Sterculia apetala
Sterculia apetala també cridat camoruco, panamá[1][2] o anacahuita[3] camajón, camajorú en el Carib Colombià, és un arbre de gran tamany oriunt d'América Central i nort de Sudamérica, és una espècie de planta de la família Malvaceae,[4] de tronc recte ramificat a gran altura i que es troba àmpliament distribuït des de Mèxic fins a Veneçola, Colòmbia, Republica Dominicana i inclusivament en les Antilles. En Veneçola es troba en totes les terres baixes, especialment en els estats de Aragua i Carabobo, a on aplega a altures jagantesques.[5]
És l'arbre nacional de la República de Panamà donada la seua abundància, a on se li coneix com a arbre panamá.[1] També l'arbre emblemàtic del Estat Carabobo, en Veneçola.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Sterculia apetala és perenne i caducifolia.[2] Els troncs són rectes, cilíndrics i tenen raïls grans contraforts en la base. L'altura varia de 20 a 40 metros.[7]
Els fulls són alterns, palmadas en cinc lòbuls i s'agrupen densament al final de les branques. Incloent el pecíol, la llongitut del full oscila entre 15 i 50 centímetros.[8]
Les flors són morades i grogues i tenen cinc sàpia'ls, no tenen pétals; les estructures que se'ls assemblen són de fet sépals. El diàmetro de la flor oscila entre 2,5 i 3,5 centímetros. Estes flors són unisexuales, lo que significa que hi ha distints individus masculins i femenins que s'utilisen per a la reproducció.[9]
Els fruts són composts de fins a cinc folículs, derivats de pedúnculs que poden aplegar a medir fins a 30 centímetros. Dins dels folículs hi ha llavors, aixina com pèls urticantes de color taronja que poden causar dolor en tocar-los. L'arbre normalment florix i dona fruts entre decembre i març.[10]
Les llavors són #elipsoide negres, típicament en dimensions de 2,5 x 1,5 centímetros.[11] Estes llavors contenen àcit estercúlico i àcit malválico, dos tipos de #àcit grassos de ciclopropeno.[12] Els composts antioxidants es poden obtindre de les llavors a través de #extracció contínues o discontínues usant aigua o etanol com solvents.[13]
És un arbre de creiximent ràpit, les seues raïls són de nivell mig i té vida llarga de més de 60 anys.[14] És exigent sobre sols encara que resistix inundacions i sequies i requerix llum en gran cantitat.[14] Es reproduïx per llavor i durant el periodo de creiximent requerix d'ombra per al seu desenroll.[15] Florix de febrer abril i fructifica d'octubre a maig.[15]
Distribució
[editar | editar còdic]Sterculia apetala es troba en les regions tropicals de les Bermudes, Mèxic, Barbados, Belize, Cuba, El Salvador, Guatemala, Hondures, Jamaica, Montserrat, Panamà, Puerto Rico, Sant Cristóbal i Nieves , Trinitat i Tobago, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Perú i Veneçola.[16]
Usos
[editar | editar còdic]- Maderales
S'utilisa com arbre ornamental en parcs, places i avingudes,[1] sent un arbre de gran desenroll i de fulls grans s'usa en casi tota l'illa de Cuba per a donar ombra.
La fusta és suau i servix solament com formaletas per a la construcció, En algunes zones rurals s'utilisa per a treballs del camp i el tronc per a fabricar canoas.[1] Les flors, de suau olor semblada al del saüc, s'usen com expectorantes.
- Culinaris
Els fulls tendres són usades com a envoltura per a la cocció de pastiços o tamales en algunes regions del Carib Colombià, per la seua escassea ya són poc utilisades.
Cóm cultiu local, algunes persones mengen els fruts secs d'esta espècie; les llavors torrades o hervir són comestibles i tenen un sabor semblat al maní,[1][17] també se li donen als animals com forraje[12] i en algunes zones es prepara un suc en les llavors mòltes.[1]
- Medicinals
Segons algunes investigacions prèvies l'ingesta de les llavors podria reduir nivells de pes, greix abdominal, colesterol, triglicèrits i pressió arterial.[18] No obstant, estudis recents realisats en animals tiren la possibilitat d'ocasionar alteracions de tipo ansiolítico i conductual.[18] Segons estudis en animals els composts de les llavors provablement puguen retardar el creiximent de mamífers i tindre efectes carcinogénicos.[18]
Topònims
[editar | editar còdic]Respecte a l'orige del nom de la Ciutat de Panamà, la qual a la seua volta li va donar nom al país, una teoria afirma que els natius de la zona es reunien a l'ombra d'un arbre enorme al com cridaven panamá.
