Anar al contingut

Sorbato de potassi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El sorbato de potassi és una sal el principal us de la qual és com a conservant d'aliments. També és conegut com la sal de potassi del àcit sórbico (número I 202). La seua fòrmula molecular és C6H7O2K i el seu nom científic és (I,I)-hexa-2,4-dienoato de potassi. El sorbato de potassi és utilisat en una varietat d'aplicacions incloent aliments, vins i conte personal.[1]

En begudes industrials com a gaseoses, aigua saborizadas, etc. la seua administració en el cas de tractament per a la deshidratació per enterocolitis pot agravar el quadro per carrejar diarrees osmóticas greus.

El sorbato és utilisat per a la conservació de tapes de empanada, pasta, pre-pizzes, pizzes congelades, salsa de tomata, margarina, formages per a untar, farcidures, yogurt, sucs, frutes seques, embotits, vins, etc.

Este compost no deu ser utilisat en productes en l'elaboració dels quals entra en joc la fermentació, ya que retarda el creiximent dels rent i atres tipos de fongos. També retarda el creiximent de bactèries.

En cas d'utilisar combinacions de sorbato de potassi en atres conservants deu tindre's la precaució de no introduir ions calcio ya que es produïx una precipitació. Per lo tant en la combinacions en sorbato de potassi es deu utilisar propionato de sodi i no de calcio per a una òptima acció sinérgica.

Es creu que un aspecte fonamental a tindre en conte en l'us d'est i atres conservants és el seu efecte nociu en el procés digestiu, per alterar notòriament, no solament la flora intestinal i estomacal sino també bucal, lo que dificulta la digestió dels menjars i en especial dels sucres, puix un colaborador fonamental per a la digestió són els rent presents en l'organisme humà i que estos retardan, no obstant, no hi ha evidència científica concloent al respecte. Per lo que la ventaja pot ser majoritàriament des del punt de vista comercial i no té factors positius reals sobre el consumidor d'aliments en estos productes.

Percentages aplicables

[editar | editar còdic]

En les begudes no alcohòliques se somet a tractament conservant als components concentrats o essències, en este cas s'utilisa 0,1 a 0,15% de Sorbato de Potassi. Es recomana un tractament conservant posterior ya que aplegarà dissolt a la beguda i no es garantisarà la preservació.

En les begudes carbónicas es recomana 0,03 a 0,04 de Sorbato de Potassi.

En infusions pasteurizadas, com a té, café, i atres herbes, es adiciona 0,04 a 0,06% de Sorbato de Potassi.

Per a evitar refermentaciones en vins que contenen sucre, que provoquen enturbiamiento, es adiciona 0,02 a 0,03% de Sorbato de Potassi, este es espolvorea en sec en el vi i es dispersa per agitació.

Per a evitar oxidació, es recomana mantindre una proporció suficient d'àcit sulfuroso.

En el cas de vi sense alcohol se sugerix aproximadament 0,05% de Sorbato de Potassi.[1]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Aplicacions del Sorbato de Potassi». Consultat el 1 de decembre de 2014.