Shalim

'___protected_title_0___' ('___protected_title_1___', '___protected_title_2___' i '___protected_title_3___') és un deu del panteón de la religió cananea, mencionat en les inscripcions trobades en Ugarit (Ras Shamra) en Síria.^[1]^[2] William Foxwell Albright va identificar a Shalim com el deu del crepúscul, i a Shahar com a deu de l'amanecer.^[3] En el ___protected_title_5___, també s'identifica a Shalim com la deidad que representa a la ___protected_title_6___, un dels dos aspectes que tenia antigament Venus, sent l'atre el germà de Shalim, Shahar, la ___protected_title_7___.^[1] El seu nom deriva de la raïl triconsonántica 𐤔𐤋𐤌 (Š-L-M). El nom de la ciutat de Jerusalem té el seu orige en el nom d'este deu, i potser també el nom del bíblic Rei Salomón^[4] és per Shalim.

Inscripcions en idioma ugarítico

Un mit ugarítico conegut com The Gracious and Most Beautiful Gods, descriu a Shalim i al seu germà Shahar com a descendents del deu semítico El a través de dos dònes que coneix en la vora del mar. Abdós són alletats per «La Dama», provablement Anat —Athirat o Asherah—, i tenen una gana tan gran com «(un) llavi en la terra i (un) llavi en el cel». En atres texts ugaríticos, els dos estan associats en la deesa del sol.^[5]

Una atra inscripció és una oració que es repetix tres voltes en un text per a-mitològic: «Permíntanme invocar als deus plens de gràcia, als deus voraços de ym» . Ym, en la majoria de les llengües semíticas significa «dia», i Shalim i Shahar, són deidades bessones del crepúscul i l'amanecer, que varen ser concebuts com el seu principi i el seu fi.^[6]

Shalim també es menciona per separat en les llistes de deus ugaritas i les formes del seu nom també apareixen en noms personals, tal volta com un nom diví o epítet.^[1]

Molts estudiosos creuen que el nom de Shalim es conserva en el nom de la ciutat de Jerusalem.^[1]^[7]^[8]^[9] El deu Shalim pot haver estat associat en el crepúscul i l'estrela de la vesprada en els sentits etimològics d'una ___protected_title_15___ del dia, ___protected_title_16___ i ___protected_title_17___.^[10]

Shahar

Shahar (en hebreu:שחר Ŝaḥar 'amanecer') és el deu de l'amanecer en el panteón Ugarit. Shahar és descrit com un fill de Ēl junt en un bessó, Shalim. Shahar i Shalim també representaven l'estructura temporal del dia, l'amanecer i el vespre.^[11]

Els noms Shakhar i Shalim són masculins, i sembla que els deus també ho són, llevat en el Tanaj, a on Shahar sol ser femení.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, p. 755.
↑ Golan, 2003, p. 82.
↑ Albright, 1990,p. 187; cf. the Akkadian word for sunset, ___protected_title_4___.
↑ Knauf, E. A (1997). Li roi est mort, viu li roi! A Biblical Argument for the Historicity of Solomon, in The Age of Solomon: Scholarship at the Turn of the Millennium, edited by Lowell K. Handy, Brill. ISBN 9004104763.
↑ van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, pp. 755-756.
↑ van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, p. 222.
↑ N. Na'amen, Canaanite Jerusalem and its central hill country neighbours in the second millennium B.C.E., ___protected_title_9___ Vol. 24 (1992), pp. 275-291.
↑ L. Grabbe, Ethnic groups in Jerusalem, in Jerusalem in Ancient History and Tradition (Clark International, 2003) pp. 145-163.
↑ John Day, ___protected_title_10___, Sheffield Academic Press 2002, p.180
↑ (2006) Theological Dictionary of the Old Testament, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 24–. ISBN 978-0-8028-2339-7.
↑ Hinnells, John R. (2007). A Handbook of Ancient Religions, Cambridge: Cambridge University Press, p. 122.

Bibliografia

(1968 / 1990) Yahweh and the gods of Canaan: a historical analysis of two contrasting faiths, Reprint edició (en anglés), Eisenbrauns. ISBN 978-0-931464-01-0.
(2003) Prehistoric religion: mythology, symbolism (en anglés), Ariel Golan (Original from the University of Virginia. ISBN 978-965-90555-0-0.
(1999) Dictionary of Deities and Demons in the Bible DDD, 2nd, revised edició (en anglés), Wm. B. Eerdmans Publishing. ISBN 9780802824912.

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Shalim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[FOOTNOTEvan_der_ToornBeckingvan_der_Horst1999{{{c}}}755-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, p. 755.

[FOOTNOTEGolan2003{{{c}}}82-2] Golan, 2003, p. 82.

[Albrightp187-3] Albright, 1990,p. 187; cf. the Akkadian word for sunset, ___protected_title_4___.

[4] Knauf, E. A (1997). Li roi est mort, viu li roi! A Biblical Argument for the Historicity of Solomon, in The Age of Solomon: Scholarship at the Turn of the Millennium, edited by Lowell K. Handy, Brill. ISBN 9004104763.

[FOOTNOTEvan_der_ToornBeckingvan_der_Horst1999{{{c}}}755-756-5] van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, pp. 755-756.

[FOOTNOTEvan_der_ToornBeckingvan_der_Horst1999{{{c}}}222-6] van der Toorn, Becking y van der Horst, 1999, p. 222.

[7] N. Na'amen, Canaanite Jerusalem and its central hill country neighbours in the second millennium B.C.E., ___protected_title_9___ Vol. 24 (1992), pp. 275-291.

[8] L. Grabbe, Ethnic groups in Jerusalem, in Jerusalem in Ancient History and Tradition (Clark International, 2003) pp. 145-163.

[9] John Day, ___protected_title_10___, Sheffield Academic Press 2002, p.180

[RinggrenFabry2006-10] (2006) Theological Dictionary of the Old Testament, Wm. B. Eerdmans Publishing, pp. 24–. ISBN 978-0-8028-2339-7.

[Hinnells-11] Hinnells, John R. (2007). A Handbook of Ancient Religions, Cambridge: Cambridge University Press, p. 122.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]