Sidersaura marae
Sidersaura marae és l'única espècie coneguda del gènero extint Sidersaura (que significa "fardacho estrela") un dinosauri saurópodo rebbachisáurido, que va viure a mitan del periodo Cretácico Superior, entre 96 a 93 millons d'anys, des del Cenomaniano al Turoniano, en lo que és hui Sudamérica. Els seus fòssils varen ser trobats en estrats de la Formació Huincul, en la Patagonia argentina. És conegut pels restants de quatre individus. Sidersaura representa un dels rebaquisáuridos més grans coneguts.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Sidersaura era un rebaquisáurido molt gran. Aparte del controvertit saurópodo jagant Maraapunisaurus, Sidersaura pot representar un dels membres més grans coneguts d'este grup, en al voltant de 18 a 20 metros de llarc i 15 tonellades de pes.[2]
El fèmur esquerre, MMCh-PV 236, de Sidersaura medix 1,55 metros de llarc, representant aixina el fèmur rebaquisáurido més gran conegut. Atres fèmurs grans inclouen els de Limaysaurus, en 1,44 metros de llarc, i Comahuesaurus, en 1,13 metros de llarc. El fèmur de Amphicoelias, un diplodócido de la Formació Morrison del Jurásico Tardà d'Estats Units, que s'estima en 18 metros de llongitut, era similar en tamany: 1,52 metros.[3]
S'observen vàries característiques úniques en el material fòssil de Sidersaura que ho diferencien de totes les demés espècies. Per eixemple, Sidersaura és el primer rebaquisáurido conegut que té un forat frontoparietal, una característica que per lo demés només s'observa en els dicreosáuridos, el relacionat Apatosaurus, i Spinophorosaurus, un saurópodo basal. L'os calcàneu en forma de mija lluna és diferent de qualsevol un atre saurópodo, i s'assembla més als saurópodos basals com Vulcanodon que a uns atres neosaurópodos. Els arcs hemales també són inusuals, ya que tenen dos conjunts de proyeccions que els donen forma d'estrela. Si ben açò no es veu en cap atra espècie nomenada, un espècimen de rebaquisáurido sense nom de la Formació Candeleros geològicament més antiga —descrita originalment en 2011 com a pertanyent a un titanosaurio— també té una morfologia d'arc hemal similar, lo que indica que els dos tàxons poden estar relacionats.[4] Algunes característiques de les vèrtebres cabals també s'observen en els titanosaurios, ya que anteriorment es pensava que eren sinapomorfias d'eixe grup.
Descobriment i investigació
[editar | editar còdic]El material fòssil de Sidersaura va ser descobert en 2012 en sediment de la base de la Formació Huincul en el Cañadón de les Campanes (Barda Travessada, localitat de les Campanes), prop de la localitat de Vila El Chocón, en la província de Neuquén, Argentina. Els restants gose-vos d'estos eixemplars varen ser excavats durant cinc anys. En el transcurs del treball realisat, també es va trobar l'holotip del dinosauri carcarodontosáurido jagant Meraxes.[1]
L'espècimen holotip, MMCh-PV 70, pertanyent a un individu madur, consta de la caixa craneal fusionada, la part superior del cràneu i el neurocràneu parcialment preservat, vèrtebres dorsals parcialment preservades, catorze vèrtebres cabals en alguns arcs hemales, l'escàpula esquerra incompleta, el pedúncul púbic dret i parts de tébees i de peroné, aixina com varis ossos dels peus, inclosos metatarsianos, falanges i falanges ungueales.[1]
També es varen assignar espècimen adicionals com paratipos. MMCh-PV 236, pertanyent a un individu madur, va ser trobat molt prop de l'holotip de Meraxes, a uns 20 metros de distància dels atres espècimen de Sidersaura. Inclou una vèrtebra indeterminada, provablement sacra o cabal, una costella dorsal, dos metacarpianos, una cintura pèlvica parcial que inclou un ilion, ísquions i pubis incomplets, i el fèmur i el peroné esquerres. També s'han trobat ossos adicionals d'este espècimen, inclosos els arcs neurales sacres, les vèrtebres cabals, el fèmur dret, la tíbia esquerra, el peroné dret i un metatarsiano, pero actualment no estan preparats. MMCh-PV 307, també d'un individu madur, és un peroné esquerre parcial. MMCh-PV 309, pertanyent a un individu jovenil, consta d'un centre dorsal.[1]
En 2024, Lerzo et al. va descriure Sidersaura marae com un nou gènero i espècie de saurópodo rebbachisáurido basant-se en estos restants fòssils. El nom genèric, "Sidersaura ", combina la paraula llatina "sidus, sideris", que significa "estrela", en referència a la forma d'alguns dels arcs hemales conservats, i "saura", la declinació femenina de la paraula grega "sauros", que significa "fardacho" o "reptil". El nom específic, "marae", fa honor a la preparadora de fòssils i directora del Museu Ernesto Bachmann de Vila El Chocón, Mara Ripoll.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Historical Biology.
- 1–26.ISSN 0891-2963.doi:10.1080/08912963.2023.2297914.
- ↑ (2018).Geology of the Intermountain West.5
- 227–244.doi:10.31711/giw.v5i0.28.
- ↑ Paul, Gregory S. (2016). The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton University Press, pp. 212. OCLC 985402380. ISBN 978-1-78684-190-2.
- ↑ Ameghiniana.48(4)
- 655–661.ISSN 0002-7014.doi:10.5710/AMGH.v48i4(482).
- ↑ Revista del Museu Argentí de Ciències Naturals.7(2)
- 153–166.ISSN 1514-5158.doi:10.22179/REVMACN.7.332.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sidersaura marae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.