Setenario
El Setenario és una obra d'Alfonso X de Castella que va tractar d'arreplegar en caràcter enciclopèdic un volum de matèries d'astronomia, lliteratura, qüestions jurídiques, etc.
L'ilustrat Andrés Marcos Burriel va ser el primer en estudiar-ho en deteniment. En la llínea d'un espill de príncips, el Setenario va ser provablement proyectat per Fernando III el Sant i va començar sent essencialment un llibre de dret canònic, l'estructura del qual reflectix s'ajusta la sifra màgica que era el número sèt. Conté ademés informació de caràcter enciclopèdic sobre els sacraments destinat a l'us sacerdotal i variades reflexions sobre el cult a la naturalea des del punt de vista pagà. Per este caràcter mixt la crítica ha dubtat a l'hora d'establir el gènero lliterari al que pertany.[1]
És una de les llabors més desconcertantes d'Alfonso X, ya que tot contribuïx a produir estranyea: la falta dels primers folis, un important estany al final de la Llei XI i l'haver quedat, segons pareix, inacabat fan que siga difícil reconéixer-li un pla.[2]
Tal i com es conserva, l'obra es compon de dos parts clarament diferenciades:
- Lleis I-XI, que es coneix com a Elogi de Fernando III.
- Lleis XII-CVIII, que deuen ser considerades com el primer Setenario;[3] és dir, el que anara proyectat per Fernando III i que va culminar Alfonso X, el que constara de sèt parts, d'ahí la frase:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ López Estrada, pág. 120.
- ↑ Alfonso X l'Sabio, Setenario. Ed. i introducció de Kenneth H. Vanderford. Estudi preliminar de Rafael Lapesa. Barcelona, Crítica, 1984. (pág 7)
- ↑ GÓMEZ REDÓ (1998), pág. 306
- ↑ Alfonso X l'Sabio, Setenario. Ed. i introducció de Kenneth H. Vanderford. Estudi preliminar de Rafael Lapesa. Barcelona, Crítica, 1984, Llei XI (pág. 25)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Setenario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.