Sol Picó
Sol Va picar Monllor (Alcoy, maig de 1967) és una ballarina i coreógrafa espanyola. Ha estudiat dansa espanyola, clàssica i contemporànea i en les seues produccions combina diferents tècniques i llenguages de manera rompedora. En 1993 crea la Companyia Sol Va picar en la que s'ha convertit en una de les coreógrafes i ballarines més heterodoxas de l'escena contemporànea espanyola. Ha segut guardonada en numerosos premis. En el seu palmarés té 10 premis Max, el premi Nacional de Dansa de Catalunya (2004), el premie Ciutat de Barcelona de Dansa (2015) i el Premi Nacional de Dansa 2016.
Biografia
[editar | editar còdic]Es va graduar en Dansa Espanyola i Clàssica pel Conservatori Oscar Esplà d'Alacant en 1985. Completa la seua formació en La Fàbrica Espai de Dansa de Barcelona (1986-1988) , La Ménagerie de Verre de París (1988-1989) i el Mouvement Research de Nova York (1997).[1] Durant el seu viage a París va estudiar baix la direcció entre uns atres de Cesc Gelabert, Susanne Linke i Sara Sughiara.[2]
Trayectòria professional
[editar | editar còdic]Va donar els seus primers passos com a professional en la companyia teatral "La Cassola" d'Alcoy[3] i crea la seua primera companyia en 1988 Dansa Robadura.[4] Entre 1990 i 2003 durant els primers anys de la seua trayectòria professional treballa com a intérpret i coreógrafa en companyies i creadors com a Raig Malayo Dansa, Els Rinos i La Fura dels Baus. En 1993 crea en Barcelona la Companyia Sol Va picar que li permet desenrollar el seu sagell personal i s'establix en la ciutat.
Entre 2002 i 2004 la Companyia Sol Va picar va ser companyia resident de dansa en el Teatre Nacional de Catalunya.
Formada en la dansa clàssica i tocada pel teatre alternatiu[5] s'ha convertit en una de les coreógrafes i ballarines més heterodoxas de l'escena contemporànea. "Sol Va picar és capaç de ballar-li a les memòries d'una puça, a una paella mixta o a una sirena a la plancha. Pot fer flamenc en puntes en els ulls tancats sobre un escenari ple de cactus i prepara espectàculs en els que el teatre es mescla en la dansa en la denúncia i en l'humor i en la música"[6] senyala una de les últimes crítiques al seu treball.
En 2003 estrena La dòna manca o Barbie-Superstar un espectàcul que indaga en l'univers femení. Nou intérprets femenines, sis ballarines i tres músics, construïxen i deconstruyen el món femení, la seua enterea i fragilitat. "A totes les dònes nos falta alguna cosa, pero al mateix temps podem ser perfectes com eixa Barbi, que en el fondo no existix..." De l'elegància més sofisticada a la "foca camionera", de el "glamour a lo cutre", passant per totes les games intermiges, l'espectàcul es presenta com una "borrachera de contrasts" que propon "metàfores impactants sobre la fantasia de la felicitat, el sofriment femení, els mits sexuals o l'incomunicació". Això sí, tot això, aclarix, "des d'una perspectiva surrealista i en un punt de locada" senyala en la seua crònica de l'espectàcul Teresa Sesé en el diari La Vanguardia.[7]
En primavera de 2009 estrena 'El llac dels mosques (El Llac de les Mosques) una peça per a 2 ballarins, 4 músics i un actor. En el pretext de fer una revisió, una mirada cap a arrere, ha estructurat este espectàcul entorn a un concert de Roc and Roll, ple d'humor i de llectures creuades. En esta obra toca temes de gènero a ritme de roc, blues, flamenc etc.[8]
En l'any 2012 prepara Llàgrimes d'Àngel (Llàgrimes d'Ángel) en motiu de la presentació de la Colecció d'Art Romànic en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. Quatre artistes en Sol Va picar al cap en la particular interpretació de l'art romànic invitant a fer un recorregut inèdit per les sales de la colecció.[9]
En novembre de 2012 inaugura el Fringe Festival, festival internacional d'arts escèniques de vanguarda de Pequín en El llac dels mosques (El Llac de les Mosques).
