Anar al contingut

Spallation Neutron Source

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Est artícul tracta sobre la font de neutrons de espalación ORNL, en EE. UU.. Per a atres fonts de neutrons de espalación vore espalación.

Plantilla:Ciència en neutrons

La Font de Neutrons per Espalación (nom original en anglés: Spallation Neutron Source, SNS) és una instalació nuclear nortamericana basada en un accelerador de partícules que proporciona els fas de neutrons pulsats més intensos del món, que són utilisats per a l'investigació científica i el desenroll industrial.[1] Cada any, esta instalació alberga a centenars d'investigadors procedents d'universitats, laboratoris nacionals i de l'indústria, que porten a terme investigació bàsica i aplicada, aixina com desenrolls tecnològics utilisant neutrons. És part del Laboratori Nacional Oak Ridge, administrat per UT-Battelle per al Departament d'Energia dels Estats Units (DOE). És una instalació per a usuaris de l'Oficina de Ciències de el DOE,[2] i està oberta a científics i investigadors de tot lo món.

Archiu:Sns-aerial-800px.jpg
La Font de Neutrons de Espalación va generar els seus primers neutrons en 2006. Des de llavors, s'han completat 15 instruments científics únics per a l'us d'investigadors de tot lo món. Les instalacions inclouran finalment fins a 25 instruments

Investigació sobre dispersió de neutrons

[editar | editar còdic]

La tècnica de dispersió de neutrons permet als científics contar els neutrons dispersats, medir les seues energies i els ànguls en els que es dispersen, lo que permet deduir l'estructura de les molècules analisades. Esta informació pot revelar l'estructura magnètica molecular i el comportament de distints materials, com superconductores d'alta temperatura, polímeros, metalés i mostres biològiques. Ademés dels estudis centrats en la física fonamental, l'investigació sobre la dispersió de neutrons té aplicacions en biologia estructural i biotecnología, magnetisme i superconductividad, materials químics i d'ingenieria, nanotecnología, decorreguts complexos i uns atres.

Cóm funciona la SNS

[editar | editar còdic]
Archiu:Sns-facility-design.jpg
Representació tridimensional del disseny de l'instalació de la font de neutrons per espalación que indica el laboratori nacional responsable de cada part principal de l'instalació. Les àrees en roig estan construïdes baix terra

El procés de espalación en la SNS comença en ions d'hidrogen carregats negativament, que són produïts per una font de ions. Cada ion consta d'un protón orbitado per dos electrons. Els ions s'injecten en un accelerador llineal (també denominat linac), que els accelera fins a una energia d'aproximadament un GeV (o fins a aproximadament el 90% de la velocitat de la llum).[3] Els ions passen a través d'una làmina, que separa els dos electrons de cada ion, convertint-ho en un protón. Els protones passen a una estructura en forma d'anell, un acumulador de protones, a on giren a velocitats molt altes i s'acumulen en "arracades". Cada grup de protones es llibera de l'anell en forma de pols, a un ritme de 60 voltes per segon (60 hercios). Els polsos de protones d'alta energia colpegen un objectiu de mercuri líquit, a on es produïx l'espalación. Després, els neutrons resultants es desacceleren en un moderador i es guien a través de llínees de fes fins a àrees que contenen instruments especials a on s'utilisen en una àmplia varietat d'experiments.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. In 2007, SNS was entered into the Guinness Book of World Records as the most powerful pulsed spallation source.
  2. User Facilities|U.S. DOE Office of Science (SC)
  3. 3,0 3,1 «How SNS Works | Neutron Science at ORNL» (en en).