Anar al contingut

Sistema Nacional d'Àrees Protegides de Cuba

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El Sistema Nacional d'Àrees Protegides de Cuba (SNAP) reunix al conjunt de les àrees naturals, terrestres i marines; que revisten interés nacional, regional i mundial. Són un total de 263 que existixen o estan propostes. Està dirigit pel Centre Nacional d'Àrees Protegides (CNAP) del Ministeri de Ciència Tecnologia i Mig ambient (CITMA) per mig de la Junta Coordinadora de el SNAP, formada per les empreses i organismes principals que treballen i es relacionen més directament a les àrees.

La seua missió fonamental és garantisar la protecció i conservació a llarc determini dels recursos naturals i del patrimoni natural nacional per a us de les actuals i futures generacions, i propiciar el desenroll sostenible del país.

Antecedents

[editar | editar còdic]
Vespradeta en Guanahacabibes.

Els orígens de l'actual Sistema Nacional d'Àrees Protegides de Cuba (SNAP) es varen caracterisar per la declaració d'àrees protegides aïllades que no varen funcionar com a tal, entre les que es varen destacar l'establiment d'un parc nacional en la finca de l'estat nomenada El Cristal o Serra Cristal, situat en els térmens municipals de Mayarí i Sagua de Tánamo, en l'actual província d'Holguín, per mig del Decret Presidencial N.º 487/1930.

Posteriorment, el Decret 803/1933 va declarar com a Refugi Nacional de Caça i Peixca a tota la Ciènaga de Zapata, no permetent la realisació d'estes activitats en este districte. El Decret 1370/1936, va declarar una Reserva nacional per a flamencs en la costa nort de la província de Camagüey, incloent els cayos, en la prohibició de matar o capturar a estes aus.

En el triumfo de la Revolució, en el mateix any 1959, el govern revolucionari aprova la Llei 239/59, que a través del Departament de Repoblament Forestal tenia com a finalitat conservar, protegir i fomentar la riquea forestal de la nació i que en el seu Artícul 20 crea nou Parcs nacionals a lo llarc del país, prohibint-se en ells la destrucció de la vegetació i de la fauna.

En els anys 60 en l'objectiu de protegir i profundisar en el coneiximent dels nostres recursos naturals, per mig de Resolució N.º 412/1963, del president de l'Institut Nacional de Reforma Agrària, es declaren com a Reserves Naturals al Veral i Veta Corrents en Pinada del Riu, a Jaguaní i Cupeyal del Nort en Granma, i a Cayo Caguanes, al nort de Sancti Spíritus en 1966. Estes 5 reserves naturals constituïxen de fet les primeres àrees protegides que funcionen com a tal en Cuba.

Durant la década del 70 es creen les bases per a la conformació d'un sistema d'àrees protegides tant en l'aspecte pràctic com en el teòric. Va contribuir a açò la visita a Cuba en 1973 de Kenton Miller, actual president de la Comissió Mundial d'Àrees Protegida de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN) que va assentar les bases per a la planificació i el maneig integral de les àrees protegides, aixina com la proposta en 1975 d'aproximadament 100 àrees d'elevats valors naturals, per part d'especialistes de l'Institut de Botànica.


En els anys 80 continuen realisant-se estudis cada volta més profunts relacionats en la conservació i protecció dels nostres recursos naturals tenint en conte sobretot els anàlisis de cobertura i representativitat d'ecosistemes i d'atres valors com els florísticos, faunísticos, geològics, geomorfològics i històric-culturals i en els que varen intervindre especialistes de diferents entitats estatals entre les que es trobaven la Comissió Nacional de Protecció de l'Ambient i l'Us Racional dels Recursos Naturals (COMARNA), l'Institut de Planificació Física (IPF), l'Institut d'Ecologia i Sistemàtica (IES) i l'Institut de Geografia entre atres institucions. És de destacar el paper jugat per l'Empresa per a la Protecció de la Flora i la Fauna (ENPFF) i de la Comissió Rectora per al Gran parc nacional Serra Mestra, entitats estes que des de la seua creació a mitan dels 80 i fins a 1995 varen liderar el treball d'àrees protegides en Cuba. que des de la seua constitució a mitan dels 80 va intervindre activament en el seu equip tècnic en la proposta d'un conjunt important d'àrees protegides en rellevants valors

A partir de 1989 comencen una série de tallers participatius (4 fins a l'actualitat) que han marcat la pauta en el disseny de el SNAP.

La década dels noranta va ser una etapa de consolidació institucional per al Sistema Nacional d'Àrees Protegides, és en este periodo que es produïx la reorganisació dels Organismes de l'Administració Central de l'Estat, procés que va propiciar l'impuls final a la constitució de el SNAP i va estar caracterisat per la creació del Ministeri de Ciència, Tecnologia i Mig ambient (CITMA), l'Agència de Mig ambient, el Centre Nacional d'Àrees Protegides, el Centre d'Informació, Gestió i Educació Ambiental i el Centre de Control i Inspecció Ambiental, estos tres últims, dependències de l'Agència del Mig ambient, aixina mateix en el Ministeri de l'Agricultura es va crear la Direcció Forestal com a entitat d'eixe Organisme encarregada de dirigir i controlar la política forestal del país.

En la creació del Ministeri de Ciència Tecnologia i Mig ambient en 1994, i del seu Centre Nacional d'Àrees Protegides (CNAP) en 1995, es pren el liderage del sistema per estes entitats, creant-se una nova llegislació per al compliment de noves funcions estatals que han donat com a principals resultats rellevants la creació del Decrete Llei d'Àrees Protegides, la declaració de 32 àrees protegides pel Consell de Ministres, la declaració de dos d'elles com a llocs de Patrimoni Mundial, dos noves Reserves de la Biosfera i la redefinició de el SNAP.

Archiu:Varadero cuba. caps block 17
Plaja de Varadero.

Categories

[editar | editar còdic]

En Cuba el Decret Llei 201 del Sistema Nacional d'Àrees Protegides establix huit categories de maneig per a classificar a les àrees protegides. estes categories s'homologuen a les sis definides per l'UICN.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]