La seua següent producció és Memòries d' una pusa (Memòries d'una puça). En 2013 Va picar reflexiona sobre la crisis i propon una fugida cap a davant com a reacció i esperança a la situació social. Un espectàcul molt dur físicament que va provocar una important lesió a la ballarina durant la seua estrena en el Festival Temporada Alta.[10] Concebuda com una espècie de 'ret movie' íntima, va fent-se constants preguntes: "¿En el continu moviment, fugim o alvancem?", "¿Qué deixem arrere i cóm nos afecta?", "¿En quina mida som partícips reals de la construcció del nostre futur?", "Les relacions que s'establixen en est viage nómada, ¿són de complicitat, són de colaboració?", "¿Quí són i cóm elegim als nostres companyers de viage?"...[11]
En el 2014 presenta One-hit wonders, un espectàcul en solitari a on repassa els seus 20 anys de carrera per al que selecciona els millors moments dels seus espectàculs com Besa'm el cactus, un sol que la va catapultar; passages de La dona manca o Barbiesuperestar (2003) centrat en clichés de l'univers femení; 'Paella mixta' (2004), atrevida aproximació al flamenc d'esta explosiva creadora en formació clàssica i contemporànea; 'Memòries d'una puça' (2012), la seua imaginativa resposta a la crisis del món actual, i 'D.V.A' (2012), espectàcul de carrer sobre l'erotisme.[12]
En maig de 2014 estrena en el marc del Festival Ciutat Flamenc de Barcelona La pell de l'ou t'ho dona en el que es reflexiona sobre la dòna a través del flamenc i de la dansa contemporànea. Dirigix i interpreta l'espectàcul junt a l'actriu Candela Penya en el seu debut teatral, la cantant La Shica i els músics Dani Tejedor en la percussió i Bernat Guàrdia en el contrabajo.[13] L'obra es va presentar també en Madrit en el Teatre del Barri en giner del 2015.[14]
En febrer de 2015, quan celebra el 20 aniversari de la seua companyia rep el premi Ciutat de Barcelona de Dansa per conduir la seua carrera artística "en rigor, alegria i calitat" i pel treball en equip i la seua implicació en la ciutat i el barri en colaboració en atres artistes.[15]
En 2016 va ser guardonada en el Premi Nacional de Dansa en modalitat de creació concedida pel Ministeri d'Educació, Cultura i Deport del Govern d'Espanya.[16]
Compromesa en l'igualtat
[editar | editar còdic]Va picar reflectix l'univers femení en moltes de les seues obres, qüestiona els estereotips i es compromet en la defensa de l'igualtat. En l'any 2012 subscriu una carta firmada per 200 dònes de tots els àmbits de la cultura catalana dirigida al conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, reclamant-li "un esforç per a combatre la desigualtat de gènero".[17] També en giner de 2014 subscriu la carta al govern que dònes intelectuals i artistes fan pública per a demanar la retirada de l'anteproyecte de llei de l'abort presentada pel ministre Gallardón en el que es retallen els drets de les dònes en este terreny.[18]
We Women
[editar | editar còdic]En l'espectàcul WW (We Women) (2015) planteja una mirada colectiva i intercultural en un proyecte colaboratiu en atres artistes per a reflexionar sobre el paper de la dòna dins de l'estructura social actual.[19] Dirigida per Sol Va picar, en l'interpretació coreogràfica estan Julie Dossavi, Minako Seki, Shantala Shivalingappa i Sol Va picar, en l'interpretació musical d'Adele Madau, Lina #León[20] i Marta Roures.[21]
«Quan vaig fer La dona manca o Barbie Superestar era més juganera, tenia una manera de vore-ho més cachonda. Hui seguixc tenint alegria i humor, pero ara ya sé lo que hi ha, ho veig molt més clar: seguim arrastrant-nos com cuc» explica Va picar.[21]
En octubre de 2015 estrena en el Teatre Nacional de Catalunya Només som dons (Solament som dònes) en Míriam Iscla i Maika Makovski dirigides per Carme Portaceli, obra escrita per Carmen Dumenge sobre la realitat silenciada de les dònes en la guerra civil espanyola i la dictadura de Franco[22] en la que Sol Va picar ademés d'actuar va realisar la coreografia.[23]
