Snowboard

Snowboard

El snowboard, snowboarding, taula sobre neu, taula de neu, taula neval o inclús tablanieve és un deport extrem d'hivern, en el que s'utilisa una taula per a esgolar-se sobre una pendent coberta per neu. L'equip bàsic per a practicar-ho són la mencionada taula, les #fixació i les botes. Es va incorporar al programa dels Jocs Olímpics d'Hivern en 1998.

Història

A principis del 1910, quan la gent volia fixar els seus peus a un tauló de fusta contrachapada per mig de cordes de peixca i regnes de cavalls per a poder baixar per les pendents de les montanyes nevades.

El snowboard va escomençar en el 1965 quan Sherman Poppen, un ingenier de Muskegon, Míchigan, va inventar un joguet per a les seues filles juntant dos esquins i nugant-los a una corda en la qual tindre control sobre la taula. Ho va cridar snurfer -una fusió de dos veus: snow (neu) i surf- i va ser tan popular que Sherman Poppen va vendre la llicència a una empresa, Brunswick Corporation, que va conseguir vendre prop d'un milló de snurfers durant la següent década, més de mig milló sol en 1966.

A principis de la década del 1970, Poppen va organisar competicions de snurfing en l'estació d'esquí de Míchigan que va atraure a aficionats de tot el país. Un d'ells va ser Tom Sims, un amant del skateboarding, que va fabricar un snowboard en l'escola quan cursava octau grau en Haddonfield, Nova Jersey, allà per l'any 1960. La seua idea va ser tapizar la part superior d'un tros de fusta i fixar una chapa d'alumini en la part inferior que, posteriorment, a mitan dels anys 1970 va produir i va comercialisar. Al mateix temps, Dimitrije Milovich, un entusiasta del surf que utilisava les fonts de la cafeteria de l'universitat per a esgolar-se per la neu, va construir una taula de snowboard cridada "Winterstick" inspirada en les taules de surf convencionals. Varis artículs sobre les taules Winterstick en revistes importants del país varen ajudar a publicitar este deport tan jove.

En 1977, Jake Burton Carpenter, un jove de Vermont que duya des dels 14 anys practicant el snurfing, va impressionar a tots els assistents d'una competició de snurfing en Míchigan en les #fixació que ell mateixa s'havia fabricat per a fixar els seus peus a la taula. El mateix any, Jake Burton va fundar Burton Snowboards en Londonderry, Vermont. Les taules de neu estaven fetes de taulons de fusta flexibles i en #fixació d'esquí aquàtic. Al principi, molt poques persones varen comprar les seues taules; no obstant, en el temps Burton es convertiria en la major empresa de snowboard del món.

Les primeres competicions de carreres en oferir premis en metàlic varen ser en el Campeonat Nacional de Snurfing, celebrat en el Parc Estatal de Muskegon, Míchigan. Jake Burton va voler competir en una taula de les seues i alguns participants varen protestar ya que consideraven que no era una taula de snurfer, no obstant, alguns participants varen advocar per a que Jake Burton poguera competir en la seua taula de neu. La solució resultant va ser la creació d'un atre "Open" o divisió en la que Jake Burton va guanyar en ser l'únic participant. Esta, està considerada com la primera competició d'este deport i que, ademés, oferia un premi en metàlic.

El snowboard es va fer més popular al final de la década dels 70 i els 80; els pioners com Dimitrije Milovich, Jake Burton, Tom Sims i Chuck Barfoot (fundador de Gnu Snowboard) varen aplegar en nous dissenys, mecanismes i equipaments relacionats que poc a poc s'han anat desenrollant en el món del snowboard i que hui en dia es coneixen.

La primera Carrera Nacional de Snowboard d'Estats Units es va celebrar en 1982 en Suïcide Six, Vermont. El primer Campeonat Mundial d'Halfpipe es va celebrar en 1983, Soda Springs, Califòrnia. La primera Copa del Món es va celebrar en 1985 en Zürs, Àustria.

En 1990 es va fundar la Federació Internacional de Snowboard (ISF) per a regular les competicions de forma universal. Ademés, l'Associació de Snowboard dels EE. UU. (USASA) regula i organisa competicions de snowboard en l'actualitat. Hui en dia, estos events de snowboard d'alt nivell com els X Games d'hivern, el Air &Style, US Open, Jocs Olímpics, entre uns atres, són emesos i seguits mundialment. Inicialment, les estacions d'esquí varen adoptar al snowboard d'una forma més llenta que el públic. Durant molts any, es va crear una confrontació entre esquiadors i snowboarders. Al principi moltes estacions d'esquí denegaven l'accés als tablistas, despuix se'ls demanava un nivell mínim abans de pujar a l'telesilla, ya que, existia el pensament de que els tablistas més novells deixaven les pistes "netes" de neu, és dir, es duyen tota la neu i deixaven les pistes en mal estat. En 1985 solament el 7% de les estacions d'esquí dels Estats Units, senyes molt similars a Europa, permetia l'accés als practicants de snowboard. Posteriorment, en el progrés tant en la tècnica i l'equipament, poc a poc el snowboard va ser més acceptada. En 1990, la gran majoria d'estacions d'esquí tenia pistes separades per al snowboard. Actualment, un 97 % de totes les estacions d'esquí en EE. UU. i Europa permeten el snowboard i tenen zones específiques per a l'estil lliure.

