Sources (sitie web)

Sources és un portal d'informació per a periodistas, escritors independents, editors, autors i investigadorés, especialment si estan enfocats en recursos humans: experts i portaveus els qui estan preparats per a respondre preguntes dels reporters, o es disponen a ser entrevistats en els mijos de comunicació.

El lloc d'internet de Sources, és un vocabulari indexat per subjecte que condensa més de 20,000 tòpics. Este vocabulari és sostingut per un sistema de “busca inteligent”, el qual sugerix temes adicionals que ajuda als reporters a enfocar-se en l'objectiu de la seua busca. Per eixemple, si es busca “càncer”, el sistema podrà sugerir com a temes adicionals “quimioteràpia”, melanoma”, “oncología”, “teràpia en radiació”, “malaltia causada pel tabac” i “tumors”, ademés d'atres tòpics que contenen la paraula “càncer”.

Cada enllaç de referència a un tòpic du als experts i portaveus a determinat tema, en perfils que descriuen la seua especialitat i són rellevants en abordar l'assunt, ademés de presentar informació adicional teles com a números telefònics i contactes relacionats. Sources inclou un llistat d'universitats i instituts d'investigacions científiques, organisacions sense fins de lucre i organisacions no governamentals (ONG), organismes governamentals i del públic en general, negocis, individus, entre els quals poden estar acadèmics, representants públics i consultors.

Les paraules i menús busca estan sent traduïts al francés, espanyol i alemà, en l'objectiu de fer de Sources estendre's com a font d'informació internacional.

Sources va ser fundat en 1977, en base en Canadà, com un directori imprés per a reporters, editors, i reporters de la notícia. Va ser publicat primerament com una revista en el nom de Content, un suplement en molta influència i controversial de temes de crítica periodística. Content va ser creat per Dick MacDonald en 1970 i publicat per Barrie Zwicker despuix del decés de MacDonald en 1974. En eixe temps els periodistes laboraban sobre una visió molt reduïda dels recursos i que representaven el mateix punt convencional per a fer les seues històries. Segons apunta el llibre escrit per Zwicker i MacDonald, “The News: Inside the Canadian Mija”, que hi havia una “terrible similitut” en la cobertura dels mijos de comunicació en molts assunts importants, la qual cosa feya que prendre notícies valioses d'uns atres, es perguera en el procés les perspectives i les fonts d'informació.

Zwicker va decidir fer alguna cosa per a solucionar este problema, i en l'estiu de 1977, la revista Content va publicar el seu primer número, cridat Sources. Cridat “Un Directori de Contactes per a Editors i Reporters en Canadà”, Sources llistava “oficials d'informació, relacionistas públics, relacionistas de mijos de comunicació i personages públics; ademés d'atres contactes per a grups, associacions, federacions, sindicats, grups socials, institucions, fundacions, indústries, companyies i oficines dels ministeris a nivell municipal, provincial, federal, oficines governamentals, agències i burós.

Raonant sobre Sources, Zwicker va dir que “És un cliché que cada història té dos costats. És un cliché fals. Moltes històries tenen varis costats. El repte del reporter és excavar tots els costats de l'història. Sources pot ajudar”. Des de l'inici Zwciker va vore a Sources com un servici públic, aixina com també una ferramenta per als periodistes. Ell dia que esta publicació deu “ajudar a promoure un sistema equitatiu de la notícia. Les fonts d'informació són equivalent a atres necessitats bàsiques — per eixemple: la vivenda, els aliments, la salut. Tots deuen tindre un accés raonable a això”. “Per tant”, el continuava dient, “nosatres tractem de proveir una verdadera diversitat: L'accés de les persones en organisacions grans i menudes, comercials i no comercials, en baix o alt nivell tecnològic, establides per molt temps o les recent formades”.

Zwicker els dia als usuaris que “en Sources trobarien les informacions més actuals, aixina com les alternatives. Alguns poden considerar les alternatives com d'un sol punt de vista, lo que no és molt cert, més be la consideren de segona mà. En Sources “alternatiu” és considerat diferent, considerat autèntic i substancial, aun cuando normalment siga menys accessible. Les sorpreses, les notes discordantes, els centelleigs/centellejos de perspicàcia, les escenes estranyes, les perles del saber, les planyences del cor, la vanguarda, les notícies de matí, les profecies, lo que no ha segut filtrat, lo excitant, ho innombrable en bona companyia, lo escandalós, la censura…açò és lo “alternatiu” que oferixen els mijos de comunicació. Sources inclou, mentres es puga, els escrits alternatius. La nostra filosofia és plenament una democràcia informativa activada per una tecnologia fàcil d'usar. Assumim que una fracció dels canadencs volen expandir les seues solucions de busca i profundisar el seu enteniment, en lloc de transmetre verbalment el coneiximent, recent adquirit, uns a uns atres”.

