Solanum muricatum
Solanum muricatum és una espècie de planta fanerógama pertanyent a la família de les solanáceas.
Nom comú
[editar | editar còdic]En els idiomes natius de la zona andina és conegut com: cachum o xachum en quechua; kachuma en aimara. La fruta es diu popularment cachán, cachuma, pepino, pepino dolç, pepino meló, pera meló, pepino de fruta i mataserrano.[1] Inclús com a meló d'arbre per a no confondre-ho en la papaya.
Descripció
[editar | editar còdic]És un arbust perenne originari de la regió andina de Sudamérica, a on és cultivat fa mils d'anys per la seua fruta dolça. Encara que existixen diverses varietats dita baya generalment és ovalada pareguda a una papaya d'uns 10 a 15 cm de color groc dorat en vetes color púrpura quan està madura.[1] És molt refrescant pel seu alt contingut d'aigua (92%), sent en sabor i aroma semblant al meló Cucumis melo, pero abdós plantes no es relacionen entre sí. Té alts percentages de vitamina C, A i carbohidrats.[1]
El seu consum es realisa generalment en forma directa com a fruta fresca, pero també pot ser en ensalades en algunes ocasions, en sucs o darreries més elaborades.El frut es troba en els mercats del Bolívia, Perú, Chile i Equador pero és poc freqüent en l'estranger per ser sensible als transports. És cultivat també en Colòmbia i Argentina.
Cultive
[editar | editar còdic]La planta es propaga per esquejes ya que la llavor germina mal.
La planta és perenne pero la seua sensibilitat a la fredor, paràsits i malalties forcen als cultivadores a replantar la collita cada any. Creix en àrees costeres i atres localisacions en temperatures templades, també en hivernàculs, aplegant a una altura de 2 metros i obtenint collites 2-3 voltes majors que a l'aire lliure.
En Perú el seu cultiu se centra en les valls interandinos de Trujillo, Ica i Chincha.[1]
Història
[editar | editar còdic]Arqueológicamente no es troben rastres per ser de polpa suau i difícil de conservar, pero a sovint es troben en diversos huacos de les cultures precolombinas Moche, Chimú i Paracas.
Durant la Colónia, el virrey Melchor de Navarra, comte de la Palata, va prohibir el consum d'esta baya i se li va otorgar el insinuante nom de mataserrano, pel qual encara és conegut en certes zones del Perú, per la qual es creïa que era venenós per als autòctons.[1]
En l'época de la Colónia també va ser introduït en Mèxic i América Central, pero després el seu us va ser decreixent.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Solanum muricatum va ser descrita per William Aiton i publicat en Hortus Kewensis; or, a catalogue . . . 1: 250–251. 1789.[2]
- Etimologia
Solanum: nom genèric que deriva del vocablo Llatí equivalent al Grec στρυχνος (strychnos) per a designar el Solanum nigrum (la "Herba mora") —i provablement atres espècies del gènero, inclosa l'albargina[3]— , ya amprat per Plinio el Vell en el seu Història naturalis (21, 177 i 27, 132) i, abans, per Aulus Cornelius Celsus en De Re Medica (II, 33).[4] Podria ser relacionat en el Llatí sol. -is, "el sol", degut a que la planta seria pròpia de llocs alguna cosa solejats.[5]
muricatum: epítet llatí que significa "en espines".[6]
- Sinonímia
- S. longifolium de Dunal referix a S. subinerme, mentres S. longifolium de Pavón Jiménez es basa en Dunal, de de Candolle sent S. ensifolium.
- Solanum melaniferum Moric. ex Dunal
- S. muricatum var. dissectum Dunal
- S. muricatum f. glaberrimum Correll
- S. muricatum var. papillosistylum Bitter
- S. muricatum var. parvifolium Kunth
- S. muricatum var. popayanum Bitter
- S. muricatum var. praecedens Bitter
- S. muricatum var. protogenum Bitter
- S. muricatum var. teleutogenum Bitter
- Solanum pedunculatum Roem. & Schult.
- Solanum saccianum Naudin (no Carrière & André)
- Solanum saccianum Carrière & André
- Solanum scabrum Lam. (no Mill.: 'Solanum scabrum)
- S. scabrum de Kunth i de Zuccagni és hui S. aethiopicum. La descripta per Vahl és S. volubile descripta per Swartz. I S. scabrum de Ruiz & Pavón Jiménez és hui S. saponaceum de Dunal.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Acurio, Gastón (2008). [1] (en és), Llima: Q.W. Editors, p. 235. ISBN 9789972589379.
- ↑ «Solanum muricatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de febrer de 2015.
- ↑ Mélongène en Lécluse F., Léxique français-grec avec l'explication latine, à l'usage dones classes de..., Paris, 1844
- ↑ F. Gafiot, Dictionnaire Latin-Français, p. 1452 i 1485, Hachette, Paris, 1934.
- ↑ Solanum en Flora Ibèrica, RJB/CSIC, Madrit
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Sinònims [2] archivat en Wayback Machine. en Catalogue of Life
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Solanum muricatum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.