Anar al contingut

Sinosauropteryx

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sinosauropteryx

Sinosauropteryx és un gènero en dos espècies conegudes extint de dinosauri terópodo compsognátido en plomes, que va viure a mitan del periodo Cretácico, fa aproximadament 120 millons d'anys, en l'Aptiense, en lo que hui és Àsia. Va habitar China durant el Cretácico Inferior i provablement va ser un parent propenc de Compsognathus. Va ser el primer gènero de dinosauri trobat en la Biota de Jehol en la Província de Liaoning. La primera espècie, Sinosauropteryx primera ("primer fardacho chinenc en ales"[1]), va ser descrita en 1996 i és el primer tàxon de dinosauri fòra d'Avialae, aus i els seus parents immediats, que es va trobar en evidència de plomes. El fòssil, extremadament ben preservat, mostra que Sinosauropteryx va estar cobert en una capa de plomes molt simples, encara que una certa controvèrsia va presentar una interpretació alternativa de l'impressió filamentosa com a fibres del colágenos, pero açò no ha segut àmpliament acceptat. Estos filaments consistien en una estructura ramificada en dos simple, molt similar a les plomes secundàries primitives del modern kiwi. En algunes de les seues plomes també s'han conservat estructures que indiquen coloració, lo que fa Sinosauropteryx els primers dinosauris no aviars a on s'ha determinat la coloració. La coloració inclou una coa rojosa i en bandes clares. Ha sorgit certa La segona espècie, Sinosauropteryx lingyuanensis, es coneix a partir d'un sol espècimen, cridat aixina per la seua localitat tipo.[2]

Sinosauropteryx era un chicotet terópodo en una coa inusualment llarga i braços curts. L'espècimen més llarc conegut alcança fins a 1,07 metros de llarc, en un pes estimat de 0,55 quilograms. Era un parent propenc del gènero similar pero més antic Compsognathus, abdós gèneros pertanyents a la família Compsognathidae. Solament s'ha nomenat una espècie de Sinosauropteryx, S. prima, que significa "primer" en referència al seu estat com la primera espècie de dinosauri emplumado no aviar descoberta. S'han descrit tres eixemplars. El tercer espècimen prèviament assignat a este gènero representa una segona espècie, encara sense nom, o un gènero relacionat distint.

Sinosauropteryx va viure en lo que ara és el noreste de China durant el periodo Cretácico primerenc. Va ser un dels primers dinosauris descoberts en la Formació Yixian en la província de Liaoning i va ser membre de la Biota de Jehol. Els fòssils ben conservats d'esta espècie ilustren molts aspectes de la seua biologia, com la seua dieta i reproducció.

Descripció

[editar | editar còdic]
Comparació de tamany en un humà.

Sinosauropteryx era un chicotet terópodo bípedo, conegut pels seus braços curts, el seu dit índex gran que funciona com a polze i la seua coa llarga. El tàxon inclou alguns dels espècimen de terópodos no aviars adults més menuts coneguts i l'espècimen holotip medix solament 68 cm de llarc, inclosa la coa.[1][3] No obstant, este individu era relativament jove[4] L'espècimen més llarc conegut alcança fins a 1,07 m de llarc, en un pes estimat de 0,55 kg.[5]

Sinosauropteryx era anatómicamente similar a Compsognathus, diferint dels seus parents europeus en les seues proporcions. El cràneu de Sinosauropteryx era un 15 % més llarc que els ossos de la cuixa, a diferència de Compsognathus, a on el cràneu i els ossos de la cuixa tenen una llongitut aproximadament equivalent. Els braços de Sinosauropteryx, húmer i ràdio, tenien solament el 30 % de la llongitut de les seues cames, fèmur i tébea, en comparació al 40 % en Compsognathus.[3] Ademés, Sinosauropteryx tenia vàries característiques úniques entre tots els demés terópodos. Tenia 64 vèrtebres en la seua coa. Este alt número va fer que la seua coa fora la més llarga en relació en la llongitut del cos de qualsevol terópodo.[3] Les seues mans eren llargues en comparació als seus braços, al voltant del 84 % al 91 % de la llongitut del restant del braç, húmer i ràdio, i la mitat de la llongitut del peu. El primer i segon dígit tenien aproximadament la mateixa llongitut, en una gran garra en el primer dígit.[4] Els primers dits eren grans, més llarcs i grossos que qualsevol dels ossos de la gobanella.[3] Les dents diferien llaugerament, eren heterodontes, segons la posició: els que estaven prop de les puntes de les mandíbules superiors, en els premaxilares, eren prims i carien de aserraduras, mentres que els que estaven darrere d'ells, en els maxilars, eren aserados i comprimides lateralment. Les dents dels maxilars inferiors estaven igualment diferenciats.[4]


