Soldador elèctric
.jpg)
Un soldador elèctric o d'estany és una ferramenta elèctrica que s'utilisa per a realisar soldadura blana, és dir, en material que té una baixa temperatura de fusió (entre 300 °C i 450 °C), com per eixemple l'estany. El soldador té una punta de coure que es calfa en una resistència elèctrica, que la manté a una temperatura constant. Pot tindre forma de martell, punta cònica, vareta cilíndrica o atres formes, en funció de l'us al que estiga destinat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]
Un soldador està compost per una punta metàlica calfada i un mànec aïllat. El calfament es conseguix a sovint fent passar una corrent elèctrica (suministrada a través d'un cable elèctric de la ret o d'una bateria) per una resistència calefactora. Els soldadores portàtils poden calfar-se per mig de la combustió del gas almagasenat en un tanc menut, a sovint utilisant un calfador catalític en lloc d'una flama. Els soldadores més senzills, poc utilisats hui en dia, eren en el passat simplement una peça de coure gran en un mànec, calfada en la flama d'un soplete de gas.[2]
La soldadura es fon a aproximadament 185 °C (365 °F). Els soldadores estan dissenyats per a alcançar un ranc de temperatura de 200 a 480 °C (392 a 896 °F).
Els soldadores s'utilisen normalment per a l'instalació, reparacions i treballs de producció llimitats en el montage d'electrònica. Les llínees de producció d'alt volum utilisen atres métodos de soldadura. Poden utilisar-se soldadores grans per a soldar juntes d'objectes de chapa. Els usos menys habituals inclouen la pirografía (cremar dissenys en la fusta) i la soldadura de plàstic.
Història
[editar | editar còdic]
Abans del desenroll dels soldadores elèctrics, el soldador típic consistia en un bloc de coure, en un punt de forma adequada, recolzat sobre una vareta de ferro i subjectat en un mànec de fusta. Immediatament abans del seu us, la plancha es calfava al fòc o en un brasero de carbó vegetal i devia calfar-se de nou sempre que es fera massa fredor per a utilisar-ho. Els soldadores eren utilisats principalment pels lateros i els caldereros per a treballar en chapa fina.[3]
Es necessitava un bloc de coure gran per a tindre una capacitat tèrmica suficient per a proporcionar calor útil despuix de retirar-ho del fòc, i el coure és car. Açò va provocar el desenroll de soldadores que tenien una chicoteta punta de coure unida a un bloc de ferro fos de baix cost.[4] Alguns ferro inclús tenien peces de coure que podien extraure's i canviar-se.[5]
El primer soldador elèctric tenia una punta de platí molt llaugera calfada per la corrent elèctrica que circulava per la punta.[6] En 1889, els soldadores elèctrics s'estaven desenrollant en un fil de resistència enrollado entorn a l'extrem posterior de la punta de coure i tancat en una carcassa protectora.[7] Alternativament, l'element calefactor podia posar-se dins d'una punta buida de coure relativament llaugera.[8]
En 1894, la American Electrical Heater Company va escomençar a fabricar soldadores elèctrics a gran escala en Detroit. Varen escomençar a produir-los poc en acabant de que American llançara la seua llínea de soldadores. En 1905, la Scientific American Magazine va publicar un tutorial sobre cóm fer un soldador que explica clarament cóm es feyen estos primers soldadores.[9]
En 1921, una empresa alemana fundada per Ernst Sachs va desenrollar un soldador elèctric similar al del American Electrical Heater Company. En 1926, William Alferink va solicitar una palesa i la va obtindre en 1928 per a la primera estació de soldadura.[10][11]
Vore també
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Lower-Melting-Point Soldar Alloy».
- ↑ Curs de soldadura tova [1] archivat en Wayback Machine. Bricolajeyhogar.com [9-4-2008]
- ↑ C. Tomlinson, Ed., Solder, Cyclopædia of useful arts & manufactures, Vol. 7, George Virtue, London, 1852; pages 662-666, page 664 discusses soldering irons.
- ↑ «US53545A - Improvement in soldering-irons».
- ↑ «US29039A - Improvement in soldering-i rons».
- ↑ «US236972A - Soldering-iron».
- ↑ «US421185A - Electric soldering-iron».
- ↑ «US455010A - Arthur i».
- ↑ (1905) Scientific American, Munn & Company, p. 283.
- ↑ «US1675401A — Combined holder and automatic circuit breaker for electric soldering irons».
- ↑ «History 101».
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Soldador eléctrico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.