Signum
El signum és un tipo d'ensenya dels eixèrcits de l'Antiga Roma. Tenia una funció utilitària en servir per a congregar en un punt a diferents unitats de l'eixèrcit, una funció simbòlica en funció dels elements representats i una funció religiosa en el cas del signum legionari.
Característiques
[editar | editar còdic]El signum va tindre diferents representacions d'animals en vàries époques de les que Plinio el Vell enumera cinc: l'àguila, el llop, el minotaure, el cavall i l'orso.[1]
En particular, l'ensenya del manípulo del Eixèrcit romà era una mà oberta colocada en la part superior d'un asta. Posteriorment va ser complementat en un estandart (vexillum) o placa metàlica en el nom de l'unitat. La mà oberta serviria per a realisar el jurament de fidelitat dels legionaris al centurión.
L'emblema de la legió romana era l'àguila, en bronze, argent o or, que els servia també com deidad.
En el temps, es varen afegir diferents ornaments per a recompensar els mèrits de les unitats, com les faleras, palmas o coronas en diferents tipos de fulls.
El soldat que portava el signum, el signifer, guanyava el doble del salari normal en estar expost a major perill.
En sentit ampli, el signum comprén totes les ensenyes de l'eixèrcit romà, des de l'àguila per a les legions fins al vexillum per a les cohortes.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plinio el Vell, Història natural. X, 4-5.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Signum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.