S'ha sugerit un àrea pigmentada en l'abdomen de l'holotip com a possibles rastres d'òrguens,[3] i John Ruben i els seus colegues ho varen interpretar com el fege, que varen descriure com a part d'un sistema respiratori de " pistón hepàtic " similar a un cocodril.[6] Un estudi posterior, encara que va estar d'acort que l'àrea pigmentada representava alguna cosa originalment dins del cos, no va trobar una estructura definida i va notar que qualsevol orgue hauria segut distorsionat pels processos que aplanaron l'esquelet en una forma essencialment bidimensional.[4] El pigment obscur també està present en la regió de l'ull de l'holotip i en un atre espècimen.[3]

Plomes

[editar | editar còdic]
Archiu:Sinosauropteryx prima. caps block 18
Fòssil sense descripció del Museu de Ciències d'Hong Kong.

Tots els eixemplars de Sinosauropteryx preserven estructures integumentarias, filaments eixint des de la pell, que els paleontòlecs han descrit com plomas primitives. Estos curts filaments, en forma de plumón, es preserven a lo llarc de la mitat atrassera del cràneu, els braços, el coll, el llom i la coa per davall i dalt. Pegats adicionals de plomes s'han identificat als costats del cos, i els paleontòlecs Chen, Dong i Zheng varen propondre que la densitat de les plomes en la part posterior i la aleatorietat dels remiendos a atres parts del cos indiquen que els animals haurien estat completament plumados en vida, no conservant-se les plomes ventrales en els eixemplars fosilizados per la descomposició.[3]

Els filaments es conserven en un espai entre els ossos, que varis autors han senyalat que correspon estretament a la cantitat esperada de pell i teixit muscular que hauria estat present en vida. Segons observen varis autors, la fixació dels filaments està més pròxima als ossos en les regions en les que hi ha poc o res de múscul, com el cràneu i l'extrem de la coa, mentres que està més separada dels ossos en les zones en major musculatura, com succeïx en les vèrtebres posteriors, lo que sembla indicar clarament que es disponien sobre la pell i no eren estructures subcutànees.[3]

La colocació a l'encert dels filaments i la preservació a sovint en llínees ondulades indiquen que eren suaus i flexibles en vida. L'examen microscòpic demostra que cada filament individual sembla obscur a lo llarc de les vores i clar internament, sugerint que eren buits, com les plomes modernes. Comparats en els moderns mamífers, els filaments eren excessivament grossos, en cada filament individual molt més gran i més dens que el pèl corresponent de mamífers del mateix tamany.[3]

La llongitut dels filaments varia segons la seua posició en el cos. Eren més curts en les proximitats dels ulls, en una llongitut de 13 mm. A lo llarc del cos, els filaments aumenten ràpidament fins a alcançar 35 mm de llarc sobre la creu. La llongitut s'uniforma sobre l'esquena fins a més allà de les caderes, a on els filaments s'allarguen una atra volta i a mitat del camí alcancen la llongitut màxima al final de la coa en 40 mm. Els filaments en la superfície inferior de la coa són més curts i la disminució en llongitut es produïx més ràpidament que en la superfície dorsal. Per la superfície inferior a l'altura de la vigèsim quinta vèrtebra de la coa, els filaments alcancen una llongitut de solament 35 mm. Les plomes més llargues presents en la gobanella varen medir 14 mm.[3]


Encara que les plomes són massa denses per a aïllar una sola estructura per a un examen, varis estudis han sugerit la presència de dos tipos distints de filament, gros i fi, entremesclat. La tendència és que els filaments grossos semblen més erts que els filaments prims, i la tendència dels filaments fins d'estar paralels entre sí pero en àngul en els filaments grossos pròxims sugerix que les plomes individuals varen consistir en un raquis central en els més fins com a barbes, ramificadas des d'est, similar pero més primitiva que l'estructura de les plomes dels pardals moderns.[4] Superficialment, els filaments s'assemblen a "plumones" o plomes internes d'alguns pardals moderns, en una canilla central grossa i lengüetas llargues i fines. Les mateixes estructures es veuen en atres fòssils de la Formació Yixian, incloent a Confuciusornis.[3]

No obstant, un estudi de 2018 va considerar que els filaments grossos podrien ser simplement fas de filaments prims superposts entre sí. Esta possibilitat està respalada per l'observació de que els filaments prims tendixen a córrer paralels entre sí i en els filaments grossos, en lloc de ramificarse com varen identificar els autors anteriors. Alguns dels filaments grossos són prou llarcs pero terminen en menuts mechones de filaments prims. El plomall plumáceo, semblat a un plumón, típicament té una apariència oposta, en una ploma central curta i mechones llarcs. Ademés, els filaments grossos no conserven evidència de fosfat de calcio, el mineral del que estan fetes les plomes modernes. La gran cantitat de curvatura present en els filaments també fa que siga improvable un fort cálamo central. Per lo tant, l'idea de que els filaments grossos són simplement fas de filaments prims és menys inusual que l'idea de que eren una variant de les plomes plumáceas que varen desenrollar una morfologia oposta a la de les aus i atres terópodos emplumados. En general, l'estudi va preferir l'hipòtesis de que les plomes de Sinosauropteryx eren simples filaments d'una sola branca, encara que és concebible que ocasionalment s'uniren en la base en mechones com a predecessors de les plomes plumáceas similars a plumón.[7]

