Sicana odorifera

Sicana odorifera (Sicana odorifera)

Sicana odorifera (Naud), coneguda com curuguá o curuguay (veu guaraní) o cassabanana (en idioma anglés). En Brasil, és cridat cruá o melão caboclo (meló natiu), carabassa melona (en espanyol), cajú, cajuba, o cajúa (Veneçola), pabi (Bolívia), pepino angolo (illes de les Antilles), cohombro o bresquilla en suroccidente (Guatemala), jirón (Equador), Girón (Colòmbia-Santander) bresquilla de costa (Costa Rica, sobretot en el seu estat de llegum fresc o encurtido), carabassa d'olor. Planta trepadora herbàcea, típica enredadera cucurbitácea perenne, de fins a 15 metros d'altura. És de talle anguloso, solcat, pubescente en les parts jóvens; té zarcillos; fulls orbiculares de 12 a 24 cm de llarc i del mateix ample, ondulades, nervadas, dentadas, glabras i en les lobulaciones profundes; flors campanuladas, solitàries, axilars, corola carnosa groc taronja.

El frut és un pepónide oblongo, casi cilíndric, de fins a 50 cm de llarc i 8 cm de diàmetro, de clafoll dur i resistent (de tipo carabassa), groc-taronja, rojosa o roig-obscura, carnoso, contenint polpa groga que envol llavors elíptiques molt achatadas d'1 cm més o menys.

És planta ornamental i l'aroma dels seus fruts és semblat al de la poma, encara que més penetrant, embalsama l'ambient durant els varis mesos que ells es conserven. Li'ls va utilisar per a perfumar les robes i les habitacions i fins als altars dels temples.

El frut és comestible abans de la maduració i ya madur es consumix al natural i li l'usa per a la fabricació de dolces i sucs. També és útil en l'engordixca de porcs.

Orige i distribució

Es creu originària de Brasil, pero s'ha estés en tota l'Amèrica tropical. Els historiadors tenen proves de que es cultivava en Equador en l'época prehispánica. Va ser mencionada per primera volta pels escritors europeus en 1658, com cultivada i popular en el Perú. Es cultiva prop del nivell de la mar en Centroamérica, pero la fruta és duta als mercats, inclús en les terres altes. Els veneçolans i brasilers consideren parcialment la vinya com a planta ornamental, pero en Cuba, Puerto Rico i Mèxic es cultiva per a l'utilitat de la fruta.

El nom de la ciutat de Curuguaty és lliteralment plantació de curugua. El sufix ty és igual al sufix al del castellà: canyar (o abundància).

• Flor femenina, la seua part inferior és el futur frut.
  Flor femenina, la seua part inferior és el futur frut.
• 
  Flor masculina.
• 
  Plantín, primer full "normal" despuix dels cotiledones.

Referències

• Gatti, Dr. Carlos. 1985. Enciclopèdia Guarani-Castellà de Ciències Naturals i Coneiximents Paraguayans. Asunción, Art Nou Editors.