Soyuz 7K-L1

Diagrama d'una Soyuz 7K-L1.

La Soyuz 7K-L1 va ser una nau espacial soviètica dissenyada per Sergéi Koroliov, derivada de la Soyuz 7K-OK i que va ser pensada per a ser llançada per un eixida Proton i realisar missions circumlunares tripulades, encara que cap cosmonauta va aplegar a volar en ella realment. No es va demostrar que la nau fora lo suficientment segura fins a agost de 1969, un més despuix de l'arribada del Apolo 11 a la Lluna. El proyecte va ser cancelat en 1970.

Els canvis fets a la Soyuz 7K-OK per a convertir-l'en la 7K-L1 varen consistir bàsicament en l'eliminació del mòdul frontal de habitació i del paracaigudes de reserva per a afegir una escotilla en un dels laterals de la càpsula de reentrada. Es varen afegir sistemes per a navegació interplanetaria i es va millorar la potència del sistema d'escape per al llançament (també denominat SAS).

Desenroll del proyecte

Inicialment, cap a 1964, Koroliov va dissenyar la nau (llavors denominada Soyuz 7K, a seques) per a ser llançada per una eixida Soyuz i ser posada en òrbita terrestre, a on es reuniria en l'etapa propulsora (llançada en un moment diferent per una atra eixida) que la duria fins a la Lluna. No obstant, el 3 d'agost de 1964 les autoritats soviètiques varen elegir la nau competidora de Chelomei, la LK-1, com la que realisaria les missions circumlunares. La LK-1 seria llançada directament a missions circumlunares per una eixida Proton, també dissenyat per Chelomei.

El 14 d'octubre de 1964 Jruschov, protector de Chelomei, va deixar de ser el primer mandatari de l'Unió Soviètica, lo que referent al programa llunar soviètic es va traduir que el 25 d'octubre de 1965 Koroliov es va fer en el proyecte circumlunar. Koroliov va decidir crear una nova nau, derivada la 7K-OK, i descartar l'us de la K-L1.0___ de Chelomei, encara que se seguiria utilisant el Protón com a vehícul llançador, en una modificació: com a etapa translunar s'utilisaria una etapa Bloc D derivada del eixida K-L1.1___ de Koroliov. Per raons de massa o seguritat es va considerar inicialment llançar la Soyuz 7K-L1.2___ sense tripular a una òrbita terrestre; la tripulació es llançaria en una Soyuz 7K-L1.3___ i es reuniria en la 7K-L1.4___ ya en òrbita, a a on serien transferits per a després iniciar la missió llunar.

Koroliov va morir en giner de 1966, i el proyecte va passar a mans de Vasili Mishin, que va decidir que la 7K-L1.5___ podria llançar-se tripulada directament a la Lluna per mig del Proton/Bloc D, decisió que es va mantindre durant el restant del proyecte.

La designació K-L1.6___ va ser reservada per al conjunt Soyuz K-L1.7___/Bloc D/K-L1.8___ K-L1.9___ pesava 27,5 tonelladas en el moment de l'ignició del Bloc D, que ocorria mentres el conjunt tenia una velocitat suborbital. La primera ignició durava 160 segons per a posar al conjunt en òrbita terrestre. Una segona ignició posava a K-L10___ en trayectòria translunar (havent-se reduït la massa a 18,2 tonellades).

Llançaments

El primer llançament de prova va tindre lloc el 10 de març de 1967 des de Baikonur. Tot va funcionar correctament, i la Soyuz 7K-L11___ va ser posada en una òrbita translunar, encara que no va ser apuntada cap a la Lluna ni es va prevore la seua recuperació. El vehícul va passar a denominar-se Cosmos 146.

El segon llançament (Cosmos 154) va tindre lloc el 8 d'abril del mateix any. La 7K-L12___ va alcançar òrbita terrestre pero el Bloc D va fallar en intentar la segona ignició degut a que les eixides auxiliars que devien accelerar l'etapa per a permetre l'ignició del motor principal varen ser eyectados prematurament. La nau reentró en l'atmòsfera un parell de dies despuix.

Els fracassos dels llançaments posteriors, junt en problemes en els paracaigudes que devien tornar sano y salvo la càpsula de reentrada, varen retardar el primer vol circumlunar exitós d'una 7K-L13___ La missió va passar a denominar-se Zond 5 i va partir (sense tripulació) el 14 de setembre de 1968 des de Baikonur. La nau va realisar el vol circumlunar i va obtindre medicions i fotografies per mig d'instrumentació automàtica durant els cinc dies de vol. També va dur una càrrega biològica consistent en tortugas, mosques del vi, cucs, plantes, llavors i bactèrias. Va passar a una distància de 1950 km de la superfície llunar. Abans de la reentrada un error humà va posar fòra de servici la plataforma giroscòpica de la nau. La reentrada va tindre lloc bruscament, en acceleració de fins a 20 G. La càpsula de reentrada amerizó en l'oceà Índic i va ser recuperada el 22 de setembre.

La Zond 6 va ser llançada el 10 de novembre de 1968, i despuix de realisar el vol circumlunar i obtindre senyes i fotos va retornar a la Terra. La càpsula de reentrada va iniciar el seu descens normalment, en el punt d'aterrisage en territori soviètic, pero el paracaigudes va ser eyectado prematurament, produint la destrucció de la càpsula per l'impacte contra el sol.

La Zond 7 va ser llançada el 7 d'agost de 1969. Va realisar el vol circumlunar i va obtindre medicions i fotografies per mig d'instrumentació automàtica durant els cinc dies de vol. Va passar a una distància de 1984,6 km de la superfície llunar. La càpsula de reentrada va ser recuperada el 13 d'agost, a 50 km del punt inicial estimat d'aterrisage, prop de Kustani, en territori de l'Unió Soviètica. Va ser l'únic vol d'una Soyuz 7K-L14___ completament exitós.

L'última missió d'una 7K-L15___, Zond 8, va ser llançada el 20 d'octubre de 1970. Va realisar el vol circumlunar i va obtindre senyes i fotografies, sent recuperada el 26 d'octubre despuix d'un amerizaje en l'oceà Índic.

El programa va ser cancelat despuix d'este vol, encara que encara quedaven dos vehículs per llançar, que es varen mantindre en reserva per a possibles futurs vols tripulats, que mai varen aplegar a ocórrer.

Vore també

• Programa Zond
• Soyuz

Referències

• Wade, Mark. «Soyuz 7K-L16___» (en anglés). Archivat des d'el original, el 16 de maig de 2010. Consultat el 7 de maig de 2009.

• «СССР КА 7К-Л1 («Зонд»)» (en rus). Consultat el 20 de decembre de 2018.