Existixen en Veneçola i Colòmbia alguns llocs en el nom de Camoruco, entre ells, les Valls de Camoruco en la ciutat de Valéncia, en uns 2000 habitants, el sector de Camoruco en la ciutat de L'Asunción en la illa de Margarita i un menut caseriu (uns 110 habitants) del departament del Arauca en els Plans colombians.[19]
Per últim, una peça musical de María Luisa Escobar, pianista i compositora veneçolana, de Valéncia, es diu Lluna de Camoruco, encara que segurament fa referència al lloc i no a l'arbre.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Sterculia apetala pertany al gènero Sterculia, classificat en la família de les malves Malvaceae. Apetala és una de les 150 espècies conegudes de Sterculia.[20] El nom genèric Sterculia es deriva de la paraula llatina "stercus", que es traduïx com "excrement". Açò es deu a la forta olor característica de les flors i els fulls d'este gènero.[11]
Noms comuns
[editar | editar còdic]En Colòmbia se li coneix com camaruca, i en àrees de la costa nort també se li coneix en el nom de camajorú i castanyer. En Cuba, en el nom mexicà de anacahuita o anacagüita, encara que també en el surest de Mèxic se li coneix com a castany i al seu frut com a castanya. En Veneçola també se li crida cameruco, cacaguillo, cacaíto i sunsún.[1]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Sterculia apetala arbre i fulls
-
S. apetala frutes
-
S. apetala frutes i flors
-
S. apetala arracada de flors
-
S. apetala flors individuals
-
S. apetala arbre adult -
S. apetala tronc i corfa
_en_flor.JPG){kind=link}
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Clots (2013). «Carabobo», , Veneçola: Societat de Ciències Naturals La Salle, pp. 23-25. ISBN 978-980-235-044-5.
- ↑ 2,0 2,1 «USDA Plants Database». plants.sc.egov.usda.gov. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ Roig i Taula, Juan Tomás (2014). [1], 4th edition edició. OCLC 910917607. ISBN 978-959-05-0712-0.
- ↑ «Sterculia apetala (Jacq.) H.Karst. — The Plant List». www.theplantlist.org. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ Jesús Clots F. Guia d'arbres de Veneçola. Caracas: Fundació de Ciències Naturals La Salle, Monografia N° 32, 1983, pp318-319
- ↑ Jesús Clots F. Flora emblemàtica de Veneçola. Caracas: Armitano Editors, 1985
- ↑ «Seasonal effects and antifungal activity from bark chemical constituents of Sterculia apetala (Malvaceae) at Pantanal of Miranda, Mate Grosso do Sul, Brazil».Acta Amazonica.45(3)
- 283–292.ISSN 0044-5967.doi:10.1590/1809-4392201500011.Consultat el 2022-08-21.
- ↑ «Panama watershed tree atles». Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2018. Consultat el 21 d'agost de 2022.
- ↑ Pérez, Rolando; Daguerre, {{{nom2}}} (2011). [2], Princeton University Press. OCLC 705945360. ISBN 978-1-4008-3617-8.
- ↑ «Arbres de Parc Nacional Sarigua». striresearch.si.edu. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ 11,0 11,1 «Sterculia apetala».Comissió Nacional per al Coneiximent i Us de la Biodiversitat (CONABIO).Consultat el 21-8-2022.
- ↑ 12,0 12,1 «Behavioral Effect of Sterculia apetala Seed Oil Consumption in Male Zucker Rats».Journal of Medicinal Food.20(11)
- 1133–1139.ISSN 1096-620X.doi:10.1089/jmf.2017.0006.Consultat el 2022-08-21.
- ↑ «Continuous or Batch Solid-Liquid Extraction of Antioxidant Compounds from Seeds of Sterculia apetala Plant and Kinetic Release Study».Molecules.23(7)
- 1759.ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules23071759.Consultat el 2022-08-21.
- ↑ 14,0 14,1 «Camajón (Sterculia apetala)». catalogofloravalleaburra.eia.edu.co. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ 15,0 15,1 «El camoruco».PDVSA bolletí ecològic.Consultat el 21-8-2022.
- ↑ «Sterculia apetala (Panama tree)» (en en). www.cabi.org. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ Roig i Taula, Juan Tomás, 1988, Diccionari botànic de noms vulgars cubans, La Habana: Editorial Científic-Tècnica.
- ↑ 18,0 18,1 18,2 «Investigadors UV analisen efecte neurotóxico de Sterculia apetala» (en és). Univers - Sistema de notícies de la UV. Consultat el 2022-08-21.
- ↑ Camoruco, Departament del Arauca, Colòmbia [3]
- ↑ «Malvaceae | plant family | Britannica» (en en). www.britannica.com. Consultat el 2022-08-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Sterculia apetala.- Flora emblemàtica de Veneçola en la Venciclopedia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sterculia apetala» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.