Simetria radial (biologia)
La simetria radial és la simetria definida per un eix heteropolar (distint en els seus dos extrems). L'extrem que conté la boca es diu costat oral, i el seu opost costat aboral o labactinal.
Sobre este eix, s'establixen plans principals de la simetria, els que definixen les posicions per-radials. Les estructures en atres plans (bisectrices dels per-radials) queden en posicions inter-radials. La zona entre els per-radials i els inter-radials és la zona ad-radial.
En el regne animal, la simetria radial es considera primitiva respecte a la simetria bilateral; presenta simetria radial primària els cnidarios, els ctenóforos i algunes esponges. No obstant, la simetria radial perfecta és rara;[1] usualment es modifica en birradial, com en ctenóforos i moltes anémones, en dos plans que dividixen a l'animal en les aigües de l'exterior es veu la simetria radial iguals, o tetrarradial, com a moltes meduses, en quatre plans de simetria. Els equinoderms posseïxen una simetria pentarradial secundària derivada de la simetria bilateral.
La simetria radial (i les seues especialisació) està més estesa en animals sésilés i sedentarios, i en animals pelágicos a la deriva, en els que resulta clarament ventajós poder enfrontar-se a l'entorn en vàries direccions per igual, en els receptors sensorials i les estructures per a l'alimentació (tentàculs, braços) distribuïts regularment en la perifèria del cos.
Un eixemple de simetria bilateral són els platelmintos, encara que també hi ha algunes meduses en simetria radial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrats, 2.ª edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrit (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Simetría radial (biología)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.