Dancing With Frogs
[editar | editar còdic]Com a contrapunt a We Women, en 2017 presenta Dancing With Frogs, un espectàcul de dansa que té com a objectiu analisar la masculinitat i els reptes en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
en el tenor Antoni Menges, i els ballarins Robert Gómez, Pere Jou, Valentí Rocamora, Junyi Sun, Elías Torrecillas i Guillermo Weickert en música original de Pere Jou.[24]
Sobre la proposta, Sol Va picar senyala “apareixen una série de conceptes sobre els que volguera prendre'm el temps per a poder indagar: el patriarcat, lo hiper-viril, la testosterona, la violència, el mariconeo, el chiquet adult, la fragilitat, el privilegi i la càrrega, la tendrea, la simpleza, l'image arquetípica del cavaller, l'home en el folklore popular, el poderós contra l'oprimit, els abdominals de gimnasi, el bo, el lleig i el mal.Cada u d'estos conceptes podria derivar en un espectàcul en sí mateixa, pero vaig a treballar-los en l'idea genèrica de passar per ells, voltearlos, mesclar-los, deconstruirlos i renombrarlos. Tot en un sol espectàcul i descobrir si existix un home distint... o no”[25]
Creacions
[editar | editar còdic]- 2024 Carrer 024[26]
- 2020 Malaïdes plomes[27]
- 2019 Animal de séquia
- 2017 Dancing With Frogs
- 2015 Només són dons en Míriam Iscla i Maika Makovski dirigida per Carme Portaceli
- 2015 W.W. We Women
- 2014 La pell de l'ou t'ho dona en Candela Penya i La Shica
- 2014 One-hit wonders
- 2013 Memòries d'una puça
- 2012 Spanish Omelette
- 2012 Llàgrimes d'Ángel
- 2011 Petra, la dòna arrapa i el putón de l'abella Maya en Maru Valdivieso
- 2010 Matar al bicho
- 2010 Tallant cuixot
- 2009 El llac dels mosques
- 2008 Sirena a la plancha
- 2007-2008 Les Donyes
- 2006 La prima de Chita
- 2006 Lluna peluda
- 2004 La diva i l'home bela
- 2004 Paella mixta
- 2003 La dona manca o Barbisuperestar
- 2002 El 64
- 2001 Amor dièsel
- 2000 Besa'm el cáctus
- 1999 D.V.A. (Dubtós Valor Artístic)
- 1998 I.N.D. (Açò No Dansa)
- 1997 Del planeta fem
- 1997 Love is fàstic
- 1996 Raona la vaca
- 1996 Bèstia
- 1995 Spitbrides
- 1994 Peve, Espectacular Danse Poemato
- 1993 Pevequi
Colaboracions
[editar | editar còdic]- 2015 En el cineaste Eduard Cortés en la película Prop de la teua casa sobre desaucios ha creat la coreografia del ball del moment més dur del drama, el de l'afonament emocional de la protagonista.[28]
- 2012 Coreografies de la Gala Gaudí. Workshops Animalaris en Madrit i Juneda InCursió, Lleida. Coreografies del concert A tot Vent en l'Auditori de Barcelona. Participation en el videoclip ¿Per qué no estàs ací? de Dácil López.
- 2011 Participació en l'exposició Salvador Dalí canta, en el Festival Acústica de Figueres, Participació en la temporada inaugural del Theatre l'Archipel de Perpignan, Participació en el programa especial de TV" Una història per al nou any. Visita guiada al MNAC en la peça Llàgrimes D'Angel.
- 2010 Visita guiada del Museu Picasso de Barcelona Vist per Sol Va picar.
- 2009 Direcció de l'obra de porritos i música en la cantant Mariona Sagarra i el marionetista Eugenio Navarro per a la sala Barcelonesa “La Puntual”; gravació del curtmetrage Praeludium de Pau Dura; actriu i ballarina en l'obra El Ball dirigida per Sergi Belbel.[29]
- 2007 Direcció artística de la Gala de l'entrega dels Premis Max 2007 en Bilbao. Direcció artística de Viatges a la Felicitat pel proyecte “T Dansa” del Teatre Nacional de Catalunya.
- 2003 El 64 Curtmetrage. Actriu i codirectora en Octavi Masià.
- 1993 Retrats Actriu en el curtmetrage dirigit per Marcel.lí Antúnez i J.M Aixalá.
- 1993 Colaboració en el video de la cançó "Com un ruc amarrat en la porta del ball" de L'últim de la fila.[7]
- 1991 1 ª Conferència en Rilolaxcia'91 en Els Rinos actriu.
