El jilguero dels pins[1] (Spinus pinus) és una espècie d'au paseriforme de la família Fringillidae pròpia de Norteamérica. És un pardal migratori en una amplísima zona de invernada.

Archiu:Carduelis pinus CT8.jpg
jilguero dels pins (Spinus pinus)

Els adults són marrons per la seua banda superior i clars per les parts inferiors, en marcades franges llongitudinals. Tenen una coa en un llauger forcall i posseïxen taques grogues en les seues ales i coa, no sempre visibles.

En abdós sexes les mides són similars en 11-14 cm de llongitut i 18-22 cm d'envergadura i en un pes també similar de 12-18 g.[2]

En l'época de cria sepueden trobar a lo llarc de tot Canadà, Alaska, les montanyes de l'oest, i les parts més al nort d'Estats Units. Sol anidar, ben amagats, en la branques dels arbres, normalment en una conífera.

Taxonomia i evolució

editar

El lúgano Euroasiàtic, Spinus spinus, és el ancestro del Spinus pinus, del lúgano de les Antilles, Spinus dominicensis, i de Spinus atriceps o lúgano en capirote negre. La subespecie S. pinus perplexus és la més propenca genèticament a S. atriceps; abdós viuen en el altiplano de Mèxic i Guatemala[3]

Este lúgano pertany a la radiació evolutiva dels membres del gènero Spinus de Norteamérica, l'espècie parental del qual existent és el lúgano Euroasiàtic, Spinus spinus. S. pinus pot haver desplaçat d'Amèrica a l'espècie parental S. spinus (Lúgano Euroasiàtic) [4]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 24 de març de 2013.
  2. All About Birds Cornell Lab of Ornithology. Consultat el 29 de maig de 2011.
  3. Arnaiz-Villena A, Ruiz-del-Valle V, Moscoso J, Serrano Vela JI, Zamora J.(2007).Ardeola.54
    1–14.Consultat el 20 de juliol de 2010.
  4. (2012).The Open Ornithology Journal.5
    73-81.