Si ben Sinosauropteryx tenia estructures similars a plomes, no estava molt relacionat en l'anterior "primer pardal" Archaeopteryx.[3] Hi ha molts clados de dinosauris que estaven més estretament relacionats en Archaeopteryx que en Sinosauropteryx, inclosos els deinonicosaurianos , els oviraptorosaurianos i els terizinosauroides.[8] Açò indica que les plomes poden haver segut una característica de molts dinosauris terópodos, no solament dels que òbviament s'assemblen a les aus, lo que fa molt provable que animals igualment distants com Compsognathus també tenia plomes.[8]


Alguns investigadors han interpretat les impressions filamentosas al voltant dels fòssils de Sinosauropteryx com a restants de fibres de colágeno, més que plomes primitives. ya que són clarament externes al cos, estos investigadors han propost que les fibres varen formar una vela en l'esquena de l'animal i en la superfície inferior de la seua coa, similar a la d'alguns fardachos aquàtics moderns.[9]

Açò refutaría lo propost de que Sinosauropteryx és el gènero més basal conegut de terópodo en plomes, i també qüestiona la teoria actual sobre els orígens de les plomes en sí mateixa. Qüestiona la proposta de que les primeres plomes es varen desenrollar no per al vol sino per a l'aïllament, i que varen fer la seua primera aparició en els linajes relativament bàsics del dinosauri que es varen desenrollar més alvance en els moderns pardals.[10]

Coloració

[editar | editar còdic]
Reconstrucció ilustrant la coloració sugerida per l'estudi dels melanosomas preservats. Les parts en negre i la major part dels costats carixen de plomes fosilizadas.

Els fòssils de Sinosauropteryx té bandes clares i obscures alternades en la coa, lo que pot ser un indicatiu de cóm es vea l'animal en vida. Chen i colegues varen interpretar inicialment este patró de bandes com a resultat del trencament de la matriu pétrea que contenia el fòssil.[3] No obstant, en 2002 en la conferència de la Society of Vertebrate Paleontology, el paleontòlec Nick Longrich sugerix que estes franges de coloració són remanentes del color original dels espècimen que realment l'animal hauria exhibit en vida. Va sostindre que les bandes obscures de la coa estaven espayades massa uniformemente per a haver segut originades per la separació de les lloses fòssils, i que representen pigments fosilizados presents en les plomes. Ademés, la presència de plomes obscures a lo llarc solament part superior del cos pot també reflectir el patró del color en vida, indicant que Sinosauropteryx prima tenia una coloració contrastada, obscura en la seua part superior i més clara en la seua superfície inferior, en les bandes o ralles en la coa per al camuflage.[11]


En giner de 2010 la revista Nature publica un artícul d'un equip de paleontòlecs liderat per Michael Benton de l'Universitat de Bristol, Anglaterra, i Zhonghe Zhou de l'Institut de Paleontologia i Paleoanthropología de Vertebrats de Pequín, China. Es tracta d'una fita per a la paleontologia perque són les primeres evidències demostradores de color en saurio fòssils. Este artícul presenta el descobriment en les estructures plumosas d'este fòssil d'orgànuls productors de color. Els únics fòssils coneguts fins a este moment en presència d'estos orgànuls productors de pigments, cridats melanosomas, havien segut aus. L'equip va descobrir dos tipos de melanosomas en l'estructura de les plomes, si es poden denominar aixina estes primitives estructures, del fòssil procedent del jaciment Jehol, província de Laioning, en China nort-oriental, per un costat orgànuls en forma de salchicha cridats eumelanosomas que hui s'observen en les ralles de les zebres i en les caraces negres dels pardals americans coneguts com a moradures, i orgànuls esfèrics cridats phaeomelanosomas, que produïxen i almagasenen el pigment color rojós-òxit en alguns falcons i en el cabell apanollat humà.[12]

Els fòssils d'este dinosauri terópodo revelen que a lo llarc de la seua coa s'alternaven franges de plomes clares i obscures. L'equip va trobar que les plomes que es desenrollaven en les regions que apareixen més obscures en la coa dels fòssils tenien numerosos feomelanosomas, lo que indica que varen ser de color rojós-anaranjado. Possiblement les plomes que creixien en les franges que han fosilizado en color clar varen ser blanques, encara que no s'ha pogut provar.[12] El mateix artícul revela que Sinosauropteryx no va ser l'única espècie en plomes de colors. Un atre chicotet terópodo, Sinornithosaurus, tenia també pseudoplumas filamentosas en presència de eumelanosomas o feomelanosomas, lo que permet deduir que el color de les aquelles estructures assimilables a plomes podia ser en uns casos negre i en atres taronja-rojós.[12]


