Sonatorrek
Sonatorrek (o l'irreparable pèrdua dels fills) és un poema escáldico d'Egill Skallagrímsson en 25 estrofes. L'escrit llamenta la mort de dos dels fills del poeta, Gunnar, que va morir de febra, i Böðvarr, que es va ofegar durant una tormenta. Es conserva en la Saga de Egil Skallagrímson, cap. 78, que està inclós en una recopilació de el XIV, Möðruvallabók. Segons la saga, despuix de colocar Egil al seu fill Böðvarr en el túmulo funerari familiar, es va tancar en el seu dormitori en la decisió de morir de fam. La filla de Egill’s li va convéncer d'abandonar el pla a canvi d'escriure un poema en memòria de Böðvarr, i gravar-ho en una pedra rúnica.
Estructura i contingut del poema
[editar | editar còdic]Sonatorrek està composta en kviðuháttr, mètrica poc habitual que Egill també va usar en el seu poema de alabanza, Arinbjarnarkviða. Sonatorrek té 25 estrofes repartides en sèt parts:[1]
- Est. 1-4: Egill es enfuerza en trobar paraules per a expressar la seua pena; llamenta el fi de la seua estirp familiar. En la quarta estrofa introduïx l'image del bosc i els arbres en represetanció de la família i es manté a lo llarc del poema.
- Est. 5: El poeta recorda la mort dels seus pares
- Est. 5-12: Egill detalla la seua pena per la mort de Böðvarr; usant l'image de la mar trencant el cruel espai de la tancada dels seus parents (frændgarðr).[2] Al poeta li agradaria venjar-se en les deidades de mar Ægir i Rán, pero com a vell sense seguidors es troba indefens contra ells.
- Est. 13-19: Recorda la mort del germà major de Egill, Þórólfr. Des de la seua mort, Egill va créixer en soletat i li va faltar un respal en el combat.
- Est. 20-21: El poeta recorda breument a Gunnar, el seu primer fill, que va morir de febres.
- Est. 22-24: Egill s'enfronta a Oðinn, en qui havia estat en bona harmonia fins que el deu va trencar en la seua amistat. En la seua reflexió, el poeta reconeix que Oðinn li ha donat dos regals en compensació pels dos fills fallits: el sentit de la poesia i el habilitat de descobrir als impostores com a enemics declarats.
- Est. 25: Finalment, Egill s'ha reconciliat en si mateixa per la pèrdua, esperant la seua mort en paciència.
Elements de creències precristianas
[editar | editar còdic]Sonatorrek oferix expressions inusuals del Paganisme nòrdic. El poema inclou vint alusions a deus nòrdics i mits, no tots de forma comprensible. La personificació del poeta de la seua inevitable mort mentres la deesa Hela espera a l'atre costat (est. 25) és particularment sorprenent:
- Estic afligit
- puix prop està ya
- Hel, la deesa
- dels hòmens morts;
- mes en alegria,
- i encara en desig,
- i ya sense por,
- aguardaré la mort.[3]
S'ha sugerit que Egill va modelar Sonatorrek i expressions de planyença basant-se en el mit d'Oðinn plorant la mort del seu fill mort Balder.[4]
Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Harris, Joseph (1994). “Sacrifici i culpa en ___protected_title_18___,” Studien zoom Altgermanischen. Festschrift für Heinrich Beck (Heiko Uecker, ed.). Bonn: W. de Gruyter, ISBN 3-11-012978-7, pp. 173-96.
- Harris, Joseph (2007). “Homo Necans Borealis: Fatherhood and Sacrifice in ___protected_title_20___”, en Mits en la primerenca Europa nort-occidental, vol. 3 (Stephen O. Glosecki, ed.). Tempe, Ariz.: ACMRS/ BREPOLS, ISBN 978-0-86698-365-5, pp. 152-73.
- Heslop, K. S. (2000). “‘Gab mir ein Gott zu sagen, was ich leide’: Sonatorrek i el mit del poema escáldico.” Antics mits nòrdics, lliteratura i societat, pp. 152-64.
- North, Richard (1990). “El herència pagana de ___protected_title_0___,” en Poesia en l'Edat Mija escandinava (VII Conferència Internacional de Sagues) Spoleto, Itàlia: Presso la sèu del Centre studi, LCCN 90178700, pp. 147-67.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sonatorrek» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.