Sputnik Planitia
.png)
Sputnik Planitia, coneguda en un principi com Sputnik Planum, és un accident geogràfic de la superfície del planeta nano Plutó. Forma la part occidental de la Tombaugh Regio i es caracterisa pel seu elevat albedo.
Va ser fotografiada durant la màxima aproximació de la sonda New Horizons al planeta nano el 14 de juliol de 2015.[1]
Rep este nom en honor del primer satèlit artificial llançat a l'espai, el Sputnik 1.
Definició
[editar | editar còdic]Despuix de la seua identificació i pel seu aspecte pla i aparentment elevat com un replanell, va ser informalmente denominada Sputnik Planum i aixina va ser citada en els primers estudis sobre este accident. No obstant, pronte es va descobrir que en realitat la planura està deprimida una mija de 3 km respecte del terreny circumdant,[2] per lo que va ser canviada la seua definició a Sputnik Planitia. Esta denominació va ser oficialisada per l'Unió Astronòmica Internacional (IAU) el 8 d'agost de 2017.[3]
Descripció
[editar | editar còdic]Sputnik Planitia és una gran superfície de gèl de nitrogen (N2), metà (CH4) i monòxit de carbono (CO), situat preferentment este últim en el centre de la planicie, d'aproximadament 870.000 km² d'extensió, de forma ovalada i deprimida respecte del terreny circumdant entre 3 i 4 km. Gran part de la seua superfície està dividida en celes de formes poligonales i ovoidales de decenes de quilómetros d'esgambi separades entre sí per goles de 100 metros de profunditat i els centres de la qual semblen elevats uns 50 metros respecte de les seues vores. L'orige d'estes celes pot deure's a processos de convecció d'estat sòlit consistents en la dèbil reología del gèl de nitrogen a les temperatures superficials de Plutó i en el fet de que algunes de les característiques que s'aprecien en la seua superfície sugerixen que les masses de gèl sofrixen una esmonyida similar al dels glaciarés terrestres.[4][5]
Estos processos geològics expliquen una atra característica d'este accident i és l'absència total de cràters d'impacte en la seua superfície. Açò implica una edat de la mateixa de 10 millons d'anys o inclús menys.[6]
El sur i l'est de Sputnik Planitia no presenten esta estructura celular. Són en canvi són planures sense accidents definits i en una gran concentració de pous, alguns de varis quilómetros d'ample.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «New Horizons Spacecraft Displays Pluto’s Big Heart» (en anglés). NASA. Archivat des d'el original, el 16 de juliol de 2015. Consultat el 20 de setembre de 2017.
- ↑ «New Elevation Map of Pluto’s Sunken ‘Heart’» (en anglés). NASA. Consultat el 27 de setembre de 2017.
- ↑ «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglés). IAU. Consultat el 9 de juny de 2024.
- ↑ Stern, S.A.(2015).Science.350(6258)doi:10.1126/science.aad1815.Consultat el 23 de setembre de 2017.
- ↑ 5,0 5,1 Moore, J. M.(2016).Science.351(1284)doi:10.1126/science.aad7055.Consultat el 25 de setembre de 2017.
- ↑ Singer, K.N.(2016).47th Llunar and Planetary Science Conference.(2310)Consultat el 8 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sputnik Planitia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.