Modalitats

Existixen vàries modalitats de competició en el snowboard:

• Estil lliure: (freestyle) Modalitat que se centra en fer #acrobàcia, que són piruetes, bots, tirabuzones tant en el sentit habitual de marcha com en revers. Per a realisar-les l'esquiador es "ajuda" de distints mòduls que a la seua volta distinguixen distintes disciplines dins d'esta disciplina.
  • Mediotubo: (half-pipe) Es practica dins d'un mig tubo de neu en parets altes i verticals dispost en una pendent de desnivell mig i en la que els tablistas tracten de realisar totes les acrobàcias possibles botant més allà de les vores d'est. Es complementa en el super half-pipe ("mediotubo jagant") que és de major esgambi entre murs, i en transició entre ells més suau. És una disciplina molt difícil i en la que se solen utilisar taules i #fixació molt dures i reactives que permeten un control total. Esta modalitat és olímpica. Es construïxen els murs en accessoris molt cars per a les màquines chafa-pistes, per això són tan escassos en llocs en poca tradició freestyle.
  • Descens (slopestyle): Esta modalitat es practica en una pista en la que hi ha disposts varis mòduls com a bots, baranas i caixons sobre els que el tablista tracta de fer en una baixada tots els trucs possibles. És disciplina olímpica des dels Jocs Olímpics d'Hivern 2014.
  • Bot jagant: (big air) Esta modalitat consistix en varis intents d'un sol bot jagant (de varis metros d'altura i en generalment més de 20 metros de pla abans de la recepció) en el que els riders tracten de fer les seues millors #acrobàcia en un únic bot.
  • #Acrobàcia (jibbing): En esta modalitat el tablista s'esgola sobre baranes i caixons en la taula.
  • Cuartotubo (quarterpipe): El deportiste es tira a tota velocitat contra un quarto de tubo de neu botant cap a dalt lo més alt possible i tractant de realisar la millor acrobàcia durant el seu vol, o, en algunes ocasions, d'alcançar la major altura possible.

• Fòra de pista (freeride): Esta modalitat està enfocada al descens per llocs extrems, fòra de les pistes. Quan es fon en el estil lliure (en aspectes com l'utilisació d'elements naturals com tallats de roques, riscs, arestes, etc) es coneix com freeride extrem.
• Eslalon paralel: Els competidors deuen esquivar les portes en zigzag. Descendixen primer de manera individual i es classifiquen els 32 millors temps per a les eliminatòries. En estes, ixen dos competidors al mateix temps en portes automàtiques i descendixen una volta per cada costat. En estes el vencedor va passant mànegues fins a la final. El pal interior de la porta és curt per a facilitar l'inclinament en curva del tablista. Els competidors usen una bota rígida, semblada a la d'esquí, pero en més inclinament. Esta bota va escomençar sent la més habitual entre els practicants del nou deport en els anys 1980, pero ara ha quedat relegada a esta competició.
• Carrera (boardercross): modalitat que es disputa en 4 competidors al mateix temps, baixant per una pista plena de bots, curves peraltadas i obstàculs variats. Primer descendixen de manera individual, i es classifiquen els 32 millors temps, que passen a les eliminatòries de 4 al mateix temps. En esta modalitat conviuen els practicants en bota blana i els de bota dura de eslalon, sent el creador de la pista el responsable d'igualar les forces entre de les dos corrents del snowboard. Esta modalitat és olímpica des de Torí 2006.
• Snowboard de montanya o travessia: Esta modalitat és més comuna en esquí, pero que fa uns anys es va incorporar a la taula de neu a través de taules especials, cridada splitboard, per a dita modalitat.

Entorn del snowboard

Deportistes

A lo llarc de l'història del snowboard alguns deportistes s'han convertit en llegendes, quedant el seu llinage com a denominació per al truc o acrobàcia inventats o el seu estil de practicar snowboard. Tom Sims, pioner competidor i en produir taules a gran escala, Craig Kelly (+) va revolucionar l'estil al cridat estil lliure, el posicionament sobre la taula i les #fixació a esta, des de finals dels 80, el seu decés sepultat en una remugada li va enaltir a lo més alt d'este deport. John Håkonsen, va incorporar en el halfpipe les rotacions en eix vertical i horisontal de modo simultàneu entrant marcha arrere, i totes les evolucions seguixen usant el seu llinage; Haakon, Haakon 540º, Haakon 720º, Haakon 1080º, i aixina successivament, Michael Michalchuck va incorporar fa més de 10 anys, també en mediotubo, el doble mortal cap a arrere, obrint esta nova via a tots els deports extrems. Serge Vitelli és una atra llegenda, per donar nom als girs inclinats roçant cara o esquena.

