Skírnismál

AM 748 I 4.º, és un dels dos manuscrits que varen preservar el Skírnismál. Té notes en els màrgens indicant qui parla en cada vers. Alguns erudits consideren que esta és una pista que indicaria que el poema va poder ser representat com un drama ritual.

Skírnismál (Dits de Skírnir) és un dels poemes de la Edda poètica. Va ser preservat en dos manuscrits de el XIII, el Codex Regius i AM 748 I 4.º, pero va poder ser compost originalment en una época pagana. Molts erudits creuen que el poema era representat, potser com una sòrt de Hieros Gamos.

Sinopsis

El pròlec en prosa del poema relata que el deu Freyr, fill de Njörðr, es va assentar en el tro d'Odín, Hliðskjálf i va mirar sobre tots els móns. Quan mirava cap al Jötunheim, la terra dels jagants, Freyr va alcançar a divisar a una bella jove i immediatament es va enamorar d'ella. Tement que li anara impossible conquistar-la, es va sumir en la tristor i melancolia.

El poema en si comença en l'esposa de Njörðr, encorajant a Skírnir, la seua sirviente, a que anara i li preguntara a Freyr el motiu de la seua tristor. Skírnir tem provocar l'ira del seu amo; no obstant, davant les pressions decidix anar a interrogar-li. La resposta de Freyr és hosca, aixina i tot li conta sobre els seus sentiments. Skírnir acorda mamprendre un viage per a cortejar a Gerðr per a Freyr, i est li dona el seu cavall de combat i la seua espasa màgica.

Skírnir mamprén el seu viage fins a aplegar a Jötunheimr, a la morada del jagant Gymir. Gerðr, la filla de Gymir, de colp i repent li invita a passar. Skírnir intenta cortejar a Gerðr en nom de Freyr, oferint-li, primer regals, pero finalment termina amenaçant-la. Finalment Gerðr cedix davant les insistències de Skírnir, i est retorna a informar a Freyr, qui li pregunta:

Segðo mér þat, Skírnir, áðr þú verpir söðli af mar ok þú stígir feti framar: Hvat þú árnaðanar í Jötunheima þíns iða míns munar? Skírnir kvað: Barri heitir, er vit báðanar vitum, lundr lognfara; en eft nætr níu þar mun Njarðar syni Gerðr unna gamans. Freyr kvað: Löng er nótt, langar ro tvær, hvé of þreyjak þrjár? Oft mér mánaðr minni þótti en sjá half hýnótt.

Digues-me, Skírnir, ans que desmontes o et dirigixques a atres camins: Lo que has conseguit en Jotunheim és per al teu gust o el meu? Skírnir contesta: En els boscs de Barri, que abdós be coneixem, en un lloc apacible i tranquil en nou nits, al fill de Njörd Gerd donarà plaure. Freyr respon: Una nit és molt llarga, dos, més encara; Com podré soportar tres nits? Moltes voltes un més m'ha semblat menys que ara mijanit de desig.

Skírnismál, estrofes 40 a 42