Despuix d'alguns anys, Sources es va fer tan gran que ya no cabia en la publicació de Content (El directori imprés que eventualment va créixer a més de 500 pàgines) i en 1981 es va convertir en una publicació independent. Eventualment Content va cancelar la seua publicació, pero Zwicker va continuar molt devot a la secció editorial en Sources, que cobria interessants tòpics per als periodistes, que cobria tòpics pràctics com la gramàtica, estils, indagacions dels fets, fotografia periodística, salaris dels periodistes i publicacions independents; aplegant fins a presentar artículs de l'estat del periodisme i dels mijos de comunicació, i també de resenyes de llibres. En els inicis dels anys 90, Sources va començar a publicar artículs sobre l'investigació per internet, que era alguna cosa regular en el lloc de Dean’s Digital World, publicat per expert en informàtica Dean Tudor.

En 1995 Sources va començar a publicar-se en l'internet, i en això també va començar a expandir-se; va continuar la seua expansió publicant una edició impresa del directori, primerament en benefici dels periodistes independents, que usaven Sources com a idea per a les seues històries; posteriorment l'edició impresa es va convertir en una publicació digital en l'internet.

El lloc d'internet de Sources un directori separat de les organisacions governamentals, noms i números telefònics de parlamentaris (Parliamentary Names & Numbers), un directori dels mijos de comunicació (Mija Names & Numbers) i llínea directa ([www.hotlink.ca The Sources Hotlink]); que presenten artículs sobre les relacions dels mijos de comunicació i relacions públiques. També conté una secció de Fama i Fortuna, un directori de condecoracions, premiaciones i beques d'estudi disponibles per als escritors i periodistes, i un portal d'enllaç per a l'Archiu d'Informació Compartida de Connexions, una compilació de documents relacionats en la justícia social i alternatius.

El lloc alberga Sources Select Resources, una extensa llibreria d'artículs i resenyes sobre el periodisme i dels mijos de comunicació, en més de 30 anys de cobertura. Mentres que molt del contingut s'ha basat en la molla de l'escritura, edició i investigació, Sources també ha publicat regularment artículs que han provocat controvèrsia en tòpics com la censura i la parcialitat dels mijos. Una de les campanyes introduïdes per Zwicker, i uns atres, desafiava l'ètica dels periodistes que acceptaven regals de la gent a les que ells li donaven cobertura. Eventualment esta campanya va dur als gerents editors a acordar que els seus periòdics no seguirien acceptant tiquets debades de les agències de viages, centres turístics i hotels.

Una série d'artículs escrits per Zwicker, en “War, Peace, and the Mija” (que després va ser compilada i publicada com un fullet), va provocar el furor dels llectors, alterats pel criticisme de com els mijos de comunicació cobrixen els fets de la política internacional dels EE. UU. En la Carta de l'Editor de l'edició posterior, Zwicker va descriure la situació com “una reacció que va des d'elogis fins a una denúncia colérica”. El periòdic Toronto Sun va dedicar tres artículs a la série. La columnista Claire Hui “tremolava de ràbia” i l'editor Peter Worthington se sentia “ultrajado” i va fer un editorial denunciant a Zwicker.

Entre atres artículs controversiales s'incloïa un de Wendy Cukier, en les relacions púublicas que rodejaven la llegislació per al control d'armes, que tenia en iracundos als cabildeadores d'armes. Ulli Diemer, qui en 1999 va quedar com a editor despuix de Zwicker, va estar baix l'atac del Fraser Institute pel seu artícul “Tingues Health Care Myths: Understanding Canada’s Medicare Debat” (Dèu Mits del Conte de la Salut: Comprenent el Debat del Conte Mèdic en Canadà), en el qual argumentabaque els oponents al sistema públic de salut estaven propagant una desinformació dissenyada per a influir-li temor i confondre al públic.

Mantenint la seua llínea de foment a la ampli diversitat de punts de vista en els mijos, Sources ha inclós, en el pas del temps, recursos adicionals per a ajudar a organisacions i individus a fer-se escoltar. Açò inclou l'obertura per als mijos, d'un calendari d'events i un servici de comunicats de prensa que els membres de Sources puguen usar-ho en la distribució de les seues declaracions i comunicats, via internet i RSS (Really Simple Syndication). Les emissions en el lloc de Sources, també estan classificades per subjecte i integrades dins de tota l'estructura de busca d'informació.