Fucheng Zhang i els seus colegues varen examinar les plomes fosilizadas de varis dinosauris i aus primitives i varen trobar evidència de que varen conservar els melanosomas, els components celulars que donen les plomes als pardals el seu color. Entre els espècimen estudiats es trobava un espècimen no descrit prèviament de Sinosauropteryx , IVPP V14202. En examinar l'estructura i distribució dels melanosomas, Zhang i els seus colegues varen poder confirmar la presència de bandes de color clares i obscures en les plomes de la coa de Sinosauropteryx. Ademés, l'equip va poder comparar els tipos de melanosomas en els de les aus modernes per a determinar una gama general de colors. A partir de la presència de feomelanosomas, melanosomas esfèrics que produïxen i almagasenen pigment roig, varen concloure que les plomes més obscures de Sinosauropteryx eren de color castany o marró rojós.[12] Més investigacions sobre la coloració de Sinosauropteryx revelen que tenia una caraça de bandit semblada a un mapache i patrons de sombreado provablement associats en un hàbitat obert, lo que indica que Jehol provablement tenia una varietat de tipos d'hàbitat.[13]

Descobriment i investigació

[editar | editar còdic]

El primer fòssil que posteriorment es cridaria Sinosauropteryx prima va ser desenterrado en agost de 1996 per Li Yumin. Yumin és granger i caçador de fòssils a temps parcial que explorava a sovint per la província de Liaoning buscant fòssils per a vendre'ls a persones i museus. Yumin va reconéixer la calitat única de l'espècimen, que va ser separat en dos lloses, i va vendre les lloses a dos museus diferents en China: el Museu Geològic Nacional de Pequín, i l'Institut de Geologia i Paleontologia de Nankín. El director del museu de Pequín, Ji Qiang, va reconéixer l'importància de la troballa, de la mateixa manera que el paleontòlec canadenc que ho visitava Phil Currie i l'artiste Michael Skrepnick, els qui varen descobrir el fòssil per casualitat mentres exploraven les coleccions del Museu de Pequín. Despuix de realisar una expedició a l'àrea durant la primera semana de l'octubre de 1996, Currie va reconéixer l'importància del fòssil immediatament. Va declarar al New York Claves: " Quan vaig vore esta llosa de la pedra de légamo mesclada en cendra volcànica en la qual encaixava a la criatura, vaig quedar atordit".[14] Quan es va descriure originalment, els autors varen cridar a Sinosauropteryx , que significa "Ala de reptil chinenc".[1]

Recreació de l'esquelet de dos espècimen.

Tres espècimen han segut assignats a Sinosauropteryx primera: El holotip GMV 2123 i el seu contraplaca, l'atra mitat de la llosa, NIGP 127586, NIGP 127587 i D 2141.[15] Un atre espècimen, IVPP V14202, va ser assignat al gènero pero no a l'única espècie per Zhang i colegues.[12] Més vesprada es va descobrir que l'assignació d'un espècimen més gran adicional a S. prima era un error. [13] [14] L'assignació d'un quart espècimen, més gran, GMV 2124, a S. prima va ser producte d'un error.[15][16] Tots els fòssils provenen dels llits Jianshangou i Dawangzhangzi partix la Formació Yixian en Liaoning, China. Estos llits estan datats entre 124.6 a 122 millons d'anys arrere, durant finals del Barremiense a principis del Aptiense durant el Cretácico Inferior.[17]

Les autoritats chinenques varen impedir inicialment la publicació de la fotografies de l'espècimen. No obstant, Currie va dur una fotografia a la reunió de 1996 de la Society of Vertebrate Paleontology en el Museu Nortamericà d'Història Natural en Nova York, permetent a tots els paleontòlecs discutir el nou descobriment. Els mijos varen informar cóm John Ostrom, que en els anys 70 havia iniciat la teoria que els pardals es varen desenrollar dels dinosauris, va quedar "en un estat del choc."[14] Ostrom posteriorment va participar en la comissió que va viajar a China a estudiar els fòssils. Els atres membres varen ser l'expert el plomes Alan Brush, l'expert en fòssils d'aus Larry Martin, i Peter Wellnhofer, (un expert en l'au primitiva Archaeopteryx).

