Anar al contingut

Stips

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El stips (en llatí stips,-ipis[1]) és una moneda romana molt antiga, de poc valor, equivalent al óbolo —moneda grega també de poc valor—. No una moneda determinada d'acunyament propi sino qualsevol moneda o conjunt d'elles de poc valor.[2]

Óbolo grec. Lucania, Metaponto. Aprox. 425-350 a. C. Æ 21mm.

Per extensió es varen crear les frases fetes stipem cogere, fer una colecta; stipem tollere, suprimir la colecta; manum ad stipem porrigere, allargar la mà per a demanar almoina. Stips va donar la paraula llatina stipendium que a la seua volta va donar «estipendio» en espanyol en el significat de paga o remuneració, una taxa fixada per l'autoritat eclesiàstica als fidels per a aplicar algun servici religiós.[3]

Història

[editar | editar còdic]
As romà Aelia Flaccilla

En temps de la monarquia romana s'utilisava ya la paraula stips per a referir-se a monedes de poc valor com la uncia (moneda de coure) i el as (moneda de bronze).[nota 1][4] El stips es donava com a almoina establida:

Als pordioseros.[5] Als gals de Cibeles. Estos gals eren sacerdots eunucs de la deesa Cibeles. En el més d'abril se celebrava la seua festa i els gals duyen la seua image en processó pels carrers de Roma, acompanyats de músics que tocaven flautes, tambors i atres instruments, mentres donaven terribles alaridos. Era costum entre els romans donar a estos sacerdots dites monedes.[6]

  • En els raspalls dels temples, es donava la moneda com a donatiu. Cada raspall tenia inscrit el nom del destinatari: Stips Apollinis, Stips Dianae, etc.[5]
  • Es donava els deus aquàtics per a honrar-los. Les monedes en este cas es tiraven en les fonts.[5]
  • I també es repartien com a subscripció feta per les famílies per a contribuir al cult gentilici.[5]

Existia ademés la stips menstrua, que era una quota que pagaven mensualment els membres dels coleges funeraris. I el primer dia de giner, els romans s'oferien uns a uns atres estes chicotetes monedes per a felicitar-se i per a desijar faustum felicimque annum.[5]

Vore també

[editar | editar còdic]
  1. Sinònim de «calderilla» o «diners solts»

Referències

[editar | editar còdic]
  1. El nominatiu stips no està atestat, llevat en Varrón Lingua llatina V.36.
  2. [1] Espai, Temps i Forma, Série II, H. Antiga, t. V, 1992, págs. 133-192 La moneda com a ofrena en els manantiales, p. 136, consultat l'1 de novembre de 2016
  3. Segura Munguía, 2003, p. 723.
  4. Lewis and Short Diccionari de Llatí, consultat l'1 de novembre de 2016
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Guillén, 1994, p. 48, vore Cf nota 3.
  6. Guillén, 1994, p. 391.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Guillén (1994). Urbs Roma. Vida i costums dels romans III. Religió i eixèrcit, Salamana: Edicions Sigueme, S.A.. ISBN 84-301-0801-7.
  • Segura Munguía (2003). Nou diccionari etimològic Llatí-Espanyol i de les veus derivades, Bilbao: Universitat de Deusto. ISBN 84-7485-754-6.