Solvent quàntic

Un solvent quàntic és essencialment un superfluit (també conegut com a líquit quàntic) usat per a dissoldre una atra espècie química. Qualsevol superfluído pugues teòricament actuar com a solvent quàntic, pero en la pràctica l'únic mig superfluído que pot ser utilisat és heli-4, el qual ha segut usat exitosamente en un ambient controlat. Tals solvents són actualment investigats per al seu us en tècniques d'espectroscopía, en el camp de la química analítica, per la seua propietats cinètiques superiors.

Qualsevol matèria dissolta (o sino suspesa) en el superfluit tendirà a aglomerarse en grums, encapsulados en una "clafoll quàntic de solvatación". Per la naturalea lliure de rozamiento dels superfluits, l'objecte en la seua totalitat comença a actuar com un rodament nanoscópico, permetent completa llibertat rotacional per a les espècies químiques solvatadas. Un clafoll quàntic de solvatación consistix en una regió no superfluida d'àtoms d'heli-4 que rodegen la molècula exhibint un comportament adiabàtic al voltant del centre de gravetat del solut. Com a tal, la cinètica d'una molècula de gas efectiva pot ser estudiada sense la necessitat d'usar realment el gas (la qual cosa pot ser impracticable o impossible). Per a compensar la major massa que implica l'us de dita clafoll quàntic, és necessari fer una chicoteta alteració en la constant de rotació de l'espècie química examinada.

La solvatación quàntica fins al moment va ser alcançada en un número de composts orgànics, inorgànics i oganometálicos. S'especula que ademés de l'us en espectroscopía, els solvents quàntics puguen ser usats com a ferramentes a nivell nanométrico en ingenieria de materials.