Controvèrsia sobre les plomes

[editar | editar còdic]

La controvèrsia sobre l'identitat dels filaments preservats en l'espècimen de Sinosauropteryx va escomençar casi immediatament. L'equip de científics va passar tres dies en Pequín examinant l'espècimen baix un microscopi. Els resultats dels seus estudis, divulgats durant una roda de prensa en l'acadèmia de ciència natural de Philadelphia el dijous 24 d'abril de 1997, eren poc concloents; l'equip va estar d'acort en que les estructures preservades en Sinosauropteryx no eren plomes modernes. Es va requerir una investigació posterior per a conéixer la seua naturalea exacta.[18] El paleontòlec Alan Feduccia, qui encara no havia examinat en espècimen, va afirmar en Audubon Magazine que les estructures en Sinosauropteryx, que el considerava com sinònim de Compsognathus, baix el nom de Compsognathus primera, era part d'una vela rígida que li recorria l'esquena, i que els paleontòlecs que varen estudiar a este dinosauri varen ser molt optimistes en comparar les estructures en plomes.[19] Les publicacions posteriors varen comentar que alguns dels mateixos membres de l'equip discrepaven sobre l'identitat de les estructures, encara que la majoria dels científics han estat a favor de la seua relació en les plomes en comparació a les fibres internes o estructurals de la pell.[4]


L'argument del volant de Feduccia va ser seguit en vàries atres publicacions, en les que els investigadors varen interpretar les impressions filamentosas al voltant dels fòssils de Sinosauropteryx com a restants de fibres de colágeno en lloc de plomes primitives. Ya que les estructures són clarament externes al cos, estos investigadors han propost que les fibres varen formar un volant en la part posterior de l'animal i la part inferior de la coa, similar a alguns fardachos aquàtics moderns.[20][21][22][9] L'absència de plomes refutaría la proposta de que Sinosauropteryx és el gènero de terópodos en plomes més basal conegut, i també planteja preguntes sobre la teoria actual dels orígens de les plomes en sí. Posa en dubte l'idea de que les primeres plomes varen evolucionar no per a volar sino per a aïllar-se, i que varen fer la seua primera aparició en linajes de dinosauris relativament basals que després varen evolucionar fins a convertir-se en aus modernes.[23]

La majoria dels investigadors no estan d'acort en l'identificació de les estructures com colágeno o atres fibres estructurals. En particular, l'equip de científics que va informar la presència de cèlules de pigmentació en les estructures va argumentar que la seua presència demostrava que les estructures eren plomes, no colágeno, perque el colágeno no conté pigment.[12][24] Gregory S. Paul va tornar a identificar lo que els proponentes de l'hipòtesis del colágeno consideren un contorn del cos fòra de les fibres com un artefacte de la preparació: els trencaments i el sellador espalmat s'han identificat erròneament com el contorn del cos.[25]


L'hipòtesis de que les estructures eren fibres de colágeno va ser analisada de prop i refutada per un artícul de 2017 publicat per Smithwick et al. El tegumento de Sinosauropteryx es va comparar de prop en evidència menys controvertida de fibres de colágeno conservades en l'ictiosaurio Stenopterygius. Encara que l'hipòtesis del colágeno afirmava que els eixos centrals, raquis, de les supostes plomes de terópodos eren en realitat eixemples mal identificats de fibres de colágeno similars a eixos, les imàgens de major calitat varen mostrar que estes similituts eren artificials. Els suposts eixos en el colágeno de ictiosaurio eren en realitat marques d'arrapades, clavills i clavills creats durant la preparació d'un dels espècimen de ictiosaurio. Per un atre costat, els eixos en els espècimen de Sinosauropteryx eren eixemples llegítims d'estructures fosilizadas. L'hipòtesis del colágeno també afirma que el tegumento de Sinosauropteryx inclou estructures de contes similars a les estructures que es troben ocasionalment en el colágeno en descomposició dels mamífers marins moderns. No obstant, esta afirmació tampoc va ser respalada, en Smithwick et al. no trobant evidència de les estructures de contes que els defensors de l'hipòtesis del colágeno varen identificar en els espècimen. L'estudi propon que algunes àrees del fòssil conservat en tres dimensions proyecten ombres que s'haurien semblat a estructures de contes en fotografies de baixa calitat.[26]

Es va revelar que atres eixemples de supostes fibres de colágeno en l'àrea de la coa eren rasguños, similars als del restant de l'espècimen. Un àrea de l'os en una superfície irregular es va considerar evidència de que algunes fibres de colágeno estaven menys deteriorades que unes atres. No obstant, l'estudi de Smithwick et al. va senyalar que, despuix d'una preparació adicional, esta superfície irregular era simplement una capa de sediment en un color diferent al restant de la llosa. També es va determinar que el "volant" o "halo" de colágeno identificat per Feduccia era un sediment mal identificat que rodejava a un dels espècimen. L'estudi de Smithwick et al. va concloure afirmant que el tegumento conservat en Sinosauropteryx s'assemblava molt al de les aus conservades en la mateixa formació. Les supostes característiques de les fibres de colágeno eren, de fet, ombres mal identificades formades per arrapades o sediment irregulars, una identificació errònea perpetuada per la baixa calitat de les primeres fotografies de Sinosauropteryx.[26]

