Anar al contingut

Shi Shen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Shi Shen 石申 (Wade-Giles: Shih Shen) (IV) va ser un astrònom chinenc, originari de l'estat de Wei i contemporàneu de Gan De. També li'l coneix com a Mestre Shi Shen (Shi Shenfu).[1] Li'l reconeix per haver creat, junt a Gan De, el primer mapa celest, en l'ubicació de 121 estreles. També va realisar el registre (no datat[2]) més antic que sobreviu d'observacions de taques solars. Pensava que les taques eren eclipses que s'iniciaven en el centre del sol i s'estenien cap a fòra. A pesar d'esta equivocació, va reconéixer a les taques per lo que són: fenomens solars.[3]

Entre les seues obres es troben una Astronomia[4] en huit volums, un Mapa celest i el Catàlec estelar de Shi.[5] Hui es creu que estes dos últimes varen ser escrites pels seus discípuls. La majoria de les seues obres no va sobreviure intacta, pero alguns dels seus escrits més importants es preserven en el Tractat d'astrologia de l'era Kaiyuan.

Eponimia

[editar | editar còdic]
  1. Es coneixen variants de la seua nom de cortesia. En el Hanshu 30 li'l llista com Shi Shenfu (石申夫), Shi Shenfu (石申甫) en Jiu Tangshu 51, i Shi Shenfu (石申父) en un comentari en el Hou Hanshu. En el Shiji 27 li'l coneix solament com Shi Shen.
  2. El primer registre datat de taques solars consta en el hanshu 27; l'observació és del 10 de maig del 28 a. C.
  3. Kaiyuan Zhanjing, vol. 6.
  4. També coneguda com a Tractat de Shi sobre les estreles.
  5. Shuishu 34 llista juntes tres de les seues obres: el Tianwen (天文), Huntian El teu (浑天图), i Shishi Xingbu Jingzan (石氏星簿经赞) o Shishi Xingjing Buzan (石氏星经簿赞).
  6. «Shi Shen» (en inglés). Gazetteer of Planetary Nomenclature. Flagstaff: USGS Astrogeology Research Program.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Du Shiran et a el (1992). Kexue Chubanshe (ed.). Biographies of Ancient Chinese Scientists Séries One: Shi Shenfu, Pequín, pp. 22-25.
  • Zhu Genyi et a el (1999). Zhongguo Kexue Jishu Chubanshe (ed.). Concise Spotlight on Who in the World of Science and Technology, Pequín, pp. 2-3.
  • Dick Teresi (2003). Simon & Schuster (ed.). The Ancient Roots of Modern Science--from the Babylonians to the Maya, Nova York, pp. 148.


Referències

[editar | editar còdic]