Anar al contingut

Solanum muricatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Solanum muricatum (Solanum muricatum)

Solanum muricatum és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les solanáceas.

Nom comú

[editar | editar còdic]

En els idiomes natius de la zona andina és conegut com: cachum o xachum en quechua; kachuma en aimara. La fruta es diu popularment cachán, cachuma, pepino, pepino dolç, pepino meló, pera meló, pepino de fruta i mataserrano.[1] Inclús com a meló d'arbre per a no confondre-ho en la papaya.

Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust perenne originari de la regió andina de Sudamérica, a on és cultivat fa mils d'anys per la seua fruta dolça. Encara que existixen diverses varietats dita baya generalment és ovalada pareguda a una papaya d'uns 10 a 15 cm de color groc dorat en vetes color púrpura quan està madura.[1] És molt refrescant pel seu alt contingut d'aigua (92%), sent en sabor i aroma semblant al meló Cucumis melo, pero abdós plantes no es relacionen entre sí. Té alts percentages de vitamina C, A i carbohidrats.[1]

El seu consum es realisa generalment en forma directa com a fruta fresca, pero també pot ser en ensalades en algunes ocasions, en sucs o darreries més elaborades.El frut es troba en els mercats del Bolívia, Perú, Chile i Equador pero és poc freqüent en l'estranger per ser sensible als transports. És cultivat també en Colòmbia i Argentina.

La planta es propaga per esquejes ya que la llavor germina mal.

La planta és perenne pero la seua sensibilitat a la fredor, paràsits i malalties forcen als cultivadores a replantar la collita cada any. Creix en àrees costeres i atres localisacions en temperatures templades, també en hivernàculs, aplegant a una altura de 2 metros i obtenint collites 2-3 voltes majors que a l'aire lliure.

En Perú el seu cultiu se centra en les valls interandinos de Trujillo, Ica i Chincha.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Arqueológicamente no es troben rastres per ser de polpa suau i difícil de conservar, pero a sovint es troben en diversos huacos de les cultures precolombinas Moche, Chimú i Paracas.

Durant la Colónia, el virrey Melchor de Navarra, comte de la Palata, va prohibir el consum d'esta baya i se li va otorgar el insinuante nom de mataserrano, pel qual encara és conegut en certes zones del Perú, per la qual es creïa que era venenós per als autòctons.[1]

En l'época de la Colónia també va ser introduït en Mèxic i América Central, pero després el seu us va ser decreixent.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Solanum muricatum va ser descrita per William Aiton i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 1: 250–251. 1789.[2]

Etimologia


Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatí equivalent al Grec στρυχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina[3]— , ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[4] Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.[5]

muricatum: epítet llatí que significa "en espines".[6]

Sinonímia
S. longifolium de Dunal referix a S. subinerme, mentres S. longifolium de Pavón Jiménez es basa en Dunal, de de Candolle sent S. ensifolium.
  • Solanum melaniferum Moric. ex Dunal
  • S. muricatum var. dissectum Dunal
  • S. muricatum f. glaberrimum Correll
  • S. muricatum var. papillosistylum Bitter
  • S. muricatum var. parvifolium Kunth
  • S. muricatum var. popayanum Bitter
  • S. muricatum var. praecedens Bitter
  • S. muricatum var. protogenum Bitter
  • S. muricatum var. teleutogenum Bitter
  • Solanum pedunculatum Roem. & Schult.
  • Solanum saccianum Naudin (no Carrière & André)
  • Solanum saccianum Carrière & André
  • Solanum scabrum Lam. (no Mill.: 'Solanum scabrum)
S. scabrum de Kunth i de Zuccagni és hui S. aethiopicum. La descripta per Vahl és S. volubile descripta per Swartz. I S. scabrum de Ruiz & Pavón Jiménez és hui S. saponaceum de Dunal.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]