Classificació

[editar | editar còdic]

En una sola espècie nomenada de Sinosauropteryx, S. prima. Una segona possible espècie estaria represada per l'eixemplar GMV 2124, també conegut com NGMC 2124, que ha segut descrita com un atre espècimen gran deS. prima per Ji i Ji en 1997.[27] No obstant, este espècimen diferencia en varis aspectes anatòmics dels atres, incloent el seu tébea relativament més llarga i una coa més curta. En un treball posterior, Ji, Ji i colegues varen canviar d'opinió i varen indicar que GMV 2124 siga provablement un nou tàxon.[15] En 2007, Gishlick i Gauthier varen recolzar esta postura i ho varen classificar tentativamente Sinosauropteryx? sp., encara que pot pertànyer a un nou gènero.[16]

Mòle de la provable segona espècie.

Sinosauropteryx és important perque tenia estructures de tipo plomes, sense estar molt estretament vinculada a l'anterior "primer au" Archaeopteryx.[3] Hi ha moltes famílies de dinosauris que estaven més estretament vinculada a Archaeopteryx que Sinosauropteryx, incloent a Deinonychosauria, Oviraptorosauria i Therizinosauria. Açò indica que les plomes varen poder haver segut una característica de molts dinosauris terópodos, no necessàriament relacionats en les aus, fent possible que animals igualment distants per eixemple Ornitholestes, Coelurus i Compsognathus també tingueren plomes, encara que la seua gran proximitat a l'orige de plomes i a la presència de escamas en Juravenator i Tyrannosaurus siga molt difícil estimar la distribució dels gèneros en plomes entre els terópodos.

La majoria dels paleontòlecs no consideren a Sinosauropteryx un au, degut a que filogeneticamente es troba molt llunt del clado Aus, usualment definit com Archaeopteryx + aus modernes. Els científics que varen descriure a Sinosauropteryx, varen usar no obstant un caràcter basal, apomorfía en la definició de la Classe Aus, per lo que qualsevol animal en plomes seria aus. Ells varen argumentar que els filaments plumosos Sinosauropteryx representen verdaderes plomes en raquis i barbes, per lo que Sinosauropteryx deu ser considerada un au.[27] D'esta manera ho varen classificar en un nou orde, Sinosauropterygiformes, família Sinosauropterygidae, dins de la subclasse Sauriurae.[1] Estes propostes no han segut acceptades, i Sinosauropteryx generalment es classifica en la família Compsognathidae,[3][4][15] un grup de terópodos celurosaurios de coa llarga i cos chicotet coneguts del Jurásico Superior i Cretácico Inferior d'Àsia, Europa i Amèrica del Sur.[28]

Ji i Ji en 1996 varen identificar moltes característiques que fan que Sinosauropteryx distints d'atres aus i dinosauris. Varen descobrir que es tractava d'un chicotet dinosauri primitiu en un cràneu relativament alt, un rostre romo i un premaxilar llaugerament alt. Que la fenestra anteorbital era elíptica pero no engrandida, el dentario era robust, el surangular era estret i allargat, i la dentició estava extremadament ben desenrollada i aguda. Que hi ha més de 50 cabals extremadament allargats, que constituïxen el 60 % de la llongitut del cos, i l'extremitat anterior és extremadament talla en un húmer curt i gros. El pubis estava allargat i extremadament inflado en el seu extrem distal i l'ísquion és ample; l'extremitat atrassera era llarga i robusta, la tíbia és solament una miqueta més llarga que el fèmur, els tarsianos estan separats i els metatarsianos són relativament robusts en extrems proximals no fusionats i les plomes són curtes, chicotetes i uniformes; molts adornen la part superior del cràneu.[1]

Filogenia

[editar | editar còdic]

A continuació es mostra un cladograma que mostra l'ubicació de Sinosauropteryx dins de Coelurosauria per Senter et al. en 2012.[29]


Paleobiología

[editar | editar còdic]

Dieta

[editar | editar còdic]

L'espècimen NIGP 127587 s'ha preservat en restants d'una lagartija, completa en cràneu, en el seu estòmec, lo que indica que Sinosauropteryx prima incloïa en la seua dieta animals menuts i veloços. S'havien trobat prèviament numeroses lagartijas d'eixe tipo en les mateixes roques que Sinosauropteryx.[3] Estos fardachos s'han interpretat com provablement pertanyents al gènero Dalinghosaurus, que era provablement un fardacho de carrera ràpida adaptat a viure en hàbitats oberts, de la mateixa manera que el propi Sinosauropteryx.[13]