Eixecució i aprenentage

Una correcta eixecució del snowboard requerix anys d'aprenentage i un inici primerenc en el mateix.

Seguritat i precaucions

Guants en un element de plàstic integrat, a l'esquerra parcialment desplegat, com protecció de la nina. L'element s'apreta fermament a la nina en una correja ampla de velcro, que pot vore's solta en el guant esquerre i apretada en el dret. Aixina s'estabilisa la nina i s'evita que es danye en caure sobre les mans.

De la mateixa manera que atres deports d'hivern, el snowboard comporta cert nivell de risc.

El snowboarder mig és un varó d'uns vint anys, i hi ha tres voltes més hòmens que dònes en este deport. Els practicants de snowboard tenen un risc 2,4 voltes major de fractures que els esquiadors, sobretot en les extremitats superiors. Pel contrari, el risc de lesions de genoll és menor entre els practicants de snowboard que entre els esquiadors.La taxa de lesions en snowboard és d'al voltant de quatre a sis per cada mil persones per dia, que és aproximadament el doble de la taxa de lesions per a l'esquí alpí. Les lesions són més provables entre els principiantes, especialment els que no prenen classes en instructors professionals. Una quarta part de totes les lesions es produïxen en ciclistes principiantes i la mitat en aquells en menys d'un any d'experiència. Els ginets experimentats tenen menys provabilitats de sofrir lesions, pero les que es produïxen tendixen a ser més greus.

Dos terços de les lesions es produïxen en la part superior del cos i un terç en la part inferior. Açò contrasta en l'esquí alpí, en el que dos terços de les lesions es produïxen en la part inferior del cos. Els tipos de lesions més comunes són els esguells, que representen al voltant del 40% de les lesions. El punt més comú de lesió són les nines - el 40% de totes les lesions de snowboard són en les nines i el 24% de totes les lesions de snowboard són fractures de nina. Cada any es produïxen al voltant de 100.000 fractures de nina en tot lo món entre els practicants de snowboard. Per este motiu, es recomana encaridament l'us de guants, ya siguen independents o integrades en els guants. Solen ser obligatòries en les classes per a principiantes i el seu us reduïx a la mitat la provabilitat de lesions de nina. Ademés, és important que els practicants de snowboard deprenguen a caure sense detindre la caiguda en la mà intentant "espentar" la pendent, ya que aterrisar en la nina doblada en un àngul de 90 graus aumenta les possibilitats de que es trenque. En canvi, aterrisar en els braços estirats (com un ala) i colpejar la pendent en tot el braç és una forma eficaç de frenar una caiguda. Est és el método que utilisen els practicants de judo i atres arts marcials per a frenar una caiguda quan són llançats contra el sol per un companyer d'entrenament.

El risc de traumatisme craneoencefàlic és de dos a sis voltes major per als practicants de snowboard que per als esquiadors, i les lesions seguixen el patró de ser més rares, pero més greus, entre els practicants experimentats. Els traumatismes craneoencefàlics poden produir-se tant com a conseqüència d'una colisió com al no realisar un gir de taló. En este últim cas, el pilot pot caure d'esquenes i colpejar-se la part posterior del cap contra el sol, #lo que pot provocar un traumatisme craneoencefàlic occipital. Per este motiu, es recomana encaridament l'us del caixco. També es recomana l'us d'ulleres protectores, ya que els impactes poden provocar lesions oculars i la ceguera de la neu pot ser conseqüència de l'exposició a la llum ultravioleta intensa en zones nevades. Es recomana l'us d'ulleres d'absorció ultravioleta inclús en dies brumosos o nuvolats, ya que la llum ultravioleta pot travessar els núvols.

A diferència de les #fixació d'esquí, les de snowboard no estan dissenyades per a soltar-se automàticament en cas de caiguda. La subjecció mecànica dels peus a la taula reduïx la provabilitat de lesions de genoll: el 15% de les lesions de snowboard es produïxen en el genoll, front al 45% de totes les lesions d'esquí. Estes lesions solen afectar als lligaments del genoll, mentres que les fractures òssees són poc freqüents. Les fractures de la part inferior de la cama també són poc freqüents, pero el 20% de les lesions es produïxen en el peu i el turmell. Les fractures del os astrágalo són rares en atres deports, pero representen el 2% de les lesions de snowboard; el personal mèdic a voltes denomina "turmell de snowboarder" a la fractura del astrágalo en apófisis lateral. Esta lesió concreta provoca un dolor lateral persistent en el turmell afectat, pero és difícil de detectar en una radiografia simple. Pot diagnosticar-se erròneament com un simple esguell, en possibles conseqüències greus, ya que no tractar la fractura pot provocar greus danys a llarc determini en el turmell. L'us d'ultrasons portàtils per al diagnòstic en montanya ha segut revisat i sembla ser una ferramenta plausible per al diagnòstic d'algunes de les lesions comunes associades en el deport.

Vejau també

Snowboard en el Viccionari.

• Monopatín

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Snowboard.
• World Snowboard Federation