El Servici Nacional de Productes Agraris (SENPA) va ser un organisme espanyol, en orige en el Decret-llei 17/1971, que sorgix com a organisme depenent del Ministeri d'Agricultura. Vi a succeir al Servici Nacional de Cereals (SNC), successor a la seua volta del Servici Nacional del Blat.[1]
El SENPA tenia com a fi principal ordenar la producció i distribució dels productes agraris i els seus derivats. També regulava els preus d'estos productes. Aixina mateix, l'organisme va promoure la construcció d'unitats d'almagasenament per a la Ret Nacional de Siges i Graners. El SENPA acabaria integrant-se en 1995 en el Fondo Espanyol de Garantia Agrària.
Història
[editar | editar còdic]L'organisme va ser establit en 1971 a partir del Servici Nacional de Cereals, hereu a la seua volta del Servici Nacional del Blat.[2] La seua creació es va produir durant l'etapa de Tomás Dellà i García-Baxter com a ministre d'Agricultura,[3] en un context en que l'economia espanyola havia sofrit una notable transformació respecte al periodo de la posguerra. Va heretar les funcions del seu organisme predecessor de coordinar totes les mides d'intervenció en el sector agrari. Aixina mateix, també va estar a càrrec de promoure la construcció de siges. Durant eixos anys es va procedir a la construcció de numeroses unitats del tipo denominat «Macro Sija», de gran tamany. Al començament de la década de 1980 les instalacions de la Ret Nacional de Sija i Graners tenien una capacitat d'almagasenament de 2,6 millons de tonellades.[4]
En 1984 es reestableció per llei la llibertat de mercat en el sector triguero, lo que va supondre derogar el decret-llei de 23 d'agost de 1937 que hi havia estat vigent fins a llavors.[5] Este mida es va emmarcar en el context dels preparatius per a l'accés d'Espanya al mercat comú europeu. Això va supondre un canvi considerable en el funcionament de el SENPA, ya que a partir de llavors va operar sobre un sector lliberalisat. El SENPA va passar a eixercitar un paper marginal, estant a càrrec d'adquirir el blat que els agricultors no pogueren vendre i del manteniment de les reserves de seguritat que fixara el Govern.[6]
El procés de transferències a les comunitats autònomes en matèria d'agricultura va tindre una notable incidència en les funcions que als organismes autònoms Fondo d'Ordenació i Regulació de Produccions i Preus Agraris (FORPPA) i Servici Nacional de Productes Agraris els havien segut atribuïdes des de la seua creació. Per una atra part, es va fer necessari encomanar a un Organisme la realisació de les funcions de coordinació de pagaments previstes dins de l'ordenament jurídic de la Comunitat Econòmica Europea.
Abdós circumstàncies varen aconsellar la refundición dels dos organismes en un organisme autònom de caràcter comercial i financer i, a tal efecte, per Real Decret 2205/1995, de 28 de decembre, es varen refondre abdós organismes (FORPPA i SENPA), creant-se un nou organisme autònom denominat Fondo Espanyol de Garantia Agrària (FEGA).[7] Est assumiria les funcions que, en relació en el Fondo Europeu d'Orientació i Garantia Agrària (FEOGA), realisaven els dos organismes refosos.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Sánchez Marroyo, 2003, p. 342.
- ↑ Moreno Sáez, 1999, p. 246.
- ↑ Ramos Beltrán, 2024, p. 264.
- ↑ Barciela López, 2007, p. 61.
- ↑ Barciela López, 2007, p. 30.
- ↑ Barciela López, 2007, p. 87.
- ↑ Barrada Rodríguez, 1999, p. 629.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Servicio Nacional de Productos Agrarios» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.