Starinar
Starinar (Plantilla:Lang-sr) és la revista d'arqueologia científica sèrbia més antiga. Es publica des de 1884, originalment com una revista de la Societat Arqueològica de Sèrbia, després de la Societat Arqueològica de Belgrat, i despuix de la Segona Guerra Mundial es va convertir en un organisme del Institut d'Arqueologia de Belgrat. Publica treballs científics originals i artículs sobre antiguetats, monuments culturals, objectes, llocs, artículs professionals i científics, dibuixos i fotografies. És de freqüència anual.
Sobre la revista
[editar | editar còdic]La revista Starinar està dedicada a temes de diversos camps científics: arqueologia, història, història de l'art, arquitectura, filologia clàssica, antropologia física i atres disciplines científiques afins. Starinar publica artículs originals, inèdits: artículs científics originals, artículs de revisió, informes d'excavació, resenyes, crítiques, resenyes i bibliografia, obituarios[1]
Història
[editar | editar còdic]La revista Starinar és la revista científica més antiga en el camp de l'arqueologia en Sèrbia. Des de la fundació de la revista fins a hui, els més eminents experts en el camp de l'arqueologia i disciplines científiques afins han contribuït a la reputació que té Starinar entre les revistes d'este tipo en Europa i el món, com a editors, membres del consell editorial, revisors o autors. De 1884 a 1895, l'editor de la revista va ser Mihajlo Valtrović. Despuix d'una pausa de dèu anys baix l'etiqueta "nou orde", Starinar es va publicar de 1906 a 1911 baixe la direcció de Mihajlo Valtrović i Miloje Vasić. Despuix del final de la Primera Guerra Mundial, en el periodo de 1922 a 1940, es va publicar baix la "tercera série" editada per Nikola Vulić i Vladimir Petković. La "nova série" de Starinar va aparéixer despuix de la Segona Guerra Mundial, des de 1950 fins a hui, des de quàn és costum que el director de l'Institut Arqueològic es convertixca en el redactor cap de la revista. Fins al dia de hui, Vladimir Petković, Đurđi Bošković, Borislav Jovanović, Vladimir Kondić, Petar Petrović, Miloje R. Vasić, Slaviša Perić i Miomir Korać han ocupat el càrrec d'editor.[2]
Des dels compromisos inicials d'investigació de "antiguetats" en els primers números de Starinar, començant en Mihajlo Valtrović i entusiasta aficionats, com el mestre Mihajlo Riznić, en el temps l'estudi dels temps passats s'ha basat més en l'estudi del patrimoni cultural tangible, publicat cada volta més per experts i científics. Un lloc important que Starinar ha ocupat en la ciència tots estos anys, i que seguix sent important hui en dia, és el foment de debats entre els investigadors, en forma de crítiques i respostes a les mateixes, que a sovint varen resultar en la revisió d'antigues teories i l'establiment de noves conclusions sobre diverses qüestions arqueològiques.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Institut Arqueològic de Belgrat Plantilla:Sr.
- ↑ Ratko Vasić, Сто двадесет пет година Старинара.. Starinar. nº 59 (2009): 7—8.
- ↑ Jelena Andzelkovich Grašar, Издавачка делатност Археолошког института en Vesna Vikic, Josip Sharic, Mnemosynon firmitatis : седамдесет година археолошког института (1947-2017). Belgrat: Arjeoloshki institut (2017). pp. 278—283. ISBN 978-86-6439-013-2.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Starinar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.