- 1990-2003 En la Companyia Raig Malayo de Francesc Bravo en No és tot metal, en Sigfrid Monleón en el curtmetrage Ulls que no veuen, en Joan Pueyo video-dansa No Paris, en La Fura dels Baus Doneu-li café i XXX, en La Danaus Teatre Etrangel, en Juan López Tall, en Joan Ollé en Cròniques i en Carme Portaceli en Lear (2003).
Premis
[editar | editar còdic]| Any | Categoria | Montage | Resultat |
|---|---|---|---|
| 2002 | Millor coreografia | Besa'm el Cactus | Guanyadora |
| 2002 | Millor intérpret femenina de dansa | Besa'm el Cactus | Guanyadora |
| 2003 | Millor espectàcul de dansa | Besa'm el Cactus | Guanyadora |
| 2004 | Millor espectàcul de dansa | La dona manca o Barbisuperestar | Guanyadora |
| 2004 | Millor coreografia | La dona manca o Barbisuperestar | Guanyadora |
| 2005 | Millor coreografia | Paella Mixta | Guanyadora |
| 2009 | Millor espectàcul de dansa | Sirena a la plancha | Guanyadora |
| 2010 | Millor coreoagrafía | El Llac dels mosques | Guanyadora |
| 2011 | Millor coreoagrafía | El ball | Guanyadora |
| 2011 | Millor intérpret femenina de dansa | El ball | Guanyadora |
- Atres reconeiximents
- 2002 Premie Butaca al millor Espectàcul de Dansa per Besa'm el Cactus.
- 2002 Premi de la Crítica Valéncia per Besa'm el Cactus.
- 2002 Distingido en Aplaudiment del Premi Sebastià Gasch dels Arts Parateatrals / FAD per Besa'm el Cactus
- 2003 Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana: a la millor intérpret de Dansa, millor Direcció Coreogràfica i millor Espectàcul de Dansa, per Besa'm el Cactus.
- 2003 Premi del Públic de Tarragona al millor Espectàcul de Dansa per Besa'm el Cactus.
- 2003 Premie Butaca al millor Espectàcul de Dansa, per La Dona Manca o Barbisuperestar.
- 2004 Premi Nacional de Dansa de la Generalitat de Catalunya
- 2007 Premi de la Cartellera de Turias
- 2008 Premi La Peladilla d'Or d'Alcoy
- 2009 Premi FAD Sebastià Gasch per l'obra El Llac dels Mosques
- 2009 Premi al millor espectàcul de la 15 edició del Festival Internacional de Teatre de carrer de Polixca (Croàcia) per Sirena a la Plancha
- 2009 Premi a la millor proposta de dansa de la 23 Fira Internacional de Teatre i Dansa d'Osca per El Llac de les Mosques
- 2012 Premi del programa Continuarà de TVE
- 2015 Premie Ciutat de Barcelona de Dansa
- 2016 Premi Nacional de Dansa. Modalitat Creació.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . Dansa Ballet. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Llaura. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Dansa.és. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . La Revista nº 182. El Món. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Carn Crua. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ 7,0 7,1 . Teatralnet/La Vanguardia. Archivat des d'el original, el 22 de maig de 2015. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . Institut Cervantes. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . Museu Nacional d'Art de Catalunya. Archivat des d'el original, el 23 de juny de 2015. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . L'Informació. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . El Periódico de Catalunya. Consultat el 18 de maig de 2015.
- ↑ . El País Catalunya. Consultat el 31 de maig de 2015.
- ↑ . El País. Consultat el 30 de maig de 2015.
- ↑ . Llaura. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ «[1]». Consultat el 14 de novembre de 2016.
- ↑ . El País. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ . Barcelona Inspira. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2015. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Consultat el 2021-07-19.
- ↑ 21,0 21,1 . Consultat el 2021-07-19.
- ↑ «[2]», El Món. Consultat el 8 d'octubre de 2015.
- ↑ . Consultat el 8 d'octubre de 2015.
- ↑ .
- ↑ . Consultat el 2021-07-17.
- ↑ . Consultat el 2025-06-23.
- ↑ . Consultat el 2021-07-19.
- ↑ . El País. Consultat el 17 de maig de 2015.
- ↑ . Premis Max. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 de maig de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Sol Va picar. Canal Youtube
- Plantilla:Imdb
- Sol Va picar cia de Dansa
- Sol Va picar en el programa "Atenció Obres" TVE octubre 2014
- Entrevista amb Sol Va picar Òmnium hivern'09
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sol Picó» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.