Sistema de vigilància naval oceànic
El Sistema Naval de Vigilància Oceànica (NOSS per les seues sigles en anglés) és una série de satèlits d'inteligència de senyals que han realisat inteligència de senyals electròniques per a la Armada dels EE. UU. des de principis de la década de 1970.[1]La primera série de satèlits va rebre el nom en còdic "White Cloud" o "PARCAE", mentres que els satèlits de segona i tercera generació varen utilisar els noms en clau "Ranger" i "Intruder".
El sistema és operat per l'Armada dels Estats Units i el seu objectiu principal inicial era la geolocalización dels actius de la Armada soviètica durant la Guerra Freda. NOSS implica una série de grups de satèlits que operen en òrbita terrestre baixa per a detectar radars i atres transmissions electròniques de barcos en la mar, en la finalitat de localisar-los utilisant la tècnica de diferència horària d'arribada . [2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Display: SSU 1/2 1976-038C». NASA. Consultat el 2020-10-29. Plantilla:Font de domini públic
- ↑ «NOSS Double and Triple Satellite Formations». satobs.org.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sistema de vigilancia naval oceánico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.