En l'atre possible espècimen de Sinosauropteryx, GMV 2124, Sinosauropteryx? sp., es varen trobar en la regió del seu estòmec tres mandíbules de mamífers. Hurum, Luo & Kielan-Jaworowska varen identificar dos d'eixes quijadas com a pertanyents al gènero Zhangheotherium i l'atra al Sinobaatar, demostrant que també estos mamífers formaven part de la seua dieta. És de gran interés el fet de que Zhangheotherium tinguera una púa secretora de verí, com en el modern ornitorrinco, mostrat que podien alimentar-se de mamífers venenosos.[30]

Reproducció

[editar | editar còdic]

En l'eixemplar de S. prima que preserva el material estomacal complet inclou una lagartija, NIGP 127587 també es varen descobrir varis menuts ous en la seua regió abdominal. Dos d'ells es trobaven just en la regió antero-superior del pedúncul púbic, i varis més alineats per davall ells en la llosa. És inverosímil que estos anaren menjats per l'animal, puix estaven en una part de la cavitat del cos en la que no podrien haver permaneixcut els clafolls intactes. Per lo tant, és més provable que anaren ous gestats pel propi animal. En promig, cada ou media 36 mm en el seu eix major i 24 en el menor. La llongitut total d'este eixemplar és de 107 cm. La presència de dos ous desenrollats sugerix que Sinosauropteryx tenia oviductes duals i posava ous en parelles, com atres terópodos.[3]

Paleoecología

[editar | editar còdic]

