Sistema ecològic tancat

Sistemes ecològics tancats, comunament cridats bio-domo, són els ecosistemes que no intercanvien matèria en cap part fòra del sistema tancat. Encara que la terra en sí cap clarament en esta definició, el terme s'utilisa més a sovint per a descriure ecosistemes artificials molt més menuts i hermètics. Tals sistemes són d'interés en l'investigació espacial i poden servir potencialment com a sistema de soport vital durant vols espacials i en l'investigació d'estacions espacials autosustentables, laboratoris i colonisació en ambients estèrils que no reunixen les condicions bàsiques per al desenroll de la vida.

En realitat no és un sistema totalment tancat o aïllat, puix l'energia (especialment llum i calor) pot incorporar i deixar el sistema, similar a un ecosistema planetari.

En un sistema ecològic tancat, qualsevol residu produït per una espècie deu ser utilisat per lo manco per una atra espècie. Si el propòsit és mantindre una forma de vida més alta, per eixemple una rata o un ser humà, residus tals com diòxit de carbono, les heces i la orina es deuen convertir abans o despuix en oxigen, aliment i aigua i ademés ajudar al mig ambient a sobreviure.

Un sistema ecològic tancat deu contindre per lo manco un organisme autótrofo (que produïx el seu propi aliment com les plantes o algunes bactèries). Mentres que els organismes quimiótrofos (que obté la seua energia metabolizando els rebujos d'atres organismes) i fotoautótrofos (que obté energia de la llum) són plausibles, casi tots els sistemes ecològics tancats fins a la data es basen en fotoautótrofos tals com les algues verdes i plantes.