Stips
El stips (en llatí stips,-ipis[1]) és una moneda romana molt antiga, de poc valor, equivalent al óbolo —moneda grega també de poc valor—. No una moneda determinada d'acunyament propi sino qualsevol moneda o conjunt d'elles de poc valor.[2]
Per extensió es varen crear les frases fetes stipem cogere, fer una colecta; stipem tollere, suprimir la colecta; manum ad stipem porrigere, allargar la mà per a demanar almoina. Stips va donar la paraula llatina stipendium que a la seua volta va donar «estipendio» en espanyol en el significat de paga o remuneració, una taxa fixada per l'autoritat eclesiàstica als fidels per a aplicar algun servici religiós.[3]
Història
[editar | editar còdic]
En temps de la monarquia romana s'utilisava ya la paraula stips per a referir-se a monedes de poc valor com la uncia (moneda de coure) i el as (moneda de bronze).[nota 1][4] El stips es donava com a almoina establida:
Als pordioseros.[5] Als gals de Cibeles. Estos gals eren sacerdots eunucs de la deesa Cibeles. En el més d'abril se celebrava la seua festa i els gals duyen la seua image en processó pels carrers de Roma, acompanyats de músics que tocaven flautes, tambors i atres instruments, mentres donaven terribles alaridos. Era costum entre els romans donar a estos sacerdots dites monedes.[6]
- En els raspalls dels temples, es donava la moneda com a donatiu. Cada raspall tenia inscrit el nom del destinatari: Stips Apollinis, Stips Dianae, etc.[5]
- Es donava els deus aquàtics per a honrar-los. Les monedes en este cas es tiraven en les fonts.[5]
- I també es repartien com a subscripció feta per les famílies per a contribuir al cult gentilici.[5]
Existia ademés la stips menstrua, que era una quota que pagaven mensualment els membres dels coleges funeraris. I el primer dia de giner, els romans s'oferien uns a uns atres estes chicotetes monedes per a felicitar-se i per a desijar faustum felicimque annum.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Sinònim de «calderilla» o «diners solts»
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El nominatiu stips no està atestat, llevat en Varrón Lingua llatina V.36.
- ↑ [1] Espai, Temps i Forma, Série II, H. Antiga, t. V, 1992, págs. 133-192 La moneda com a ofrena en els manantiales, p. 136, consultat l'1 de novembre de 2016
- ↑ Segura Munguía, 2003, p. 723.
- ↑ Lewis and Short Diccionari de Llatí, consultat l'1 de novembre de 2016
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Guillén, 1994, p. 48, vore Cf nota 3.
- ↑ Guillén, 1994, p. 391.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Guillén (1994). Urbs Roma. Vida i costums dels romans III. Religió i eixèrcit, Salamana: Edicions Sigueme, S.A.. ISBN 84-301-0801-7.
- Segura Munguía (2003). Nou diccionari etimològic Llatí-Espanyol i de les veus derivades, Bilbao: Universitat de Deusto. ISBN 84-7485-754-6.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Stips» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.