Sinosauropteryx, com a dinosauri de la Formació Yixian, és membre de Biota de Jehol, el conjunt d'organismes que es troben en la Formació Yixian i la Formació Jiufotang suprayacente.[17] La Formació Yixian està composta en gran part de roques volcàniques com l'andesita i el basalt. Entre les capes volcàniques hi ha varis llits de roques sedimentarias que representen la deposición en un llac.[3] Els estrats del llac d'aigua dolça de la Formació Yixian han preservat una àmplia varietat de plantes, invertebrats i vertebrats. Els boscs de gimnosperma eren extensos, en algunes de les primeres plantes en flors també. Els ostrácodos i insectes eren diversos, i els bivalvats i gasteròpodes eren abundants. Els mamífers i les aus també són ben coneguts de la formació. L'entorn va estar subjecte a events periòdics de mortalitat, incloses erupció volcàniques, incendis forestals i gasos nocius que brotaven dels llac.[17] El clima ha segut interpretat com templat, en distintes estacions humides i seques.[31] La temperatura anual durant este periodo de temps promedió al voltant de 10 °C, lo que indica un clima templat en hiverns inusualment frets per a l'era Mesozoica generalment càlida, possiblement per l'alta latitut del nort de China durant este temps.[32]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ji, Q. and Ji, S. (1996). "On discovery of the earliest bird fossil in China and the origin of birds." Chinese Geology, 10(233): 30-33.
  2. ↑ “Two new compsognathid-like theropods show diversified predation strategies in theropod dinosaurs” (en) . National Science Review. doi:10.1093/nsr/nwaf068. ISSN 2095-5138.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 Chen, P.(1998).«An exceptionally well-preserved theropod dinosaur from the Yixian Formation of China».Nature.391(8)
    147–152.doi:10.1038/34356.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 (2001).«Anatomy of Sinosauropteryx prima from Liaoning, northeastern China».Canadian Journal of Earth Sciences.38(1)
    705–727.doi:10.1139/cjes-38-12-1705.
  5. ↑ (2007).«My theropod is bigger than yours...or not: estimating body size from skull length in theropods».Journal of Vertebrate Paleontology.27(1)
    108–115.doi:10.1671/0272-4634(2007)27[108:MTIBTY]2.0.CO;2.
  6. ↑ (1997).«Lung structure and ventilation in theropod dinosaurs and early birds».Science.278(5341)
    1267–1270.doi:10.1126/science.278.5341.1267.
  7. ↑ Evan T. Saitta; Rebecca Gelernte; Jakob Vinther (2018). "Additional information on the primitive contour and wing feathering of paravian dinosaurs" (PDF). Palaeontology. 61 (2): 273–288. doi:10.1111/pala.12342. hdl:1983/61351c6d-1517-4101-bac8-50cbb733761d
  8. ↑ 8,0 8,1 Padian, K. (2004). 210| «Basal Avialae». En Weishampel, David B.; Dodson, Peter; Osmólska, Halszka, eds. The Dinosauria (Second edició). Berkeley: University of Califòrnia Press. pp. 210–231. ISBN 978 0 520 24209 8.
  9. ↑ 9,0 9,1 Lingham-Soliar T., Feduccia A. i Wang X. (2007). "A new Chinese specimen indicates that 'protofeathers' in the Early Cretaceous theropod dinosaur Sinosauropteryx llaure degraded collagen fibres". Proc. Biol. Sci.", 274(1620): 1823-9
  10. ↑ Access : Bald dino casts doubt on feather theory : Nature News
  11. ↑ Longrich, N. (2002). "Systematics of Sinosauropteryx." Journal of Vertebrate Paleontology, 22(3): 80A.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 (2010).«Fossilized melanosomes and the colour of Cretaceous dinosaurs and birds».Nature.463(7284)
    1075–1078.doi:10.1038/nature08740.
  13. ↑ 13,0 13,1 «Countershading and Stripes in the Theropod Dinosaur Sinosauropteryx Reveal Heterogeneous Habitats in the Early Cretaceous Jehol Biota».Current Biology.27(21)
    3337–3343.i2.doi:10.1016/j.cub.2017.09.032.
  14. ↑ 14,0 14,1 Browne, M.W. (1996). "Feathery Fossil Hints Dinosaur-Bird Link." The New York Claves, Saturday 19 October 1996. Section 1 page 1 of the New York edition.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 (2007).«New material of Sinosauropteryx (Theropoda: Compsognathidae) from western Liaoning, China».Acta Geologica Sinica (English Edition).81(2)
    177–182.doi:10.1111/j.1755-6724.2007.tb00942.x.
  16. ↑ 16,0 16,1 Gishlick & Gauthier (2007). "On the manual morphology of Compsognathus longipes and its bearing on the diagnosis of Compsognathidae." Zoological Journal of the Linnean Society, 149: 569–581.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 Zhou, Z. (2006). "Evolutionary radiation of the Jehol Biota: chronological and ecological perspectives." Geological Journal, 41: 377-393.
  18. ↑ Stieg, B. (1997). "Debat rages over birds' relation to dinosaurs." Knight-Ridder Newspapers, 23 April 2007.
  19. ↑ Morell, V. (1997). "The origin of birds: the dinosaur debat." Audubon Magazine, April 1997 issue: 36–45.
  20. ↑ (1997).«Implications of soft-tissue preservation in the compsognathid dinosaur, Sinosauropteryx».Journal of Vertebrate Paleontology.7(supplement to 3)doi:10.1080/02724634.1987.10011680.
  21. ↑ Feduccia, A. (1999). The Origin and Evolution of Birds, 2nd edició, New Haven, Connecticut: Yale University Press, p. 377. ISBN 978-0-300-07861-9.
  22. ↑ (2000).«Selective factors associated with the origin of fur and feathers».American Zoologist.40(4)
    585–596.doi:10.1093/icb/40.4.585.
  23. ↑ «Bald dino casts doubt on feather theory».Newsnature.
    news070521–6.doi:10.1038/news070521-6.
  24. ↑ Sloan, C.. «Dinosaur true colors revealed for first clave». National Geographic Magazine.
  25. ↑ Paul, G.S. (2002). Dinosaurs of the air: the evolution and loss of flight in dinosaurs and birds, Baltimore, Maryland: Johns Hopkins University Press, p. 66. ISBN 978-0-8018-6763-7.
  26. ↑ 26,0 26,1 (2017).«On the purported presence of fossilized collagen fibres in an ichthyosaur and a theropod dinosaur».Palaeontology.60(3)
    409–422.doi:10.1111/pala.12292.
  27. ↑ 27,0 27,1 Ji, Q., and Ji, S. (1997). "Advances in Sinosauropteryx Research." Chinese Geology, 7: 30-32.
  28. ↑ Paul, G. S. (2010). The Princeton Field Guide to Dinosaurs, Princeton, NJ: Princeton University Press, p. 117. ISBN 978-0-691-13720-9.
  29. ↑ (2012).«New Dromaeosaurids (Dinosauria: Theropoda) from the Lower Cretaceous of Utah, and the Evolution of the Dromaeosaurid Tail».PLOS ONE.7(5)
    i36790.doi:10.1371/journal.posa.0036790.
  30. ↑ Hurum, Jørn H.; Luo, Zhe-Xi & Kielan-Jaworowska, Zofia (2006): Were mammals originally venomous? Acta Palaeontologica Polonica 51(1): 1–11.PDF fulltext
  31. ↑ Wang, Y.; Zheng, S.; Yang, X.; Zhang, W.; and Ni, Q. (2006). "The biodiversity and palaeoclimate of conifer flores from the Early Cretaceous deposits in western Liaoning, northeast China." International Symposium on Cretaceous Major Geological Events and Earth System. p. 56A.
  32. ↑ (2011).«Oxygen isotopes of East Asian dinosaurs reveal exceptionally cold Early Cretaceous climates».Proceedings of the National Academy of Sciences.108(13)
    5179–5183.doi:10.1073/pnas.1011369108.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Sinosauropteryx&oldid=824725»