Sistema de Linde-Hampson
El sistema de Linde-Hampson és un sistema de liqüefacció de gasos molt estés en aplicacions poc exigides de criogenia per la seua senzillea i basa el seu funcionament en l'Efecte Joule-Thomson. Els elements bàsics d'este sistema són: compressor, cambiador de calor, vàlvula d'expansió i cambra de licuación. Dins d'este sistema de licuación poden trobar-se algunes variants.
William Hampson i Carl von Linde varen presentar de forma independent la palesa del cicle en 1895.[1]
Sistema Linde-Hampson simple
[editar | editar còdic]El sistema està compost per un compressor, un cambiador de calor, una vàlvula d'expansió i un depòsit per al gas licuado. El gas d'aporte entra al sistema a través del compressor, a on se li aplica treball i calor, despuix del compressor el gas es troba comprimit i a temperatura ambient. A continuació el gas passa per un bescanviador de calor a on es gela, i just despuix, el gas fret i comprimit s'expandix a través d'una vàlvula fins a la pressió ambiente, en esta expansió el gas es gela encara més per l'efecte Joule-Thomsom i pansa a la cambra de licuación, en esta cambra partix del gas entra en estat de líquit saturat i s'extrau. El gas fret que no ha segut licuado es mana al bescanviador de calor situada abans de la vàlvula i despuix s'afig a la corrent d'aporte que entra al compressor. Per a mantindre el funcionament estacionario la massa de gas d'aporte té que ser igual a la massa de gas licuado que s'extrau del sistema. L'esquema del sistema i el cicle termodinàmic seguit pel gas es mostren en les figures.
Sistema de Linde-Hampson en refredat previ
[editar | editar còdic]
Este sistema és una modificació del sistema anterior. La modificació consistix en gelar el gas que ix del compressor fins a temperatures inferiors a l'ambiente, en este refredat es permet aumentar la fracció licuada i reduir la pressió necessària despuix del compressor, en lo que reduïm la potència necessària i per lo tant el cost per unitat de gas licuado.
Com l'interval entre la temperatura d'entrada al licuador i la temperatura ambiente per a un rendiment màxim és, per lo general molt gran solen utilisar-se màquines frigorífiques en cascada. Este sistema de refrigeració en cascada, sugerit per Keesom, va anar el primer sistema que es va utilisar per a licuar aire.
En una planta per a licuar nitrogen, gas natural se solen usar màquines frigorífiques en cascada. Una màquina frigorífica de propà gela una corrent de metà, que el seu evaporador gela la corrent de nitrogen que es va a licuar.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Technical information». Kryolab, Lund University. Archivat des d'el original, el 30 d'octubre de 2016. Consultat el 26 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de Linde-Hampson» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.