Anar al contingut

Societat Nortamericana de Física

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Societat Nortamericana de Física (en anglés: American Physical Society (APS) ) és la segona major organisació de físics del món, darrere de la Deutsche Physikalische Gesellschaft (Societat Alemana de Física), en més de 48 000 membres associats. Esta organisació publica més d'una dotzena de revistes científiques, entre elles les mundialment conegudes Physical Review i Physical Review Letters, i organisa més de vint reunions científiques cada any. També pertany al American Institute of Physics (Institut Nortamericà de Física).[1]

Breu història

[editar | editar còdic]

La American Physical Society (APS) va ser fundada el 20 de maig de 1899, quan trentassís físics es varen reunir en l'Universitat de Columbia para tal fi. Varen proclamar la missió de la nova societat, que és la de "promoure i difondre el coneiximent de la física" i, d'una forma o una atra, la APS ha estat en eixa tasca des de llavors. En els primers anys, pràcticament l'única activitat de la APS va ser la realisació de reunions científiques, inicialment quatre per any. En 1913, la APS es va fer càrrec de l'edició de la Physical Review (Phys. Rev.), que havia segut fundada en 1893 en l'Universitat de Cornell, i aixina la publicació de revistes es va convertir en la seua segona gran activitat. Al Physical Review li va seguir Reviews of Modern Physics en 1929 i Physical Review Letters en 1958. En el pas dels anys, Phys. Rev. s'ha subdividido en cinc seccions diferents, segons es diversificaron els camps de la física i varen proliferar el número d'artículs.

En els últims anys, les activitats de la societat s'han ampliat considerablement. Estimulada per l'aument dels fondos federals en el periodo posterior a la Segona Guerra Mundial, i encara més per una major participació pública dels científics en la década de 1960, la APS participa activament en assunts públics i governamentals, i en la comunitat física internacional. Ademés, la societat porta a terme amplis programes d'educació, divulgació científica i relacions en els mijos de comunicació. La APS té 14 divisions i 11 grups temàtics que cobrixen tots els àmbits de l'investigació en física. Hi ha 6 fòrums que reflectixen l'interés dels seus 48.000 membres sobre qüestions més àmplies, i 9 seccions organisades per regions geogràfiques.

En 1999, la APS va celebrar el seu centenari en Atlanta, en la major reunió de física. En 2005, la APS va prendre el liderage en la participació dels Estats Units en l'Any Mundial de la Física, iniciant varis programes per a donar a conéixer àmpliament la física durant el 100º aniversari del annus mirabilis d'Albert Einstein. Einsteinhome, un dels proyectes començats durant l'Any Mundial de la Física, va anar un proyecte de computació distribuïda popular i motivador en el que varen participar casi simultàneament voluntaris de tots els països del món.

¿Per qué no es diu American Physics Society?

[editar | editar còdic]

Es va propondre canviar el nom de American Physical Society pel de American Physics Society en les eleccions de 2005. Segons una enquesta electrònica realisada per APS en l'estiu de 2005, la majoria dels membres de APS preferien el nou nom. No obstant, per qüestions llegals, el canvi de nom planejat va ser finalment abandonat pel Consell Eixecutiu de la APS.[2]

Per a promoure el reconeiximent públic de la APS com una societat de física, mantenint el nom clàssic, la Junta Eixecutiva de la APS va aprovar un nou logotip que incorpora la frase "APS Physics." Es fomenta l'us general de "APS Physics" per a referir-se a la Societat Nortamericana de Física. El nou logotip va ser dissenyat per Kerry G. Johnson.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]